Viquipèdia:Anomenar pàgines

De Viquipèdia

Aquesta pàgina descriu una norma d'estil de la Viquipèdia. Disposa d'un ampli consens dels editors i, per tant, es considera com una recomanació a seguir pels usuaris. Abans d'editar-la assegureu-vos que disposeu del suficient consens utilitzant la pàgina de discussió, la taverna o obrint una presa de decisió.

Drecera: VP:AP

Benvinguda Ajuda Manteniment Comunitat POLÍTIQUES

Polítiques

Els cinc pilars Punt de vista neutral Drets d'autor Política d'ús d'imatges Allò que la Viquipèdia no és Sistema de presa de decisions Tractament dels nouvinguts Vandalisme (i com combatre'l). Ús dels comptes titella

Normes d'estil

Llibre d'estil Categorització Calendari Nom dels articles Anotació d'imatges Esborranys Esmentar fonts Transliteració Eviteu el contingut evasiu

Edita

Aquesta pàgina recull els criteris per a posar nom a una pàgina. Si us plau, sentiu-vos lliures d'aportar els vostres dubtes i opinions a la pàgina de discussió.

[edita] Recomanacions per a anomenar una nova pàgina

1. Assegureu-vos que el nom que feu servir és únic. Hi ha molts termes que poden tenir sentits diferents depenent del context. Si us plau, assegureu-vos que el nom que utilitzeu és prou concret. Si cal, afegiu-hi un adjectiu. Pels termes més generals, cal fer planes de desambiguació, o incloure tots els sentits en l'article. Vegeu, per exemple, treball.
2. Feu redireccions. Si hi ha diversos noms que serien raonables pel vostre article, escolliu el que sigui millor, i feu redireccions des dels altres. D'aquesta manera, faciliteu els enllaços des d'altres planes i les cerques, i eviteu la duplicació d'articles. (vegeu: Viquipèdia:Redireccions)
3. Feu servir sempre noms en singular, excepte quan la paraula definida només tingui plural, o tingui un sentit diferent en plural que en singular. Pel cas de llistes de personatges, països, etc., feu servir noms com ara Llista de comtes de Barcelona (i feu redireccions, p.ex., des de Comtes de Barcelona).
4. Vigileu els accents! quan feu l'enllaç a una pàgina, o una pàgina nova, heu d'anar amb compte a l'hora d'accentuar la paraula, ja que si no ho feu correctament estareu referint-vos a una altra pàgina (un exemple: "bombo" és un tambor, i "bombó" una llaminadura. Si feu un enllaç a bombo en un article sobre la xocolata, en realitat estareu enviant a la gent a una pàgina que els parlarà de tambors!?!?).
5. Noms de persona. Cal fer servir el nom complet. Si hi ha noms alternatius, pseudònims, si l'ortografia es variable o el nom es fa servir habitualment en vàries llengües, cal escollir la forma més corrent en català, i fer redireccions des de les altres.
   1. Si una persona és més coneguda pel seu nom artístic o de ploma, o un pseudònim, cal utilitzar aquest per anomenar l'article.
   2. Per noms en català i castellà, cal usar els dos cognoms, sempre que sigui possible. També és convenient fer una redirecció usant només el nom i primer cognom (o fer una plana de desambiguació, si hi ha diversos personatges amb el mateix nom i cognom).
   3. Pels noms en català, molta gent utilitza la partícula i entre el primer i segon cognom, mentre que d'altra no ho fa. Intenteu utilitzar sempre la forma que sigui més corrent.
   4. Pels personatges antics, utilitzeu el nom catalanitzat, si existeix. Per personatges romans, utilitzeu el nom amb què siguin coneguts habitualment: p.e. "Virgili", millor que no pas "Plublius Vergilius Maronus". Hi posaríem els dos noms només quan siguin arxiconeguts així, com Juli Cèsar, Marc Antoni o Octavi August.
6. Topònims. Cal fer servir quan sigui possible les versions catalanes dels topònims tant quan siguin de territori on es parla català (Lleida, Eivissa, Alacant i Perpinyà en comptes de Lérida, Ibiza, Alicante i Perpignan) com els llocs on no s'hi parla on caldrà fer servir els exònims tradicionals de la llengua (Terol, Londres i Japó i no Teruel, London i Nippon). Això de cap manera vol dir que s'admetin traduccions forçades que no siguin exònims tradicionals en català (Bons Aires, Els Àngels o La Pau en comptes de Buenos Aires, Los Angeles i La Paz) entenent que no és el mateix fer servir un nom tradicional que traduir. Cal fer notar que el que s'acaba de comentar no es contradiu que a les taules amb dades que solen acompanyar els articles d'unitats administratives, s'hi posi els noms oficials i no els catalans.

   Articles davant de topònim. Dintre d'un context alguns topònims duen article, altres no i altres tenen un ús vacil·lant. Vegeu si està incorporar en el seu propi article. Per exemple, el Brasil, el Japó, però Osona, França. Vegeu les indicacions a /Ús de l'article.

7. Éssers vius. Cal fer servir els noms catalans prioritàriament per davant dels científics:
   1. Els noms vulgars tradicionals en català en comptes dels científics (conill, estruç, ordi i xampinyó en comptes de Oryctolagus cuniculus, Struthio camelus, Hordeum vulgare i Agaricus bisporus)
   2. Si no hi ha noms vulgars tradicionals en català, cal posar els noms catalanitzats dels noms científics (cetartiodàctil, eucariota i magnoliòpsid en comptes de Cetartiodactyla, Eukaryota i Magnoliopsida)
   3. Com a últim recurs es farà servir el nom científic en llatí si no existeix forma en català, ni tradicional ni adaptada: Homo, Myotragus i Nothofagus
8. Paraules inexistents en el català: Per introduir un article sobre un concepte inexistent en el català i no adaptat encara pel Termcat vegeu Viquipèdia:Transliteració.
9. Tipografia. Fem servir els apòstrofs rectes. Vegeu Viquipèdia:Convencions tipogràfiques.

[edita] Casos particulars

• Cossos astronòmics i Vehicles espacials: vegeu /Astronomia.
• Clubs esportius i partits polítics: /Clubs i partits polítics (en discussió i amb un consens de facto)
• Municipis en lloc de comunes: /Comuna (pendent d'aprovació)
• Article salat o literari en els topònims balears: /Topònims balears.

[edita] Vegeu també

• /Ús de l'article
• Ajuda:Reanomenar pàgines
• Ajuda:Pàgina de desambiguació