Microsoft

De Viquipèdia

Microsoft és una empresa multinacional d'informàtica que va ser creada el 21 de setembre de 1975 als Estats Units, on encara hi te la seva seu principal.

El nom de Microsoft és l'acrònim de Microprocessador Software. La sigla de la borsa de Nova York (NASDAQ) és MSFT.

Taula de continguts 1 Història 1.1 1975–1985: Fundació 1.2 1985–1995: OS/2 i Windows 1.3 1995–2005: Internet i problemes legals 1.4 2006–present: Vista i altres transicions 2 Crítiques 2.1 A l'empresa 3 Vegeu també 4 Referències 5 Enllaços externs

[edita] Història

[edita] 1975–1985: Fundació

Va ser el proveïdor de la versió del llenguatge BASIC per la computadora personal MITS Altair. Clar que el llenguatge BASIC (Beginners All-purpose Symbolic Instruction Language) va ser creat el 1964 per John G. Kemeny i Thomas E. Kurtz del Dartmouth College.

Va ser l'encarregat de fer un sistema operatiu per la llavors omnipotent IBM. Al 1981 Microsoft, va adquirir els "drets d'autor" del sistema operatiu Quick and Dirty D.O.S o QDOS, per $ 50,000 i va contractar a Tim Paterson, el seu autor, perquè treballés 4 dies a la setmana, amb l'objectiu de que realitzés "alguns canvis", per poder "transformar" el sistema. Aquest mateix producte "millorat" per Microsoft, va ser venut a la IBM Corporation, sota el nom de PC-DOS i Microsoft es va reservar el dret de poder comercialitzar-lo sota el nom de MS-DOS.

[edita] 1985–1995: OS/2 i Windows

El 18 de novembre de 1985 va sortir al mercat el primer sistema operatiu Windows anomenat Windows 1.0 que era un senzill llançador de programes. Més tard va comença el primer programari integral Works que comptava amb un processador de text i una fulla de càlcul que competia amb el Lotus 1-2-3 i el WordPerfect.

Més tard va sortir el paquet informàtic Office que al principi només hi havia Word i Excel. El sistema operatiu OS2 va ser encarregat per IBM. Els constants retards en el desenvolupament van portar els dirigents d'aquesta entitat i en Bill Gates a trencar les seves relacions comercials el maig de 1991.

A partir d'aquell moment va començà una prova de força entre un sistema que s'anomenà Windows 3.1 propietat de la casa i el OS2 de la IBM. La gestió de la memòria extesa a partir d'1Mb, que arribà amb els processadors Intel 80386, va ser la clau per fer-l'ho incompatible amb OS2. Aquest també va ser el tret de sortida pel desenvolupament del futurs sistemes operatius basats en la tecnologia del micokernel imitant els nuclis dels Unix que esdevingué NT (acrònim de New Technology). Els usuaris volien la facilitat d'utilització del Windows en els seus PC i com que eren incompatibles Windows esdevingué popular.

L'octubre de 1992 amb el llançament de la versió 3.11 anomenada WfW (acrònim de Windows for Workgroups) va entrar amb força al mercat de les xarxes, fins llavors dominat per Novell, amb un protocol propietari anomenat NETBIOS molt senzill de gestionar. El novembre del mateix any va sortir la primera versió de la base de dades relacional Access que va incloure el paquet Office per competir amb dBase. El 27 de juliol de 1993 va sortir el primer Windows NT 3.1 versió servidor amb una UI (acrònim de User Interface) quasi idèntica.

[edita] 1995–2005: Internet i problemes legals

El 24 d'agost de 1995 va sortir una nova versió anomenada Windows 95 que va ser venuda a més d'un milió d'unitats en 4 dies. Incloïa la gestió avançada de fitxers i programes en 32 bits. Es va fer servir per primera vegada la tecnologia de WoW (acrònim de Windows over Windows) que permetia tenir en execució els programes de la generació precedent (16 bits) sense pèrdua de rendiment. Va començar a implementar el IEde manera obligatòria per a certes funcions de Windows per així poder competir amb el Netscape, finalment Microsoft va guanyar la batalla a Netscape , encara que anys més tard li sortiria un altre navegador, el Firefox.

