Cabó

De Viquipèdia

Cabó és un municipi de la comarca de l'Alt Urgell.

Entitat de població	Habitants
Cabó	50
Pujal d'Organyà, el	24
Vilar de Cabó, el	34

Taula de continguts 1 Geografía Física i Humana 2 El Municipi i la Vall de Cabó 3 Poble de Cabó 4 Poble del Vilar de Cabó 5 Poble del Pujal d´Organyà 6 Altres Pobles 7 Economia 8 Història 9 D'interès turístic 10 Demografia 11 Enllaços externs

[edita] Geografía Física i Humana

Cabó és un municipi que s'estén al llarg de la vall del riu Cabó. La vall de Cabó és molt ampla i rica tenint en compte el cabal del riu. És orientada d'oest a est, amb una forma que delata la seva formació glacial i amb el riu formant un profund solc amb secció en forma de V. El riu passa per la banda nord de la vall, de forma que els camps de conreu i el bosc es disposen a la banda sud del riu (a la seva dreta). Tanquen la vall per l'oest la Serra de Boumort (que fa frontera amb la comarca del Pallars Jussà), pel nord el Solà (fronterer amb les Valls d'Aguilar) i pel sud la Serra de Sant Joan (frontera amb el municipi de Coll de Nargó). L'alçada mitjana de la zona poblada o conreada és d'uns 600 m.

[edita] El Municipi i la Vall de Cabó

El municipi comprèn diversos nuclis habitats i alguns altres d'abandonats que es disposen prop del riu, però sempre amunt, a la zona del cóm d'origen glacial, i no avall a la vora del riu, ocupant llocs estratègics prop dels camps.

[edita] Poble de Cabó

La principal població és Cabó, ubicada en la confluència del riu de Cabó (que neix al "Cap de la Vall") i la Llau de l´Inglada (que neix a Prat Montaner, molt a prop del Boumort). Aquesta és la població on esta ubicat el consistori de la vall . Esta dividida en dos part pel riu de Cabó . La població al pricipi ocupava la part nord del riu al sud estenien els camps què no eren habitables per culpa de les esllavisades frequents de la zona . Devut a l´augment demografic dels s.XVI-XIX la població és va establir al sud .

[edita] Poble del Vilar de Cabó

El següent nucli en importància és el Vilar de Cabó, situat a la part central de la vall, on aquesta és més ampla i plana, i amb més terreny conreable. També hi ha una esglesia de estil romanic i vinyes a la part solana del Poble .

[edita] Poble del Pujal d´Organyà

Més avall, prop ja d'Organyà, i molt amunt respecte al nivell del riu, trobem l'últim nucli d'importància: el Pujal d'Organyà.Esta situat a sobre de un pujol , de aqui deriba el nom de Pujal , des de el Pujal és domina tota la desembocadura del Riu de Cabó . Aqui també podem destacar la Font pública feta amb un bloc de formigo en forma de engranatge .Aigua de aquesta població no extreu del riu sino de la Font Bodonera de Organyà.

[edita] Altres Pobles

Molt més amunt, pujant pel riu de Senyús trobem dos nuclis més, ara deshabitats: Senyús, sobre un tallant entre els dos rius, i les Escales, un conjunt de bordes i aixoplucs pel bestiar i els pastors.

[edita] Economia

Per la Serra de Boumort (a l'extrem oest de la vall) hi passa la Cabanera, ruta molt important de transhumància usada des de l'època medieval per a portar els ramats d'ovelles des de les comarques del sud fins als Pirineus (a la primavera) i vice-versa (a la tardor). En aquesta serra hi ha un pas, anomenat Pas Comptador, usat els pastors per a poder comptar les ovelles que guiaven i comprovar que no n'havien perdut gaires. Quan els ramats tornaven a la tardor dels prats del Pirineu, podien optar per fer estada a Taús (pocs quilòmetres més al nord, un important centre de compra i venda de ramats) o baixar a vendre'ls a la Fira de Sant Andreu a Organyà. Aquesta situació privilegiada i el Pas Comptador donaven a Cabó una gran importància estratègica i econòmica. Molt a prop del pas Comptador s'hi troba també un pou de gel, que contribuïa també a l'activitat econòmica de la zona.

