Imperi Mongol
De Viquipèdia
L'imperi mongol, fundat per Genghis Khan al segle XIII, va ser l'imperi contigu més extens, és a dir, el que més superfície seguida ha controlat al llarg de la història. Gairebé la meitat de la població mundial de l'època estava sota el domini mongol. Contenia els països des de la Mediterrània fins al Pacífic, des d'Europa central fins al sud-est asiàtic. Pel nord, manava sobre totes les terres habitades excepte racons de Sibèria i al sud només la Índia quedava fora del seu abast. L'actual Mongòlia ocupa una part petitíssima de l'imperi.
[edita] Història
Genghis Khan va aconseguir unir les diferetns tribus mongols al 1206 sota el seu comandament. Va iniciar una agressiva política expansionista que el va portar a enfrontar-se amb la Xina. La seva tàctica militar, que aprofitava les adversitats del clima, la disciplina i el terror, va aconseguir sotmetre ben aviat la major part de la zona, incloent els territoris de l'imperi persa.
A la mort del seu líder, el 1227, l'imperi va quedar en mans dels seus sucessors, que van iniciar la conquesta de la part sud de Rússia. Van enfrontar-se després als àrabs, expandint-se cap a Palestina i Egipte.
Les disputes internes entre els descendents de Genghis Khan van començar a dividir l'imperi en diverses regions administratives progressivament més autònomes.Al segle XIV començà la seva desintegració, amb l'intent poc reeixit de recuperació de Tamerlà.
[edita] Característiques
L'exèrcit estava dividit en unitats múltiples de deu homes, que es podien agrupar o treballar de manera individual. La seva especialitat eren els atacs des de diversos fronts alhora, creant en l'enemic la sensació d'invasió incontrolable. Usaven màquines d'assedi per trencar la resistència de les ciutats (aprofitant-se de l'enginyeria xinesa)i es movien pels rius gelats amb gran rapidesa. Massacraven les poblacions que es negaven a rendir-se per atemorir els futurs enemics.
La llei que regia l'imperi s'anomenava Yassa i es basava en un ordre social rígid sota control militar. Era un sistema de noblesa meritocràtica i no sols hereditària, cosa que assegurava la fidelitat i l'esforç del poble ras.
Hi havia tolerància religiosa i cultural, de manera que cada regió conquerida podia mantenir les seves creences i tradicions, moltes de ls quals eren assimilades per la resta de l'imperi (sobretot les influències xineses, perses i musulmanes). Es va crear un alfabet propi per unificar l'escriptura i es va formar un extens i segur sistema de comunicacions internes que afavorien el comerç. La Ruta de la Seda deu molt a l'imperi mongol.
