Peralada
De Viquipèdia
|
|||||
| Localització | |||||
|
|||||
| Municipi de l'Alt Empordà | |||||
 |
|||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Girona Comarques gironines Alt Empordà |
||||
| Gentilici | Peraladenc, peraladenca | ||||
| Superfície | 46,81 km² | ||||
| Altitud | 38 m | ||||
| Població (2005) • Densitat |
1.558 hab. 33,28 hab/km² |
||||
| Coordenades | 42° 18′ 36″ N 3° 0′ 38″ E | ||||
| Sistema polític Entitats de població |
3 |
||||
Peralada és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Peralada | 1.052 |
| Urbanització Club de Golf Peralada |
275 |
| Vilanova de la Muga | 231 |
| Font: Municat | |
Taula de continguts |
[edita] Geografia
Situat al nord de Figueres, està rodejada pels cursos fluvials dels rius Llobregat d'Empordà i Orlina els quals l'encerclen pel sud-est i per l'est on més tard conflueixen en el riu Muga després de la poble de Vilanova de la Muga, el Manol.
El municipi compren, apart de la vila de Peralada molts veïnats, alguns de molt antics, els veïnats que formen part de Peralada són: Sant Bernat i el Mas sepulcre, Les Olives (Peralada), l'Estanyol, Montmajor i la Garriga, Sant Joan Sescloses i Vallgornera.
El terme de Peralada està ben comunicat, en l'antiguitat hi passava un camí medieval que traspassava el Pirineus pel coll de Banyuls, propiciant una població considerable. Actualment, hi ha una carretera comarcal de la Bisbal d'Empordà a Portbou i una altra carretera més al sud-est de Figueres a Vilajuïga que enllaça amb l'anterior. Les altres carreteres locals uneixen Peralada amb Castelló d'Empúries, Mollet de Peralada, Sant Climent Sescebes i Espolla i una altra amb Cabanes, i per Vilanova de la Muga hi passa una carretera que comença a Castelló d'Empúries que porta fins a Peralada i un altra fins a Vilatenim. Són nombrosos els camins de carro antics que uneixen la vila amb els seus veïnats.
[edita] Economia
En l'economia de Peralada el sector primari és molt important, i una bona part de la seva població es dedica a la ramaderia i a l'agricultura (aproximadament un 35% del total de la població activa). La vila té unes terres planes, envoltades per rius, que fan que siguin terrenys de gran qualitat, especialment la zona dels estanys i aiguamolls de l'antic terme de Vilanova de la Muga. La majoria de conreus són de secà, amb un bon sector de vinya i producció de cereals, blat de moro i farratge; però també hi ha una zona de regadiu amb una petita part d'horta.
El sector secundari ocupa un 30% més o menys de la població activa (un 6,5 es dedica a la construcció i el 24,5 a la indústria), la indústria de més importància de Peralada és la del cava, que ha obtingut un cert prestigi dins el seu món. El sector terciari o el dels serveis té la mateixa importància que el sector primari en aquest municipi, ja que ocupa un altre 35%, el turisme és el més important pel seu atractiu turístic.
[edita] Història
Té un origen molt antic, amb un poblat ibèric datat en 500 aC. Es va originar el pagus de Peralada en època dels romans; a l'Edat Mitjana el comtat de Peralada queda sota el domini del comtat d'Empúries. En els seus carrers hi ha edificis del seu passat medieval. A la plaça major, amb reformes posteriors, encara existeix la casa natal del cronista Ramon Muntaner (1265-1336).
Peralada va ser una de les primeres viles empordaneses, noble i antiga, amb una història important, ja que en l'antiguitat Peralada va ser la capital d'un comptat i Figueres, la capital de l'Alt Empordà era tan sols un petit poble de unes poques masies. La vila tenia el seu propi exèrcit que defensava el seu territori davant els comptats de Besalú i Empúries.
Des de l'Alta edat mitjana, Peralada tot i ser una de les poblacions amb més habitants de la comarca va començar a decaure coma potència. El Comtat de Castelló d'Empúries es va enfortir i això va provocar que el Comtat de Peralada es convertís en un comptat supeditat al de Castelló. El comtat va passar a ser un comptat sense comtes, que s'estenia des de la Serra de l'Albera (nord), fins ultrapassar el curs de la Muga (sud), i des de la mar (est) fins als límits amb el comtat de Besalú. Més tard Figueres, es convertí en més important que Peralada i Castelló d'Empúries juntes.
