Karl Marx
De Viquipèdia
Karl Heinrich Marx (Trèveris, 5 de maig de 1818 – Londres, 14 de març de 1883) va ser un filòsof, economista polític , sociòleg i revolucionari alemany. Marx va tractar una gran varietat de temes i és conegut sobretot per la seva anàlisi de la Història en termes de lluita de classes, resumida en l'encapçalament del Manifest Comunista:"La història de totes les societats és la història de la lluita de classes". Marx va creure que el fracàs del capitalisme era inevitable en detriment del comunisme:
| “ | El desenvolupament de la Indústria Moderna, per això, concep de cap a peus la mateixa idea en que la burgesia produeix i s'apropia dels productes. El que la burgesia produeix, sobretot, és la seva tomba. La seva caiguda i la victòria del proletariat són inequívocament inevitables. | ” |
Malgrat el text, Marx va escriure en el seu llibre La ideologia alemanya:
| “ | El comunisme no és per nosaltres un estat que ha d'ésser establit, una ideal la realitat del qual s'ha d'ajustar per ella mateixa. Anomenem comunisme al moviment verdader que aboleix l'estat actual de les coses. Les condicions d'aquest moviment venen de les premisses existents d'ara. | ” |
En aquest text, ell s'oposava a la concepció del comunisme com un futur estat de la societat, el qual considerava com la negació al treball en el moment actual: comunisme és l'oposició a l'ordre corrent de les coses, el qual és, el capitalisme.
Mentre que Marx era relativament una figura opaca durant la seva vida, les seves idees van començar a experimentar una major influència en el moviment obrer poc després de la seva mort. A aquesta influència se li va afegir l'ímpetu donat gràcies a la victoria del Bolxevisme a la Revolució d'Octubre Russa, i hi han pocs llocs del món on no van influir les idees Marxistes al llarg del segle XX. La relació de Marx i "Marxisme" és un punt de controvèrsia. Mentre que alguns discuteixen que les seves estan en descrèdit, el Marxisme manté encara una gran influència en els cercles acadèmics i polítics. El Marxisme continua sent la ideologia oficial en alguns països com Corea del Nord. En el El capital de Marx (2006), el biògraf Francis Wheen reitera l'observació de David McLellan's que des que les idees de Marx no han triomfat a l'oest "... no s'han tornat en una ideologia oficial i això ha d'ésser objecte d'un profund estudi ininterromput per controls governamentals".
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Nascut a Trèveris (Prússia) en una família jueva acomodada. Abandona els estudis de dret que havia començat a Bonn i a Berlín on cursa estudis de filosofia, especialment la del món clàssic i el 1841 es doctora a la universitat de Jena amb una tesi sobre la filosofia de la natura d'Epicur. El seu pare mor el 1838. Comença la seva "vida pública" amb una crítica les tesis sobre l'alienació religiosa de Feuerbach.
El 1843 viatja a París on funda la revista Els annals Francoalemanys.
El 1844, influenciat pel filòsof alemany Hegel, passa a formar part de la denominada Esquerra Hegeliana i, dels Joves Hegelians on coneix el seu company Friedrich Engels amb qui estableix una bona amistat i una estreta col·laboració intel·lectual i política. L'any 1845 és expulsat de París i se'n va a viure a Bèlgica.
L'any 1848 publica el Manifest Comunista, escrit revolucionari que encoratja la revolució del mateix any. A partir d'aquest moment, Karl Marx i Friedrich Engels s'exilien a Londres on comencen a elaborar els seus estudis sociològics. La seva obra fonamental (encara que inacabada) és El capital, una obra en 3 volums on analitza el capitalisme i les seves dinàmiques.
El 28 de setembre de 1864 es funda a Londres la AIT (Associació Internacional de Treballadors) -Primera Internacional- de la qual Marx esdevé principal impulsor.
Fins al final de la seva vida segueix amb la tasca intel·lectual i la seva activitat política i organitzativa del moviment obrer.
[edita] El pensament marxista
Tal i com va remarcar Hal Draper , "hi han pocs pensadors moderns el pensament del qual ha estant tant malament representat, per Marxistes i antimarxistes alhora." El llegat del pensament Marxista consisteix en un gran nombre de tendències que clamen ser els intèrprets més acurats de Marx, incloent Marxisme Leninista, Trotskisme, Maoisme, i Marxisme llibertari.
