Teràpia ocupacional

De Viquipèdia

La Teràpia ocupacional (T.O.) és definida com un tractament paramèdic que implica una activitat útil planejada que afavoreix la recuperació de les persones afectades per una malaltia mental o una incapacitat física que algunes vegades apareixen després d'un accident. Aquest tipus de teràpia és proporcionada per un terapeuta ocupacional sota la direcció d'un metge. Considerada en el seu origen com una forma d'ocupar el temps dels pacients en període de convalescència, en l'actualitat la teràpia ocupacional s'ha convertit en un programa d'activitats de treball que se seleccionen pel seu valor físic, mental, emocional i vocacional.

Recentment, l'Associació Professional Espanyola de Terapeutes Ocupacionals qualificava a la T.O. Com "la disciplina soci sanitària que avalua la capacitat de la persona per a exercir les activitats de la vida quotidiana i intervé quan la dita capacitat està en risc o danyada per qualsevol causa. El Terapeuta Ocupacional utilitza l'activitat amb propòsit i l'entorn per a ajudar la persona a adquirir el coneixement, les destreses i actituds necessàries per a desenvolupar les tasques quotidianes requerides i aconseguir el màxim d'autonomia i integració".

[edita] Àrees de la Teràpia Ocupacional

El terapeutes ocupacionals treballen en una gran varietat de marcs, aquests inclouen:

[edita] Marc físic

• Ortopèdia (fractures/caigudes clíniques)
• Pediatria
• Rehabilitació d'ancians
• Departament hospitalari d'accidents i urgències
• Teràpia de la mà
• Rehabilitació cardíaca
• Cremades
• Accidents de tràfic

[edita] Marc comunitari

• Cures intermèdies
• Centres de dia
• Escoles
• Centres pedagògics
• Particulars, duent a terme la teràpia a la casa del pacient

[edita] Marc neurològic

• Rahabilitació de vessaments cerebrals
• Danys traumàtics cerebrals

[edita] Marc de la Salut Mental

• Reformatoris
• Psiquiatria forense
• Presons
• Cliniques i centres de Salut Mental
• Programes de rehabilitació psiquiàtrica

[edita] Tractament de patologies mes freqüents

La Teràpia Ocupacional és inclosa en el tractament de rehabilitació de l'accident cerebrovascular i l'hemiplegia; les malalties degeneratives del Sistema Nerviós central; les lesions cefàliques i el traumatisme craneoencefàlic; la paràlisi cerebral infantil; el retard psicomotor i els trastorns de l'aprenentatge; les lesions de la medul·la espinal; les amputacions; les lesions traumatològiques i cremades; els trastorns reumàtics; la ceguesa; les afeccions psiquiàtriques; l'abús de drogues, etc.

[edita] Ajudes tècniques i adaptacions

Els T.O. Tenen un rol important en matèria d'ajudes tècniques i adaptacions així com en l'avaluació i implementació d'òrtesis i pròtesi; les tècniques de transferències i mobilitat en el llit; les transferències assistides i les independents; les tècniques d'alçament; el maneig de la cadira de rodes; la mobilitat del pacient discapacitat i la detecció de barreres arquitectòniques i urbanístiques i l'abordatge dels problemes de mobilitat a la llar.

La disponibilitat de les noves tecnologies permeten utilitzar noves ajudes tècniques en l'àmbit de la comunicació, la vida diària (domòtica), el desplaçament, així com noves estratègies d'intervenció

[edita] Les activitats terapèutiques

El Terapeuta Ocupacional es val de les activitats terapèutiques més variades i la seua disciplina pot emprar-se en tots els tipus de pacients una vegada que ha remès la fase més aguda de la malaltia.

