Nova Zembla
De Viquipèdia
L'arxipèlag de Nova Zembla (en rus Новая Земля, Nóvaia Zemlià), també conegut tradicionalment en català com a Nova Terra (traducció literal del nom rus), consta de dues illes a l'oceà Àrtic, al nord de Rússia, separades per l’estret de Màtotxkin i una sèrie d'illes menors. Les dues illes principals es diuen óstrov Sèverni (о́стров Се́верный, que significa "illa del Nord") i óstrov Iujni (о́стров Южный, és a dir "illa del Sud"). La seva àrea total és de 90.650 km² i té una població de 2.716 habitants (2002), dels quals 2.622 resideixen a Belúixia Gubà (Белу́шья Губа́), la capital. Administrativament, pertany a la província d'Arkhànguelsk.
Taula de continguts |
[edita] Geografia
L'arxipèlag conforma la frontera més septentrional d'Europa a l'oceà Àrtic. Així mateix és la frontera oriental del mar de Barentsz i l'occidental del mar de Kara. En aquest últim es troben les desembocadures de dos dels rius siberians més importants, l'Obi i el Ienissei, cosa que té una clara influència en el clima humit de les illes.
Nova Zembla, arxipèlag gairebé deshabitat, consisteix principalment de dues grans illes (la del Nord i la del Sud) i algunes illes menors. En total té una superfície de 90.650 km². La longitud màxima aproximada entre els extrems d'ambdues illes és de gairebé 900 km i aquests es troben a una distància de 470 km i 1.175 km del Cercle Polar Àrtic respectivament.
- L’illa del Nord o Sèverni es troba entre els 73º i els 77º de latitud nord. Amb els seus 48.904 km² és la quarta illa més gran d'Europa i arriba fins als 1.590 m d'altura a l'extrem nord. Està totalment coberta de glaceres.
- L’illa del Sud o Iujni es troba entre els 71º i els 73º de latitud nord. És amb els seus 33.275 km² la sisena illa més gran d'Europa i arriba fins als 1.342 m d'altitud. En comparació amb l’illa del Nord, presenta glaceres només en les seves majors altituds i la resta són zones de tundra.
Són illes relativament muntanyenques. Es pot dir que les seves muntanyes són una continuació dels Urals. S'hi troben importants jaciments de zinc, coure i estany.
[edita] Clima
El clima està influït pel mar de Kara i pels corrents dels rius que hi desemboquen. Presenta en general hiverns llargs amb temperatures polars, tempestes de neu i constants precipitacions. Tan sols durant algunes setmanes d'estiu la costa occidental de Nova Zembla roman lliure de neu.
[edita] Economia i recerca
Sense comptar el centre administratiu del districte, Belúixia Gubà, les illes tenen poc més de 100 habitants, que pertanyen a la raça dels samoiedes. La pesca i la caça d'animals de pells apreciades (guineu polar, llop polar i ós polar) tenen un paper important en l'economia de l'arxipèlag. A més, hi ha un parell de mines d'on s'extreu carbó i coure.
Se sap que l'URSS (Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques) hi havia instal·lat una planta de prova de míssils nuclears a la fi de la Segona Guerra Mundial. Allí és on es va provar la bomba termonuclear més potent que s'hagi fabricat, la Bomba del Tsar.
A més, hi ha diverses estacions de recerca a les illes, que es dediquen a estudiar fenòmens meteorològics i geofísics, sobretot els relacionats amb els corrents del vent i els marins, el camp magnètic terrestre i les aurores boreals.
[edita] Història
Els russos coneixen Nova Zembla des del segle XII, malgrat la seva posició tan septentrional. Però no va ser fins al segle XVI que els europeus van començar a deixar la seva petja a l'arxipèlag en la recerca d'un possible pas entre l'Europa septentrional i l’oceà Pacífic: és el 1553 que el primer europeu, Hugh Willoughby, toca terra insular. Entre el 1594 i el 1597 va explorar les illes l'holandès Willem Barentsz, que hi va morir a la fi del 1597.