[edita] Filosofia
La filosofia Marxista depèn en gran part de la seva visió sobre la naturalesa de l'ésser humà. Junt amb la dialèctica Hegeliana, Marx va heretar un desdeny per la idea d'una variant de la naturalesa humana subjacent. A vegades els Marxistes expressen les seves visions contrastant "natura" amb "història". A vegades utilitzen la frase "l'existència precedeix la consciència". La qüestió, en qualsevol dels casos, és el que és una persona ve determinat per on i quan existeix — el context social té precedència sobre el comportament innat; o bé, en altres paraules, una de les funcions principals de l'ésser humà és l'adaptabilitat.
No obstant, el pensament de Marx es fonamenta en l'acceptació que la naturalesa humana està per transformar la natura, i anomena a aquest procés de transformació "treball" i la capacitat per transformar la natura força de treball. Per a Marx, aquesta és una capacitat natural per a l'activitat física, però va íntimament lligada al rol actiu de la consciència humana:
| “ | Una aranya dirigeix operacions semblants a les d'un teixidor, i una abella pot avergonyir un arquitecte en la construcció de les seves cel·les. Però el que fa diferent el pitjor arquitecte de la millor de les abelles és que l'arquitecte construeix la seva estructura en imaginació abans de fer-ho en la realitat. | ” |
|
— (Capital, Vol. I, Cap. 7, Part. 1)
|
Marx no creia que tothom treballés igual, de la mateixa manera que tampoc creia que com un treballa fos únicament personal i individual. En comptes d'això, deia que el treball és una activitat social i les condicions i maneres sota i mitjançant les quals treballa estan determinades per la societat i canvien amb el pas del temps.
L'anàlisi marxista de la història es basa en la distinció dels mitjans de producció / forces de producció, que són aquelles coses tals com la terra, recursos naturals i la tecnologia que són necessàries per la producció de béns materials, i de les relacions de producció o, en altres paraules, les relacions socials i tècniques en les que la gent hi intervé i utilitza aquests mitjans de producció. Juntament a aquests comprenen els mètodes de producció; Marx va observar que en qualsevol societat els métodes de producció canvien, i que les societats Europees han evolucionat d'un mode de producció feudal a un de capitalista. Marx creia que en general els mitjans de producció canvien més ràpidament que les relacions de producció (per exemple, es desenvolupen noves tecnologies, tals com Internet, i posteriorment desenvolupem noves lleis per regular aquesta tecnologia). Per a Karl Marx la falta de coincidència entre la base econòmica i la superestructura (social) és una font de conflicte.
Marx entenia "les relacions socials de producció " per incloure no només les relacions entre individuals, sinó entre grups de gent, o classes socials. Com a científic i materialista, Marx no concebia les classes com a purament subjectives (és a dir, grups de gent que conscientment s'identifiquen amb un altre). Ell va pretendre definir les classes en termes objectius, tals com l'accés als recursos. Per ell, cada classe te els seus interessos diferents, el qual és una altra font de conflicte. Els conflictes entre classes socials els quals són inherents a l'a història de la societat.
| “ | La història de qualsevol societat és la història de la lluita de classes." (El Manifest Comunista, Capítol 1.) | ” |
Marx estava especialment interessat en l'estudi de la relació de les persones amb la seva força de treball (el qual era, segons ell, el recurs més important de tots), l. Ell tractà aquest tema amb profunditat en termes del problema de l'alienació. Així com amb la dialèctica, Marx creia en la noció Hegeliana de l'alineació però la va desenvolupar en una corrent més materialista. Per a Marx, la possibilitat de que un individu pugui donar la seva força de treball — la capacitat d'un per transformar el món — és equivalent a ésser alienat de la pròpia natura; és una pèrdua espiritual. Marx descrivia aquesta pèrdua en termes de fetitxisme de mercaderia, en el qual el que la gent produeix, les comoditats, semblen tenir una vida i moviment propis en que els humans i el seu comportament s'hi adapten. Això simula el fet que l'intercanvi i circulació de mercaderies són realment el producte i reflexió de les relacions socials entre la gent. Sota el capitalisme, les relacions socials de producció, així com entre els treballadors o bé entre treballadors i capitalistes, són condicionades a través de les mercaderies, incloent-hi el treball, el qual és venut i comprat en el mercat.