Per haver sigut tant astuta en eliminar els seus competidors, el 1998 començaren tot tipus de problemes amb la justícia. Primer als Estats Units amb el Departament de Justícia on va arribar a un acord oferint una versió OEM (acrònim d'Original Equipement Manufacturer) de Windows 95 sense el navegador instal·lat. El juny del mateix any va arribar Windows 98 amb l'Internet Explorer incorporat. El mes següent Bill Gates va nomenar president de la companyia a Steve Ballmer, fins aleshores vicepresident executiu, i aquest es va fer càrrec de les activitats empresarials.

El 1999 van tenir problemes judicials i va ser condemnat a pagar 5.000 milions de dòlars a AT&T Corp per fer servir el Windows CE en els mòbils. Aquest mateix any va sortir la versió Windows 2000. El gener del 2000 Bill Gates va traspassar el seu càrrec de president executiu (CEO) a Steve Ballmer i es nomenat Chief Architec.

El 25 d'octubre del 2001 va sortir la versió XP (acrònim de eXPerience) amb la incorporació d'un sistema d'activació amb un codi personalitzat per així intentar disminuir el pirateig. També en el mateix any entrà al mercat de les consoles amb la Xbox. El 28 de març del 2003 va sortir el Windows Server 2003 i una revisió de seguretat molt profunda per el XP anomenada SP2. Aquest mateix any es desenvolupà conjuntament amb AMD un joc d'instruccions complementàries al x86 que s'anomena AMD64 i que conté 1 bit de memòria per eliminar la possible execució una especie de cuc informàtic. El 2004 va sortir el primer sistema operatiu en 64 bits que va ser el Server 2003 SP1 i una versió del XP anomenada XP Media Center Edition que tenia més funcions de multimèdia.

[edita] 2006–present: Vista i altres transicions

El 2005 també va llançar el motor de recerca conegut com a MSN Search per competir amb Google. El febrer del 2006 va sortir la versió Server 2003 R2 amb versions de 32 bits i 64 bits. Actualment hi ha versions Beta (proves) del Windows Vista i tot un seguit d'aplicacions Windows Live. La inversió prevista per al desenvolupament del proper sistema operatiu Vista es calcula en uns 5 bilions de dòlars, és a dir més del que el que va costar a la NASA portar un home a la lluna.

Microsoft sempre ha tingut demandes per monopoli , però aquesta vegada les va tenir amb l'Unió Europea, i va ser multat amb 500 milions d'€ i obligat a comercialitzar una versió sense el Windows Media Player i el IE incorporat. Actualment encara no s'he n'ha venut cap.

Pel seu gran èxit en la facilitat d'utilització ha sigut l'empresa que ha estat víctima del pirateig sistemàtic més gran de tota la història per part dels usuaris.

Actualment l'empresa està centrada en la incorporació de les seves tecnologies a Internet i en fer-se un lloc en la reproducció dels continguts d'alta definició.

[edita] Crítiques

[edita] A l'empresa

Des dels anys 1980, Microsoft ha estat objecte de molta controvèrsia a la indústria informàtica. La majoria de crítiques han estat per a la seva tàctica de negoci, sovint descrita amb el lema "abraçar, estendre i extingir". Microsoft inicialment abraça una norma o producte de la competència, llavors l'estén per produir la seva pròpia versió incompatible del programari o norma, que amb el temps extingeix la competència ja que no pot utilitzar la nova versió. ^[1] Aquests i altres tàctiques l'han portat a diversos litigis contra amb empreses i governs. ^{[2] [3] [4]}Microsoft ha estat anomenat fent un "botiga de dolços de vellut" en referència a les al·legacions de l'empresa per portar els seus empleats al punt on podria ser dolent per a la seva salut. El primer cop que es va utilitzar l'expressió "botiga de dolços de vellut" amb referència a Microsoft va ser en un article del Seattle Times el 1989, i més tard va ser utilitzat per alguns empleats de Microsoft per descriure a la pròpia companyia.^{[5] [6]}

Els defensors del programari lliure senyalen la incorporació de la companyia a l'Aliança de la Plataforma d'Informàtica de Confiança (TCPA) com a preocupant. Un grup de empreses que procuren implementar una iniciativa anomenada Informàtica de Confiança (que promet augmentar la seguretat i intimitat a l'ordinador d'un usuari), la TCPA és crítica per ser un mitjà que permet als desenvolupadors de programari reforçar qualsevol classe de restricció que desitgin sobre el seu programari.

