Orfeó Català
De Viquipèdia
L´Orfeó Català és una societat coral fundada l'any 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives i va ser un orfeó capdavanter dins el panorama musical català. En el seu desenvolupament arribà a ser un referent cultural fonamental en el panorama musical català del segle XX ja que va impulsar la construcció del Palau de la Música Catalana, obra acabada el 1908, que és la seva seu i del qual és la propietària. El Palau de la Música ha sigut la principal sala de concerts de Barcelona fins a la construcció de l'Auditori de Barcelona.
L'Orfeó Català va començar com un orfeó només d'homes. El 1896 es fundà el cor de dones i ben aviat s'inagurà una escola de música infantil. El 1904 es creà la Revista Musical Catalana. L'any 1914, l'Orfeó Català féu un memorable viatge a París i a Londres emportant-se La Principal de Peralada perquè acompanyés els seus cants, amb Josep Serra i Bonal com a director, obtenint un gran èxit.
Com a entitat cultural molt influent a Catalunya, va ser centre de la repressió durant la Dictadura de Primo de Rivera i el 1925, durant uns mesos, li van prohibir desenvolupar la seva activitat.
Ha actuat als principals centres musicals d'Europa i Amèrica del Sud, col·laborant amb prestigioses orquestres i ha estat dirigit, entre d'altres, per Richard Strauss, Camille Saint-Saëns, Sergiu Comissiona, Pau Casals, Antoni Ros Marbà o Zubin Mehta. El seu actual director és Josep Vila i Casañas.
L'any 1984 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi i el 2006 amb el Premi Nacional de Música per la seva activitat de l'any 2005, per renovar i reunir en les seves realitzacions corals l'escola i l'escenari, ambdós guardons concedits per la Generalitat de Catalunya.
[edita] Enllaços externs
- (català) Pàgina web de l'Orfeó Català