Perquè una activitat puga ser entesa com a terapèutica haurà de reunir una sèrie de característiques, sent les més importants:

• estar dirigida a un objectiu
• tenir un significat útil per al pacient
• ser una ferramenta apta per a la prevenció de la disfunció, el manteniment o millorament de la funció, la destresa i la qualitat de vida
• concretar la participació del pacient en tasques vitals
• ser graduable
• estar determinada pel criteri professional del Terapeuta Ocupacional, qui es basarà per a això en els seus coneixements de la patologia en qüestió, les indicacions específiques del metge tractant, les relacions interpersonals i el valor específic de l'activitat indicada.

Per a una correcta valoració del potencial terapèutic d'una activitat el T.O. Tindrà en compte l'estat previ del pacient quant a les seues capacitats motores, sensorials, cognitives, emocionals, socials i culturals.

[edita] Formació del Terapeuta Ocupacional

La formació del terapeuta ocupacional es divideix en tres etapes: 1) la fase mèdica, que comprèn el coneixement de les ciències mèdiques bàsiques, les afeccions o processos que han de tractar-se; 2) l'estudi de les destreses o activitats terapèutiques que s'utilitzaran en el tractament de rehabilitació i 3) la pràctica clínica durant la qual tractarà als diferents tipus de pacients i patologies (físiques, psíquiques, socials, etc.) sota la supervisió d'un terapeuta ocupacional experimentat.

Assenyala el Col·legi Professional de Terapeutes Ocupacionals d'Aragó, Espanya, que "l'exercici d'una professió com la Teràpia Ocupacional requereix de persones amb una visió humanista, una mentalitat oberta i habilitat per a respondre amb creativitat a distintes situacions. Persones amb consciència de la importància de la ciència que sàpien valorar, al mateix temps, els factors culturals i contextuals de la societat. Sensibles cap a les necessitats socials de l'individu i el seu entorn, amb interès per la investigació i la principal motivació de la qual siga aportar amb la seua actuació una millor qualitat de vida a les persones".

[edita] Universitats espanyoles on ofereixen la carrera de Teràpia Ocupacional

• Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) [1]
• Universitat de Burgos [2]
• Universitat de Vic (UdV) [3]
• Universitat de Castella-La Manxa (UCLM) [4]
• Universitat Alfons X El Savi [5]
• Universitat Rei Joan Carles [6]
• Universitat Complutense de Madrid [7]
• Centre Superior d'Estudis La Salle [8]
• Universitat d'Extremadura [9]
• Universitat de Saragossa [10]
• Universitat de La Corunya [11]
• Universitat de Granada [12]
• Universitat de Salamanca [13]
• Universitat Miguel Hernández [14]
• Universitat Catòlica Sant Antoni de Múrcia [15]
• Escola Unversitària Pare Enrique Ossó d'Oviedo [16]
• Universitat Catòlica de València Sant Vicent Màrtir [17]

[edita] Visió històrica

L'antecedent més remot de la professió, segons pareix, es connecta amb el psiquiatre francès Philip Pinel (1745-1826), qui en 1793 va alliberar als "bojos" de les seues cadenes i va ser un fervent defensor del "tractament moral" d'aqueixos pacients en oposició al corrent repressor i disciplinària.

El "tractament moral" del malalt es va caracteritzar per dispensar-li una vida en un ambient saludable, amb el desenvolupament d'hàbits socials beneficiosos, una alimentació apropiada i una activitat adequada i organitzada.

Pinel considerava a l'ocupació com un element central en la concepció del "tractament moral". Va introduir l'ocupació d'activitats com la música, la literatura, l'exercici físic i el treball. Aquest enfocament va passar a formar part del programa terapèutic de les institucions psiquiàtriques de l'època amb la condició expressa de què fóra del gust del pacient.

La comunitat internacional ha assenyalat que, històricament, el "tractament moral" és l'antecessor més nítid de la teràpia ocupacional.

Principals camps de les Ciències de la Salut
Ciències del laboratori clínic | Educació Física | Farmàcia | Fisioteràpia | Infermeria | Logopèdia | Medicina | Nutrició | Odontologia | Optometria | Podologia | Psicologia Clínica | Teràpia Ocupacional | Salut Pública | Veterinària