Web - Amazon

We provide Linux to the World

ON AMAZON:


We support WINRAR [What is this] - [Download .exe file(s) for Windows]

CLASSICISTRANIERI HOME PAGE - YOUTUBE CHANNEL
SITEMAP
Audiobooks by Valerio Di Stefano: Single Download - Complete Download [TAR] [WIM] [ZIP] [RAR] - Alphabetical Download  [TAR] [WIM] [ZIP] [RAR] - Download Instructions

Make a donation: IBAN: IT36M0708677020000000008016 - BIC/SWIFT:  ICRAITRRU60 - VALERIO DI STEFANO or
Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions
Homo - Viquipèdia

Homo

De Viquipèdia

Per a "homo" amb el significat d'humà de sexe masculí vegeu home.
Per a "homo" amb el significat col·loquial d'homosexual vegeu homosexualitat.
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiques
Com entendre les taules taxonòmiques
Homo
Registre fòssil: Pliocè – actualitat

Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Primates
Família: Hominidae
Subfamília: Homininae
Tribu: Hominini
Subtribu: Hominina
Gènere: Homo
Espècies

L' Homo és un gènere de primats, d'origen africà. En el sentit més "tradicional" es caracteritza per ser bípede amb peus no prènsils i el dit primer alineat amb la resta. Presenten hipercefalització i una verticalització completa del crani. Gran desenvolupament cultural, que els ha permès adaptar-se a tots els ambients del planeta.

Respecte als estudis genètics, amb la tecnologia actual, no es pot analitzar l'ADN en mostres d'ossos fòssils anteriors als 100.000 anys (Paabo i Wilson 1991) la qual cosa no permet fer un arbre filogenètic fidedigne en espècies d' Homo més antics que els homes de Neandertal.

Una minoria de zoòlegs ha debatut que les dues espècie de ximpanzés (encabides en el gènere Pan), i potser els goril·les (en el gènere Gorilla) s'haurien d'incloure en el gènere Homo, basant-se en similituds genètiques, prenent el paper dels Hominini o dels hominins.[1] La majoria argumenten que els ximpanzés i els goril·les tenen massa diferències anatòmiques entre ells i amb els humans per ser part del gènere Homo. El gènere Homo es troba, a data dels descobriments actuals, estretament emparentat amb el Kenyanthropus platyops.

Tradicionalment s'havia cregut que l'home de Neandertal era una espècie a part dels humans del gènere Homo que havia viscut fins temps més recents, però la trobada de l'home de Flores podria fer canviar aquest punt de vista.

[edita] Classificació

És l'únic gènere supervivent de la separació amb el ximpanzés fa entre 3 i 5 milions d'anys. Es calcula que el gènere va aparèixer, diferenciant-se de la resta dels Hominina fa entre 1,5 i 2,5 milions d'anys.

En la nomenclatura més tradicional, aquestes espècies serien:

No totes aquestes espècies són reconegudes per tots els autors.

  • H. rudolfensis és considerat com una variant d'habilis (temporal per a alguns, sexual per a d'altres, amb H. rudolfensis representant els mascles i H. habilis les femelles)
  • H. erectus (sensu stricto) és una espècie de ple dret. Per a d'altres, l'H. ergaster és la subespècie de distribució africana d'H. erectus (l'Homo erectus [sensu lato]).
  • H. antecessor només té restes a Espanya (l'«home d'Atapuerca»), i no és reconeguda per tots els autors, donat que les descripcions es basen en part en individus juvenils.
  • H. neanderthalensis cada cop més es considera com a espècie, i no com a subespècie, degut a que les dades genètiques el distancien força de l'home modern, i també arrel de la troballa de l'H. sapiens idaltu, que el treu fora de la línia evolutiva de l'home modern.
  • H. rhodesiensis és per a molts sinònim de H. heidelbergensis. Però, s'ha inclòs aquí degut a que alguns autors prefereixen usar el terme H. heidelbergensis per a denominar als "pre-Neandertals", restringits per tant a Europa i Orient Mitjà, i usar H. rhodesiensis per als homes arcaics africans intermitjos entre l'H. ergaster i l'home modern arcaic africà (l'H. sapiens idaltus).

[edita] Referències

  1. Article del New Scientist, destacant la similitud entre els gèneres Pan i Homo
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest ésser viu dins el projecte Wikispecies
Static Wikipedia 2008 (March - no images)

aa - ab - als - am - an - ang - ar - arc - as - bar - bat_smg - bi - bug - bxr - cho - co - cr - csb - cv - cy - eo - es - et - eu - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - frp - fur - fy - ga - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - jbo - jv - ka - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - ms - mt - mus - my - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nn - -

Static Wikipedia 2007 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -
https://www.classicistranieri.it - https://www.ebooksgratis.com - https://www.gutenbergaustralia.com - https://www.englishwikipedia.com - https://www.wikipediazim.com - https://www.wikisourcezim.com - https://www.projectgutenberg.net - https://www.projectgutenberg.es - https://www.radioascolto.com - https://www.debitoformativo.it - https://www.wikipediaforschools.org - https://www.projectgutenbergzim.com