Farmàcia
De Viquipèdia
 |
Articles relacionats amb Ciències de la salut |
La Farmàcia, (del grec φάρμακον, "medicament"), és la ciència i pràctica de la preparació i dispensació de productes farmacèutics. El concepte de dispensació no només és la venda de medicaments, sinó el fet de conèixer-los, aconsellar sobre l'ús correcte d'aquests i vetlar pel benestar de qualsevol pacient davant el medicament i la malaltia. La farmàcia és un àrea de la Matèria Mèdica, rama de la ciència mèdica que s'ocupa de la procedència, naturalesa, propietats, i preparació de fàrmacs i medicaments.
Per farmàcia també es pot referir al lloc on es preparen els productes medicinals i el lloc on es dispensen però aquest és anomenat oficina de farmàcia per a distingir el concepte de ciència amb el concepte de lloc.
Els farmacèutics comparteixen amb els químics i els metges la responsabilitat de sintetitzar compostos orgànics amb valor terapèutic, encara que el farmacèutic és l'únic capaç de fer aquests compostos aptes per a l'ús curatiu. A més, cada vegada amb més freqüència se sol·licita consell a la comunitat de farmacèutics en matèria de salut i higiene. La Farmàcia inclou, a més dels coneixements sobre fàrmacs i medicaments, coneixements sobre els efectes que pot tenir aquests al cos humà i les propietats químiques i biològiques del cos on actua amb ajuda de disciplines de la mateixa farmàcia o d'altres camps afins com són la farmacologia, farmacocinètica, farmacodinàmia, toxicologia i química farmacèutica.
Taula de continguts |
[edita] Simbologia farmacèutica
La farmàcia està representada per molts símbols. Els més comuns a Espanya o França són la copa d'Higia i la creu grega verda o la creu platejada, aquest últim especialment als llums de les oficines de farmàcia. També existeixen altres com el morter i el picamà (molt usat als EUA), el caràcter de recepta, ℞(recipere), mesures còniques, caduceus, vares d'Esculapi o una A vermella estilitzada en el cas d'Alemanya.
 Copa d'Higia |
 Creu grega verda |
 Morter i picamà |
 Símbol de recepta |
 "A" estilitzada vermella alemanya |
 Caduceu, també emprat en la farmàcia |
 Vara d'Esculapi, també emprat en la farmàcia |
 Creu amb pates verda |
[edita] Disciplines de la Farmàcia
La farmàcia té arrels en la medicina, bioquímica, la química orgànica, la biologia vegetal i la biologia cel·lular i molecular. Amb açò, la farmàcia és, en veritat, un poti-poti de ciències o disciplines nodrides mútuament i aquest es pot dividir en tres branques principals:
- Ciències farmacèutiques
- Farmacologia
- Química farmacèutica
- Botànica farmacèutica
- Etnobotànica farmacèutica o Etnofarmacologia
- Farmacognòsia
- Fitoquímica
- Farmàcia galènica
- Tecnologia farmacèutica
- Farmàcia industrial
- Dermofarmàcia i cosmètica
- Pràctica farmacèutica
- Atenció farmacèutica
- Farmàcia comunitària
- Farmàcia hospitalària
- Farmacovigilància
- Farmacoepidemiologia
A més d'aquestes disciplines, hi podem afegir-ne d'altres de recent aplicació de la biotecnologia vegetal o microbiològica com el Pharming o la Biofarmacologia.
[edita] Història breu de la Farmàcia
- Per a major informació consulteu Història de la Farmàcia
En l'antiguitat, la farmàcia i la pràctica mèdica generalment estaven unides, a vegades sota la direcció de sacerdots, homes i dones, que assistien també als malalts mitjançant l'ús de ritus religiosos. En el món, moltes persones mantenen l'estreta associació entre els fàrmacs i la medicina amb la religió i la fe. La separació entre medicina i farmàcia és va fer per primera vegada al món islàmic (en el context de la medicina inani tibb) amb la primera escola de Farmàcia a Bagdad a principis del segle IX, estudiant-s'hi principalment botànica i química. Aquesta, es va estendre a Europa de forma gradual com a alquímia, que amb el temps va evolucionar cap a la química, a mesura que els metges van començar a abandonar les creences indemostrables en el món físic. Moltes vegades els metges preparaven i prescrivien medicaments; alguns farmacèutics no sols preparaven prescripcions sinó que a més fabricaven grans volums per a la seua comercialització. La distinció entre el farmacèutic com a fabricant de medicaments i el metge com a terapeuta no va obtenir l'acceptació general fins ben avançat el segle XIX. En l'actualitat, en molts països, s'exigeix que els farmacèutics, abans d'exercir la seua professió, reben un ensenyament universitari especialitzat amb una duració d'entre tres i cinc anys, seguida d'un període de pràctiques.
La farmàcia moderna comprèn remeis complexos que difereixen molt dels elixirs, beuratges, i pols descrites en la Farmacopea de Londres (1618) i en la Farmacopea de París (1639), provinents la majoria de preparats d'obres clàssiques (com De Materia Medica), obres àrabs i jueves com les d'Avicena o Maimònides i de les primeres farmacopees europees com Antiditarium Florentinum (1498) o les Concòrdies de Barcelona (1511). La majoria dels països amb un sistema sanitari regulat preparen una farmacopea i/o un compendi, o formulari, dels fàrmacs i fórmules autoritzades.
[edita] Oficina de farmàcia
L'oficina de farmàcia és el lloc o establiment on un farmacèutic exerceix la farmàcia, o sia, proporciona servei de salut a un pacient oferint consell, venent medicaments fruit d'aquest consell o per recepta del metge i altres productes de parafarmàcia com productes de cosmètica, aliments especials, productes d'higiene personal, etc. Popularment a l'oficina de farmàcia se li sol anomenar simplement farmàcia i tradicionalment se li anomena apotecaria. Una oficina de farmàcia pot albergar un laboratori d'anàlisis clíniques o un de fabricació de productes medicinals mitjançant les fórmules magistrals.
[edita] Vegeu també
- Farmacèutic
- Farmacologia
- Farmacopea
- Categoria:Branques de la Farmacologia
- Fàrmac i Medicament
- Especialitat farmacèutica
[edita] Enllaços externs
[edita] Col·legis Oficials de Farmacèutics als Països Catalans
- (castellà)Col·legi Oficial de Farmacèutics de la Província d'Alacant
- Col·legi Oficial de Farmacèutics de la Província de Barcelona
- (castellà)Col·legi Oficial de Farmacèutics de la Província de Castelló
- Col·legi Oficial de Farmacèutics de la Província de Girona
- Col·legi Oficial de Farmacèutics de les Illes Balears
- Col·legi Oficial de Farmacèutics de la Província de Lleida
- Col·legi Oficial de Farmacèutics de la Província de Tarragona
- (castellà)Col·legi Oficial de Farmacèutics de la Província de València Entrar en MICOF.
- (francès)Conseil de l'Ordre des pharmaciens de la région Languedoc-Roussillon - Consell del Col·legi Nacional de Farmacèutics de França del Llenguadoc-Rosselló
- A Andorra hi ha Col·legi de Farmacèutics però no té pàgina Web
 Principals camps de les Ciències de la Salut |
|---|
| Ciències del laboratori clínic | Educació Física | Farmàcia | Fisioteràpia | Infermeria | Logopèdia | Medicina | Nutrició | Odontologia | Optometria | Podologia | Psicologia Clínica | Teràpia Ocupacional | Salut Pública | Veterinària |
