Col·lagen
De Viquipèdia
El col·lagen és una molècula proteïca que forma fibres, les fibres col·làgenes, estant presents en quantitat variable en tots els tipus de teixit conjuntiu.
Les fibres de col·lagen són unes estructures que proporcionen resistència a la tensió i flexibilitat. Són acidòfiles. Estan formades per fibriles. El punt de ruptura de les fibres col·làgenes dels tendons humans s'arriba amb una força de diversos centenars de quilograms per centímetre quadrat. Per a aquesta tensió solament s'han allargat un petit tant per cent de la seva longitud original.
Quan el col·lagen es desnaturalitza per ebullició, es converteix en una substància coneguda com a gelatina.
El col·lagen està format per una proteïna precursora cridada tropocol·lagen que amida al voltant de 300 nanòmetres de llargària i 1,4 nm de diàmetre. El tropocol·lagen està format per tres cadenes polipeptídiques anomenades cadenes alfa, cadascuna d'un pes molecular de al voltant de 100.000 daltons. Aquestes cadenes tenen una configuració helicoïdal levògira (hèlix de col·lagen). Les tres cadenes s'enrrotllen i es fixen mitjançant enllaços transversals per formar una triple hèlix dextrògira amb una distància entre les voltes de 8,6 nanòmetres.
El col·lagen en lloc de ser una proteïna única, es considera una família de molècules estretament relacionades però genèticament distintes, descrivint-se diversos tipus de col·lagen i sent els principals quatre.
Taula de continguts |
[edita] Composició
Cada fibrilla de col·làgen està formada per molècules de tropocol·làgen que es disposen de manera escalonada una al costat d'una altra de manera que s'aprecia:
- Una zona de bretxa en la qual hi ha buits
- Una zona de superposició
Les dues juntes formen un període. Al seu torn, cada molècula del tropo-col·làgen està formada per tres proteïnes enrrollades en forma de alfa-hèlix, a la qual s'uneixen sucres com glucosa i galactosa. Aquestes molècules, òbviament, no són sempre iguals, de fet, això és el que fa que hagin diversos tipus de col·làgen.
[edita] Síntesi
El col·làgen és sintetitzat pels fibroblasts, els quals ho secretan unit a un polipèptid. Una vegada secretat a l'exterior aquesta molècula, el polipèptid es perd i el tropo-col·làgen ja és lliure per a unir-se a altres molècules de tropo-col·làgen formant fibrilles, i aquestes al seu torn, unint-se formant fibres menys en els casos del col·làgen tipus II i IV.
[edita] Tipus de col·lagen
- Tipus I. Característic del Teixit conjuntiu pròpiament dit.
- Tipus II. Propi de cartílag i del Teixit cartilaginós.
- Tipus III. Propi de cèl·lules reticulars.
- Tipus IV. Propi de làmines basals.
- Tipus VII. Propi de fibrilles d'ancoratge.
[edita] Col·lagen tipus I
Es troba abundantment a la dermis, a l'os, al tendó i a la còrnia. Es presenta en fibril·les estriades de 20 a 100 nm de diàmetre, agrupant-se per a formar fibres col·làgenes majors. Les seves subunitats majors estan constituïdes per cadenes alfa de dos tipus, que difereixen lleugerament en la seva composició d'aminoàcids i en la seva seqüència. A un dels quals es designa com a cadena alfa1 i a l'altre, cadena alfa2. És sintetitzat pels fibroblasts, condroblasts i osteoblasts. La seva funció principal és la de resistència a l'estirament.
[edita] Col·lagen tipus II
Es troba sobretot al cartílag, però també es presenta a la còrnia embrionària i a la notocorda, en el nucli pulpòs i a l'humor vitri de l'ull. En el cartílag, forma fibril·les fines de 10 a 20 nanòmetres, però en altres microambients pot formar fibril·les més grans, indistingibles morfològicament del col·lagen tipus I. Estan constituïdes per tres cadenes alfa2 d'un únic tipus. És sintetitzat pels condroblasts. La seva funció principal és la resistència a la pressió intermitent.
[edita] Col·lagen tipus III
Abunda en el teixit conjuntiu lax, en les parets dels vasos sanguinis, la dermis de la pell i a l'estroma de diverses glàndules. Sembla un constituent important de les fibres de 50 nanòmetres que tradicionalment s'han anomenat fibres reticulars. Està constituït per una classe única de cadena alfa3. És sintetitzat per les cèl·lules del múscul llis, fibroblasts, glia. La seva funció és la de sosteniment dels òrgans expandibles.
[edita] Col·lagen tipus IV
És el col·lagen que forma la làmina basal que subjeu als epitelis. És un col·lagen que no es polimeriza en fibril·les, sinó que forma un feltre de molècules orientades a l'atzar, associades a proteoglicans i amb les proteïnes estructurals laminina i fibronectina. És sintetitzat per les cèl·lules epitelials i endotelials. La seva funció principal és la de sustentació i filtració.
