La Font de la Figuera
De Viquipèdia
| Localització | |||
|
|||
| Municipi a la Costera | |||
| Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana Província de València Costera Manc. La Costera-Canal Xàtiva |
||
| Gentilici | Fontí, fontina | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| pressupost | 1.947.843,04 | ||
| Superfície | 84,30 km² | ||
| Altitud | 553 m | ||
| Població (2007) • Densitat |
2.237 hab. 26,54 hab/km² |
||
| Coordenades | 38° 48′ 20″ N 0° 52′ 46″ O | ||
| Distàncies | 94,4 km de València 45,2 km de Xàtiva |
||
| Sistema polític Nuclis Ajuntament • Alcalde: |
1 5 PP, 3 PSPV, 2 BNV i 1 UV Santiago Micó Rivera (PP) |
||
| Codi postal | 46630 |
||
| Festes majors | Primera setmana de setembre | ||
| Patró/Patrons | Verge del Roser i Crist dels Afligits | ||
La Font de la Figuera és una població de la comarca de la Costera.
Limita amb Fontanars dels Alforins i Moixent (a la mateixa comarca), Enguera (a la Canal de Navarrés), Villena (a l'Alt Vinalopó) i amb Almansa (a la província d'Albacete, Castella - la Manxa).
Taula de continguts |
[edita] Geografia
Al seu terme, de 84,7 km², trobem el Capurutxo amb 901 m. d'altitud, amb la Cova Santa i la Cova del Triangle que comunica amb la Penya Foradada (978 m.), altres altures són l'Alt de Silla (1004 m.), límit amb Almansa i, per tant, amb Castella - la Manxa. Amb les zones forestals de El Sierro i Els Clotxes poden veure's cabres salvatges.
[edita] Història
L'actual població va sorgir en 1301 en una partida que es va segregar del terme de Moixent i va ser poblada amb carta pobla atorgada a Gonçal Garcia i 40 pobladors més. En 1348 es va constituir la baronia del seu nom de què va ser titular Pere Maça de Liçana, senyor de Moixent. El 1548 passà, per donació, als Lladró de Vilanova, i més tard als Mendoza, ducs de l'Infantat, els Zúñiga, ducs de Béjar, i als comtes d'Albatera. Finalment, el 1737, per una concòrdia, passà als Rabasa de Perellós, marquesos de Dos Aigües . Ademés és el lloc de naixement de prestigios general de la II republica Vicente Rojo LLuch comandant en cap del exèrcit republicà durant la guerra civil.
[edita] Demografia
| Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 1996 | 2001 | 2006 | 2007 | ||||||
| 4.046 | 3.958 | 3.779 | 3.428 | 3.189 | 3.439 | 2.974 | 2.571 | 2.208 | 2.173 | 2.129 | 2.081 | 2.213 | 2.237 | ||||||
[edita] Economia
La major part dels cultius són de secà, principalment la vinya, l'olivera i els cereals. En les hectàrees de regadiu es conrea: alfals, cereals i hortalisses. Hi ha ramaderia llanar, vacuna, caprina i porcina.
Població eminentment agrícola destaquem el seu vi i l'aigua, que es comercialitza arreu de l'estat.
[edita] Monuments i cultura
Hi ha el Museu Municipal i l'Etnològic.
- Església de la Nativitat de nostra Senyora. Segles XVI-XVII. Conserva un retaule de Joan Macip (Joan de Joanes), pintor que encara que la tradició vol que siga fontfiguerenc, està documentat el seu naixement a València.
- Monument a Joan de Joanes.
- Ermita de Santa Bàrbara. Del segle XVI, modificada en el segle XX.
- Ermita de Sant Sebastià. Segle XVI.
- Jaciment arqueológic de Sant Domènec.
- Llavador municipal, encara en ús.
[edita] Festes i celebracions
- Crist dels Afligits. El 6 d'agost és la festivitat del patró del poble.
- Festes Patronals. Durant la primera setmana de setembre se celebren en honor a la patrona Verge del Rosari.
- Moros i Cristians. Se celebren en honor a Santa Bàrbara, en la segona setmana de desembre.
[edita] Gastronomia
Bons embotits artesanals, l'anxela, plat típic d'hivern (arròs, fesols, naps, tanda, picat d'ametles, canyella i julivert), fasedures , borreta són alguns dels àpats que poden acompanyar els vins locals; de postre podem demanar rotllet de flora, rotllet de candeal, rotllet de most i moltes llepolies més.
Per ser poble de frontera en la seua gastronomia hi trobem també plats tipics d'Albacete, com ara el gaspatxo manxego, un plat de carn, pasta cruda, salsa, bolets i la varietat local de caragols anomenada xonetes.
[edita] Fills il·lustres
- Marifé Arroyo, La Mestra, és una mestra que als anys setanta es va vincular al Moviment de Renovació Pedagògica, i va ser una de les primeres introductores del valencià a l’escola pública el 1974.
- Vicent Rojo Lluch (Font de la Figuera, 1894 - † Madrid, 1966) fou un militar, famós per la seva participació al capdavant de les forces republicanes durant la Guerra Civil Espanyola.
[edita] Enllaços externs
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
| editar | Municipis de la Costera | |
|---|---|---|
|
l'Alcúdia de Crespins | Barxeta | Canals | Cerdà | Estubeny | la Font de la Figuera | el Genovés | la Granja de la Costera | Llanera de Ranes | Llocnou d'en Fenollet | la Llosa de Ranes | Moixent | Montesa | Novetlè | Rotglà i Corberà | Torrella | Vallada | Vallés | Xàtiva |
||
