Gobi
De Viquipèdia
El Gobi (mongol, Говь;xinès 戈壁; pinyin gē bì) és una vasta regió desèrtica de 1.036.000 km² situada entre el nord de la Xina i el sud de Mongòlia. L'envolten les muntanyes d'Altai i les estepes de Mongòlia pel nord, l'altiplà del Tibet i la planícia del nord de la Xina pel sud-oest. La paraula gobi significa "desert" en mongol. El Gobi està compost per diferents regions geogràfiques i ecològiques, basades en les seves variacions de clima i topografia.
És un altiplà cobert per dunes i pedregams i limitat per muntanyes, amb una altitud de 800 a 1 000 m. Per la seva situació, és un desert fred i d'una gran aridesa, de clima continental rigorós, amb temperatures mitjanes de -15°C al gener i 25°C al juliol, i pluges estivals compreses entre els 100 i els 200 mm anuals. L'escassa població (0,3 h/km²) es concentra al voltant dels nombrosos oasis, però la majoria dels habitants són nòmades, dedicats a la cria de cabres, ovelles, cavalls i camells.
Històricament, s'ha destacat per haver format part de l'imperi Mongol i per la localització de diverses ciutats importants al llarg de la Ruta de la Seda, ara connectades per carreteres i pistes. És travessat pel ferrocarril que uneix Ulaanbaatar amb Pequín.
[edita] Geografia
El Gobi s'estén 1.500 km de sud-oest a nord-est i 800 km de nord en sud. És més ample a l'oest, al llarg de la línia que uneix Baghrash Kol i Lop Nor. Contràriament a la imatge generalment associada a un desert, la major part del Gobi no està cobert per sorra, sinó de roca.
Hi ha diversos noms alternatius per al Gobi en xinès, incloent shao-mo («sorra del desert») i han-hai («gran mar»). En la seva definició més àmplia, el Gobi inclou una extensa porció de terreny desèrtic i semidesèrtic que s'estén des del peu de la serralada de Pamir, fins a les muntanyes del Gran Khingan, o Dan Hinggan a la frontera amb Manxúria, i des dels turons d'Altai, Sayan i Yablonoi al nord, fins a les serres de Kunlun Shan, Altun Shan i Qilian Shan, que forma els límits del nord de l'altiplà del Tibet, al sud.