Esbarzera
De Biquipedia
| Esbarzera | ||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Rubus ulmifolius |
||||||||||||||||||
| Clasificazión zentifica | ||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
| Nomenclatura binomial | ||||||||||||||||||
| Rubus ulmifolius | ||||||||||||||||||
| Schott. |
L'esbarzera, ó més frecuentment barza (Rubus ulmifolius), ye un arbusto d'a familia d'as rosázias de traza sarmentosa ras brancas d'a cuala, punxudas e de seczión pentagonal, pueden creixer ent'es 3m de lonchitut.
Contenius |
[editar] Descripzión
Tién fuellas imparipinnadas, composadas per 3 ó 5 foliolos peciolulatos, de forma eliptica, obada u obobada, con es cantos aserratos u dientatos. A color d'as fuellas ye berda fusca per alto e blanca pilosa per l'emberso.
As flors suyas son blancas ó rosadas, de 5 sépals e 5 pétals. Amanixen en razimos, deixando puesto dimpués ta infloreszenzias de forma oblonga u piramidal. Es sépals son grisos ó blanquinenz. A color d'es pétals pende de l'exemplar, e pued bariar dend'a blanca ent'a rosa. Fan d'entre es 10 y es 15 milimetros e tienen forma obalada.
A fruita suya ye comestible, parellana ta una lula carnosa, clamada móra. No obstante, no ye si que una agrupazión de mutas drupas chicotas, puestas á un razimo, chunidas d'entre eras que se tornan negras en madurar.
[editar] Destribuzión
Ye una planta prou més imbasiba que altras espezies d'a familia suya, e medra rapida á més de tener capazidat de multiplicar-se bechetatibament ixando benas dend'as suyas brancas baixas. Pued encluso colonizar grans arias de selba, mont baixo, mans de montañas u marguins de camins, en formar grans matullars aintro de periodes curtos de tiempo.
Ye una espezie muito frecuent en marguins de camins, estando una indicadora que ra tierra bi ye funda y humida, á más de rica en nitrocheno, dato que istes organismos el prezisan bien. A suya aria de destribuzión orichinal yera cuasi tota Europa, norte d'Africa y Asia, encara que ha estato introduzida ent'a America y Ozeanía per es usos alimentarios d'as suyas fruitas.
En rechions espezialment fredas, as fuellas, encara que d'abitual son perennes, cambean a suya color tornant-se més royas per efecto d'a retrauzión d'a saba berda ta protecher-la d'as cheladas, quedando asinas només remasos es pigmentos minoritarios d'a fuella. Asinas gosan á poder-se beier en es ibiernos d'Aragón, per exemplo, d'una traza que ye prou tipica.
[editar] Etimolochía
O nome zentifico d'ista espezie ye composato d'as parolas rubus (d'o latín ruber, royo) que fa referenzia ent'a color de mutas fruitas maduras d'altras espezies d'o mesmo chenero (como es ixordons), u ent'as inmaduras d'ista espezie concreta, y ulmi (d'o también latín ulmus, olmo), per a forma d'es suyos foliolos que fan pensar en as fuellas aserradas y bien nerbadas de l'arbol (Ulmus minor).
[editar] Enrastres externos
- Blackberries and Raspberries Informazión sobre ra suya cultibada. (en anglés).
- Blackberry Pollination Images Imachens d'a polinizazión d'as móras. (en anglés).