[edita] Història

Hi ha diverses bordes i masos al llarg del riu: l'Anell, el Favà, cal Miquel, la Boixidera, la Borda, l'Oliva i l'Ametlla. D'entre totes aquestes destaca l'Oliva, que molt probablement fou segles enrere la casa dels Senyors de Caboet, rica nissaga de terratinents que en l'època medieval competien en poder econòmic i influència política amb els propis bisbes d'Urgell, i que posteriorment van arribar a la noblesa casant amb Arnaldeta, filla del compte Arnau. La casa, difícil de datar, té una situació estratègica, amb unes vistes imponents de la vall fins a Organyà, i en la part inferior de la casa encara s'hi conserva una preciosa capella, possiblement del temps dels senyors de Caboet.

La carretera "nova" uneix els nuclis principals anteriorment esmentats així com la majoria de les bordes, però hi ha també un camí vell (anomenat el camí del bosc) que passa uns cent metres més amunt i més al sud que l'actual carretera i que passa molt a la vora de quatre dels set dólmens que hi ha a la vall. Un d'ells, prop del Favà va ser desgraciadament destruït fa uns anys, però la resta es conserva força bé, i alguns (com el de l'Oliva) són d'una mida considerable. L'existència d'aquests monuments megalítics demostra l'existència de pobladors a la Vall des d'èpoques prehistòriques. Això no és d'estranyar, donada la riquesa natural de la vall, la seva extensió i que és poc elevada en comparació amb les valls pre-pirinenques dels voltants, i per tant menys freda.

Possiblement per aquesta mateixa raó, la reduïda elevació de la vall, la vall conté nombroses restes fòssils, corresponents principalment a animals marins: trilobits, estrelles i mol·luscs.

[edita] D'interès turístic

El camí del bosc, poc transitat, ha tornat a tenir nova vida gràcies a rutes en bicicleta que visiten els esmentats dólmens i a la presència molt nombrosa de boletaires tota la tardor i primavera. A l'extrem est de la vall, al terme del Pujal hi ha una zona amb una excel·lent reputació entre els amants del parapent, que de vegades l'anomenen la catedral d'aquest esport. Més amunt de Cabó podem ascendir fins l'ermita de Sant Serni, romànica, que mereix una visita tot i trobar-se en un estat de conservació força deplorable.

Per als amants de les caminades a peu, és molt recomanable una ruta d'un parell de dies a través del Parc Natural de Boumort. És un camí senzill, que comença a Cabó i puja per Senyús cap a Prat Montaner, molt a prop de Pas Comptador; passa ben a la vora del Roc dels Quatre Alcaldes (que fa de frontera de 4 municipis) i baixa cap a Cuberes (al Pallars), per tornar a pujar suaument cap a Els Castells (municipi de les Valls d'Aguilar) planant cap a Taús, i finalment arribant a la Guàrdia d'Ares. Des de la Guàrdia hi ha un camí ben conservat que baixa novament fins a la Vall de Cabó. Apart de l'interès paisatgístic de la ruta, és molt freqüent trobar-hi senglars ("porc fer" en la parla local), cérvols i trenca-l'ós (Gypaetus barbatus). Amb una mica de fortuna podreu sentir el cant del gall fer i veure-hi porcellades de 20 i més exemplars a la vora mateixa del camí cap a Cuberes.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 - 7 16 88 475 680 634 660 541

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 513 573 513 425 398 395 243 163 158

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 - 143 138 127 120 123 118 114 104 -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

[edita] Enllaços externs

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Dades generals des del consell comarcal
• Dades generals de la Diputació de Lleida
• Dades generals des de la Generalitat
• Dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya

v • d • e Municipis de l'Alt Urgell
Alàs i Cerc  • Arsèguel  • Bassella  • Cabó  • Cava  • Coll de Nargó  • Estamariu  • Fígols i Alinyà  • Josa i Tuixén  • Montferrer i Castellbò  • Oliana  • Organyà  • Peramola  • el Pont de Bar  • Ribera d'Urgellet  • la Seu d'Urgell  • les Valls d'Aguilar  • les Valls de Valira  • la Vansa i Fórnols

Aquest article sobre l'Alt Urgell és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.