Eclesiastès

De Viquipèdia

L'Eclesiastès o Cohèlet (hebreu, קֹהֶלֶת, Kohélet, "congregador"), també conegut com "Llibre del Predicador", és un llibre de l'Antic Testament de la Bíblia i del Tanaj, dintre del grup anomenat sapiencial o didàctic o Ketuvim, ja que el seu contingut és un recull de lleis i proverbis popular que van sevir de guia als jueus. En l'ordenació de la Bíblia, l'Eclesiastès segueix als Proverbis i precedeix al Cantar dels Cantars, mentre que a la Bíblia jueva es troba entre aquests dos mateixos llibres, però en ordre invers: abans té el Cantar dels Cantars, i després el dels Proverbis.

[edita] Autor

Eclesiastès es un llibre post exili, el autor s'anomena a si mateix "Fill de David" i "Rei de Jerusalem" Eclesiastès 1:12, atribuït tradicionalment, al rei Salomó.

Avui es creu que es tracta sols de figures retòriques i no de una veritat històrica, entre altres coses perquè era habitual atribuir a Salomó tota obra filosòfica eminent de la que es desconeixia el seu autor, com era també normal, atribuir a David qualsevol pesa lírica en el mateix cas. El estil literari i el us de la llengua l'ubica en temps del rei persa Cir. Els estudiosos no creuen que el llibre hagi estat compost ni per un rei de Jerusalem de la Casa de David ni per un fill d'aquest, i per tant avantpassat de Jesucrist.

[edita] Nom del llibre

Eclesiastès no es un nom propi, sinó un títol que s'atribueix l'autor. Com ja s'ha dit, el nom del llibre en hebreu és Kohélet, derivat de kahal (קַהַל, "públic, congregació"); es a dir, "el que parla a l'assamblea de fidels" (llatí, ecclesia) o "predicador". Nosaltres coneixem aquesta funció religiosa pel seu nom llatí: Ecclesiastes o Eclesiastés.xa