El comtat Peraladenc va decaure poc després de l'any 1078, any en que va morir Ponç I d'Empúries qui deixà aquest comtat en herència als seus dos fills Hug i Berenguer, aquest darrer es convertiria en senyor de Peralada. Ell va ser el fundador d'una dinastia de vescomtes que primer s'anomenaren vescomtes de Peralada, i més tard de Quermançò, molt aviat van adoptar el nom definitiu, vescomtes de Rocabertí.
Els Rocabertí van ser molt importants per l'historia del país i per la de Peralada. El vescomte Jofre de Rocabertí, el primer personatge qui utilitzà aquest cognom, va lluitar contra el comte d'Empúries Hug I per la possessió del castell de Requesens, aliat amb el comte de Rosselló de qui s'hauria fet vassall.
Els Rocabertí van enfortir el seu domini l'any 1249 gràcies al matrimoni de Dalmau III de Rocabertí amb la pubilla de Navata, que tenia drets feudals importants sobre Navata. Dalmau va obtenir doncs el domini de les regions de Navata i Peralada, ell bastí el palau de la vila, on Jaume I s'hostatjà de camí a Lió.
L'any 1285 l'exèrcit invasor del francès Felip l'Ardit va acampar davant les muralles de Peralada, que en aquella època era el quarter general del rei Pere II. Després d'una batalla a camp obert, quan el rei i el seu fill ja havien sortit de la vila, els almogàvers calaren foc i destruïren totes les cases. Però el que explica la primera versió que apareix en la crònica de Ramon Muntaner, no és el mateix que la que relata la de Bernat Desclot, ja que explica que qui va calar foc a Peralada va ser el bescompte Dalmau per evitar que els enemics se n'aprofitessin.
Després de la massacre de Peralada, els Rocabertí feren restaurar la població, edificaren un nou palau i feren el segon cercle de muralles, avui dia encara podem trobar les restes de les muralles del castell original pels carrers de la vila, de gran importància ja que són considerats BCIL per la Generalitat de Catalunya.
Posteriorment, Peralada continua essent una de les viles més importants de l'Alt Empordà a la baixa Edat Mitjana, amb distingits gremis menestrals, una gran activitat del seu mercat i el call o barri jueu. La vila tenia privilegis i lleis pròpies recopilades en el «Llibre de la Cadena».
Els vescomtes de Peralada destacaren com a cortesans, diplomàtics i militars en la cort dels comtes de Barcelona. L'any 1472 Peralada fou atacada per les tropes de Joan II. La casa vescomtal sortí molt afectada d'aquella guerra. Així doncs, a partir del segle XV la vila de Peralada va començar a entrar en decadència fins a finals del segle XIX, convertint-se poc a poc en una població rural d'agricultura prospera, però en inferioritat davant els altres comtats com el de Castelló d'Empúries i el de Figueres, que es convertiria en la capital de la comarca més tard.
Mentre, Peralada va patir una guerra rere una altra al estar situat tant aprop de les fronteres de França, que representaven les portes d'entrada d'aquell país cap a Espanya, la primera va ser la dels Segadors, la segona la Gran Guerra i posteriorment la guerra contra Napoleó. Aquest fet va afectar bastant a la localitat i la va afeblir, ja que després d'una guerra sempre hi ha un període de recuperació, i tot el que havia guanyat en el període anterior ho va perdre.
A finals de segle XIX els germans Antoni de Rocabertí, comte de Savallà, i Tomàs de Rocabertí, comte de Peralada, van restaurar notablement el palau de Peralada fent esment de la restauració dels jardins del palau, ja que la vegetació d'aquella època és la que encara es conserva actualment. Els jardins i el castell són d'ús privat, però tot i no poder-hi accedir d'una forma senzilla no perden el seu encant i interès per les persones que visiten la vila perquè és un espai de gran bellesa.
Antoni de Rocabertí va establir les escoles gratuïtes de primer ensenyament, d'arts i oficis. També va crear un cor i una escola de música de la qual en sortirien els músics que formaren part de La Principal de Peralada, important cobla dins la història de la sardana de Catalunya. Aquests fets van enriquir molt a la població de Peralada culturalment, perquè poques localitats d'aquestes dimensions de la comarca es trobaven en un estat tant desenvolupat i avançat.
La successora dels germans Rocabertí fou la seva germana Joana-Adelaida, que morí l'any 1899. Després el palau va estar uns anys sense habitar fins que fou comprat per Miquel Mateu i Pla l'any 1923, poderós industrial barceloní, que hi aplegà una notable col·lecció d'art (vidres, ceràmica, pintura, llibres, manuscrits) i patrocinà l'edició de llibres erudits Biblioteca de Peralada. Actualment pertany a la seva filla Carme Mateu Quintana.