“Les grans empreses mediàtiques (incloses les productores de cinema i les discogràfiques), juntament amb empreses d'informàtica com ara Microsoft i Intel, pretenen que els ordinadors els obeeixin a ells i no a l'usuari.”

Richard Stallman, fundador de la Free Software Foundation.^[7]

Els defensors del programari lliure també mostren les seves reticpències amb la promoció de Microsoft de la Gestió de Drets Digitals (DRM) i i les comparacions sobre el cost total de propietat (TCO) amb la seva campanya "Tingueu els fets". Els que proposen Linux van mostrar el seu propi estudi, que contradiu una de les afirmacions de Microsoft, i mostra que Linus té uns costes de gestió més baixos que el servidor de Microsoft.^[8] Un altre estudi del Yankee Group defensa que actualitzar des d'una versió del servidor de Windows a una altre te uns costos menors que canviar del servidor de Windows a Linux.^[9]

[edita] Vegeu també

• Hasefroch

[edita] Referències

1. ↑ Will Rodger (1998-11-08). Intel exec: MS wanted to 'extend, embrace and extinguish' competition. ZDNet News. Obtingut el 2006-05-18.
2. ↑ Burst.com Inc. (2005-3-11). "Microsoft Corp. Licenses Burst.com Patents & Settles Suit". Nota de premsa. Obtingut el 2006-05-18.
   
   • Andrew Orlowski (2004-03-05). Eolas' web patent nullified. theregister.co.uk. Obtingut el 2006-05-18.
     
   • Tony Dennis (2002-12-24). Sendo & Microsoft — it all ends in tears. TheInquirer.net. Obtingut el 2006-05-18.
     
   • Dan Nystedt. "Update: Microsoft fined $32M by South Korea", IDG News Service, 2005-12-07. Obtingut el 2006-05-19.
3. ↑ Commission Decision of 24.03.2004 relating to a proceeding under Article 82 of the EC Treaty (Cas COMP/C-3/37.792 Microsoft) (PDF). Commisioó de les Comunitats Europees (2004-04-21). Obtingut el 2005-8-5. (De la pàgina oficial de la UE)
4. ↑ Estats Units contra Microsoft. Department de Justícia dels EEUU. Obtingut el 2005-8-5. Pàgina del Departament de Justícia dels Estats Units.
5. ↑ Andrews, Paul. "A 'Velvet Sweatshop' or a High-Tech Heaven?", The Seattle Times, 23 d'abril de 1989. Obtingut el 2007-03-30.
6. ↑ Nota de l'Editor. Microsoft Systems Journal (Agost 1997). Obtingut el 2005-9-27.
7. ↑ Richard Stallman, "Podeu confiar en el vostre ordinador?". Obtingut el 2008-2-10.
8. ↑ Robert Jaques (2006-02-13). Linux fans hit back at Microsoft TCO claims. vnunet.com. Obtingut el 2006-05-19.
9. ↑ Mary Jo Foley. "Yankee Independently Pits Windows TCO vs. Linux TCO", eWeek.com, 2004-03-24. Obtingut el 2006-05-19.

[edita] Enllaços externs

Podeu trobar més informació en els projectes germans de Wikimedia:
	Commons.
	[{{localurl:Commons:Category:{{{Commonscat}}}|uselang=ca}} Commons].
	Viccionari.
	Viquidites.
	Viquiespècies.
	Viquillibres.
	Viquinotícies.
	Viquitexts.
	Viquiversitat.

• Pàgina principal de Microsoft a Catalunya

Microsoft | Microsoft Windows | Microsoft Office | Windows Internet Explorer

1.0 | 2.0 | 3.x | NT | 95 | 98 | Me | 2000 | XP | XP 64 | Server 2003 | CE | Pocket PC | Mobile | Vista | Windows 7 | Live | Blackcomb | Tablet PC | Virtual PC