[edita] El materialisme
Marx té una concepció materialista de la història en dos sentits:
- El materialisme històric: Marx afirma que la història és l'escenari d'una contínua lluita entre classes. Opressors ( que posseeixen els mitjans de producció) i oprimits ( productors del treball) es barallen per la possessió de l'excedent de la producció. L'economia és el motor de la història i els canvis en la producció són els detonants pel canvi d'un període a un altre.
- El materialisme dialèctic: Es comença amb una tesi qualsevol ( estat inicial històric). En tota tesi apareix una antítesi que comença a qüestionar la veracitat i condició de la tesi actual. En el moment en que l'antítesi és recolzada per una bona base ideològica i es mobilitza la ciutadania, es produeix una crisi o conflicte. El resultat del conflicte s'anomena síntesi, però en el fons, com que la història és un canvi constant, tota síntesi no és més que una nova tesi.
Per exemple, L'estat absolutista de l'Antic Règim és una tesi, a la qual apareix una antítesi anomenada Il·lustració. Quan s'enfronten, es produeix la crisi de la Revolució rancesa, que ens donarà com a síntesi, l'Estat liberal. Alhora l'Estat liberal capitalista, tindrà com a antítesi al socialisme cientñific o comunisme, que desembocarà en un altre conflicte ( Revolució Soviètica) i així successivament...
Marx analitza aquest darrer. En aquest el conflicte es dóna entre la classe burgesa, o la posseïdora de les forces de producció; i els proletaris. La dinàmica provocarà que el Capitalisme caigui per les seves contradiccions. Tot i això Marx elabora la teoria de la revolució; on detalladament indica els passos a seguir: consciència de classe, revolució, dictadura del proletariat i comunisme.
[edita] L'alienació humana
L'alienació és aquella situació en la qual l'individu queda supeditat a qualsevol altre individu o institució. Marx diferencia entre diferents tipus d'alienació: la de tipus econòmic (provocada pel fet que el treballador no és l'amo del producte que fabrica, i per tant del seu treball); la política (l'estat aliena l'individu en tant que exerceix un poder coactiu sobre ell); i, la religiosa (la religió actua com a "opi del poble" i com a ideologia en tant que no mostra la realitat social i supedita l'individu a la felicitat extraterrenal i a Déu). Altres aportacions de Marx a la sociologia són la teoria del Valor i la Teoria de la ideologia. La primera es fonamenta en el fet que el burgés expropia amb el treballador part del seu treball; justament, el necessari per a augmentar els seus beneficis (la plusvàlua).
La Ideologia és definida per Marx com aquella distorsió de la realitat que pretén reflectir el que no és; justament, allò que fan els burgesos i les religions.
Per Marx, la ideologia dominant en una societat, o superestructura, és producte del mode de producció dominant, o infrastructura econòmica. Es tracta d'una relació dialèctica on la praxi determina la teoria, però la teoria conseqüentment es veu reflectida en la praxi.
La superestructura burgesa capitalista (Estat, Política, Filosofia, Religió, Moral, Art...) és alienadora: respon i defensa els interessos burgesos. És per això que Marx defensa un canvi sobtat, una revolució proletària com a forma de subvertir l'ordre burgès i assolir la societat comunista.
[edita] Socialisme i comunisme
Tots els modes de producció s'han caracteritzat pel mateix conflicte de classes. El materialisme històric descriu la direcció d'aquest procés vers la desaparició de les classes i la instauració del comunisme, després de passar pel socialisme.
En una societat en lluita de classes, l'Estat pretén ser l'intermediari just entre interessos contraposats, però en realitat és l'instrument que la classe dominant utilitza per mantenir la seva posició.
La fase capitalista, presidida per la propietat privada, serà substituïda per la dictadura del proletariat, que eliminarà la forma privada de propietat, i per la societat comunista: una societat sense classes en la qual imperarà la propietat col·lectiva i l'Estat serà abolit. Una societat on "el lliure desenvolupament de cada persona serà condició necessària per al lliure desenvolupament de tots."
La desaparició de les classes socials permetrà a la humanitat viure finalment, en pau, igualtat i llibertat.
[edita] Enllaços externs
| Podeu trobar més informació en els projectes germans de Wikimedia: |
|
 |
Commons. |
|
|
[{{localurl:Commons:Category:{{{Commonscat}}}|uselang=ca}} Commons]. |
 |
Viccionari. |
 |
Viquidites. |
 |
Viquiespècies. |
 |
Viquillibres. |
 |
Viquinotícies. |
 |
Viquitexts. |
 |
Viquiversitat. |