[edita] La sardana a Peralada
En la vida musical dels darrers segles, centrada en el conreu de la sardana, comença amb els músics formats a l'escola de música del castell de Peralada creada vers l'any 1875 per Antoni de Rocabertí-Boixadors Dameto i de Verí i a la que Jaume Cervera i Marquès hi dedicà 33 anys de la seva vida. Es distingiren extraordinàriament els germans Serra, Miquel Serra i Bonal (1867-1922) fou director del cor local i compositor i Josep Serra i Bonal (1874-1930) fou, amb Miquel, fundador de la cobla La Principal de Peralada l'any 1890 i director seu fins el 1915, a més de notable compositor de sardanes encara molt populars; fill de Josep fou Joaquim Serra i Corominas (1907-1957), autor de més de 50 sardanes d'una gran qualitat i també de música simfònica i teòric de la cobla.
La cobla fins al 1936, tenint un paper important en la revitalització de la sardana a Catalunya des del seu primer concert a Barcelona el 1894. Enric Morera sempre volgué que fos aquesta cobla qui estrenés les seves sardanes. L'any 1914, l'Orfeó Català féu un memorable viatge a París i a Londres emportant-se La Principal de Peralada perquè acompanyés els seus cants, amb Josep Serra com a director, obtenint un gran èxit.
Obtingué un gran nombre de premis i gravà a França els primers discos de sardanes. La dirigí des del 1915 Josep Blanch i Reynalt (1888-1954), castelloní, i hi actuaren com a membres destacats entre molts d'altres músics que en formaren part l'instrumentista de tenora Marià Calvet. Foren compositors i intèrprets Josep Ferrer i Torres (1878-1952), pare del músic Rafael Ferrer i Fitó (1911-1988), i Josep Lleonsí i Casanovas (1877-1949).
[edita] Demografia
Els darrers anys la població ha augmentat molt degut a d'urbanització del golf i el gran nombre de llocs de treball que ha generat l'hotel. Cal dir que tan sols el 68,8 dels residents són Peraladencs autòctons, el 23,3% procedeix de la comarca, el 2,9 de les comarques veïnes i el 12'4% són estrangers; pot ser que durant els últims anys els percentatges d'estrangers i gent procedent hagi augmentat a causa de l'existència de l'Hotel-Golf Peralada.
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||
[edita] Llocs d'interés
- El castell de Peralada, antiga residència dels vescomtes de Rocabertí i comtes de Peralada, fou restaurat a la fi del segle XIX a l'estil dels castells francesos. Cada estiu s'hi celebra el Festival Internacional de Música de Peralada.
- Església parroquial de Sant Martí. Segle XVIII, però d'origen romànic
- Claustre de Sant Domènec. Segle XI de l'antic convent del Roser dels agustins
- Església de Santa Eulàlia. Segle XV amb pintures murals romàniques
- Convent del Carme. Any 1293 amb claustre gòtic del Segle XIV
- Museu del vidre
- Museu del vi
[edita] Bibliografia
Volum 3 (2005), El Meu País, tots els pobles , viles i ciutats de Catalunya. ISBN 84 297 5570 5
[edita] Vegeu també
[edita] Enllaços externs
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
|
|
|
|---|---|
| Agullana • Albanyà • l'Armentera • Avinyonet de Puigventós • Bàscara • Biure • Boadella i les Escaules • Borrassà • Cabanelles • Cabanes • Cadaqués • Cantallops • Capmany • Castelló d'Empúries • Cistella • Colera • Darnius • l'Escala • Espolla • el Far d'Empordà • Figueres • Fortià • Garriguella • Garrigàs • la Jonquera • Lladó • Llançà • Llers • Masarac • Maçanet de Cabrenys • Mollet de Peralada • Navata • Ordis • Palau de Santa Eulàlia • Palau-saverdera • Pau • Pedret i Marzà • Peralada • Pont de Molins • Pontós • el Port de la Selva • Portbou • Rabós • Riumors • Roses • Sant Climent Sescebes • Sant Llorenç de la Muga • Sant Miquel de Fluvià • Sant Mori • Sant Pere Pescador • Santa Llogaia d'Àlguema • Saus, Camallera i Llampaies • la Selva de Mar • Siurana • Terrades • Torroella de Fluvià • la Vajol • Ventalló • Vila-sacra • Vilabertran • Viladamat • Vilafant • Vilajuïga • Vilamacolum • Vilamalla • Vilamaniscle • Vilanant • Vilaür |  |
