Isadora Duncan

De Viquipèdia

Isadora Duncan

Dora Angela Duncanon (San Francisco, 27 de maig de 1878 - Niça, 14 de setembre de 1927), més coneguda com Isadora Duncan, va ser una cèlebre ballarina estatunidenca que va rebel·lar-se contra la dansa acadèmica, al ballet sobre les puntes i als pesants vestits de les ballarines del Segle XIX. Vestia només una toga que li permetia una major llibertat de moviments, i l'adaptació a la inspiració directa de la música.

Les seues danses lliures van ser interpretacions emotives, impressionistes, sobre música de diferents compositors, com ara Chopin, Beethoven, Gluck, en les quals, el seu cos dolç i expressiu suplia la pobresa de mitjans tècnics.

La Duncan va ser una una dilettante que va intentar crear la dansa del futur inspirant-se en la plasticitat de l'antic art grec i en la simplicitat de les danses primitives. El sorgiment de la seua figura sol identificar-se amb el moment de crisi passatgera que va patir la dansa entre les formes acadèmiques del Segle XIX i la llibertat del Segle XX. Tot i això, la seua figura es considera important, ja sia per l'interès que va saber suscitar entre el públic mundial que s'estava allunyant de la dansa, ja sia perquè les seues idees van ser adoptades i elevades a un alt nivell professional pels vertaders creadors de la dansa moderna: els Ballets Russos.

Isadora Duncan i Sergei Esenin, 1923.

Els seus passos amb els peus nus, van recordar que la dansa no pot fer-se completament sobre les puntes dels peus sense caure en una excessiva rigidesa, mentre que la seua sensibilitat musical va influir sobre els artistes que van crear els Ballets Russos: Sergei Diaghilev, Mikhail Fokin. Aquest la van veure ballar per primera vegada a Sant Petersburg l'any 1905, quan Duncan travessava un període de grans èxits internacionals. Va tornar a Rússia per a obrir una escola de dansa a Moscou, per invitació de Lenin. Aleshores va conèixer i es va casar amb Sergei Esenin, qui, tres anys més tard es va suïcidar.

Isadora Duncan era bisexual. La seua relació més important amb una dona la va mantenir amb l'escriptora i poetessa Mercedes de Acosta.

Va patir nombroses tragèdies personals: l'esmentat suïcidi del seu espòs, després d'abandonar-la, la mort del seus dos fills, ofegats en l'interior d'un cotxe caigut al Sena. i finalment, també ella va morir d'una manera dramàtica, estrangulada per un vel que portava al coll i que es va enganxar en la roda del seu propi automòbil.

Des de l'any 1927 està soterrada al cementeri parisenc de Père Lachaise.