Cua de cavall petita
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Equisetum arvense
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Equisetum arvense L., 1753 |
||||||||||||||
La cua de cavall petita[1] (Equisetum arvense) és una planta considerada com a mala herba encara que també té un ús com a planta medicinal.
Són plantes sense veritables flors ni fruits igual que les falgueres. En la flora del carbonífer i part del permià la família Equisetaceae va ser molt important i tenien individus amb alçades de fins 30 metres.
La cua de cavall petita és una planta perenne amb rizoma (geòfit[2]). Tiges erectes de color marró pàl·lid, buides i dures, molt aspres. Les tiges que són fèrtils són d'uns 30 cm com a màxim i acaben en una caputxa anomenada estròbil on es troben els esporangis des d'on es dispersen les espores. Les tiges estèrils, més gruixudes però menys massises que les fèrtils[2], són més altes (fins a 60 cm) i estan formades per un conjunt d'estructures cilíndriques anomenades "verticils" progressivament més prims i imbricats uns dins dels altres.
Taula de continguts |
[edita] Distribució i hàbitat
Generalment en l'hemisferi nord. Necessita certa humitat que li proporciona la proximitat a fonts o altres corrents d'aigua en aquestes condicions és bastant comuna a tots els indrets humits dels Països Catalans fins els 1.800 metres d'altitud. Manca a l'extrem sud dels País Valencià i a les Illes només es troba a Mallorca.
[edita] Mala herba
[edita] Danys
La cua de cavall infesta el terreny i encara que la seva competència amb les plantes conreades és menor que en el cas de les altres males herbes, resulta molt difícil d'eliminar entre altres coses en tractar-se d'una planta perenne.
[edita] Control
És molt difícil d'eradicar amb les feines normals de llaurada ja que té el rizoma molt profund. A més la reproducció per espores dispersades pel vent és molt efectiva. Com que biològicament està molt allunyada de les plantes amb flors per les quals han estat creats els agroquímics, resulta que és resistent als herbicides.
[edita] Composició química i accions farmacològiques
|
[edita] Composició química
- Oligoelements: Sobretot silici orgànic (unit a proteïnes) i sals riques en potassi, magnesi i alumini.
- Saponòsids: el principal és la equisetonina (5%)
- Flavonoides i Tanins
[edita] Accions i indicacions
L'acció principal de l'Equisetum arvense és la diürètica deguda principalment a l'equisetonina, encara que les sals de potassi i els flavonoides l'afavoreixen. El silici existent a la planta actua sobre el cos regenerant els teixits, ja que el silici contribueix al manteniment del col·lagen. Augmenta les defenses inespecífiques de l'organisme. És astringent, antidiarreic i cicatritzant degut als tanins.
Normalment s'utilitza en el tractament d'edemes (retenció de líquids als teixits), insuficiència cardíaca i renal. També s'indica en processos degeneratius de la pell, en casos d'astènia i convalescències.
[edita] Altres usos
- Antigament se'n menjaven les seves tiges com si fossin espàrrecs.
- Tradicionalment se'n feien fregalls per a netejar utensilis d'estany.
- En agricultura ecològica es fa servir com a remei natural contra fongs i plagues.
[edita] Referències
- ↑ Cua al diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans
- ↑ 2,0 2,1 BOLÒS, O. et al. Flora manual dels Països Catalans Barcelona 1990 (2a ed., 1993) Ed. Pòrtic. ISBN 84-7306-400-3
[edita] Enllaços externs
- Més informació a GRIN : espècie Equisetum arvense (anglès)
