Illa de Naxos

De Viquipèdia

Naxos (grec Νάξος o Αξιά, llatí Naxus) és una illa de Grècia, la més gran de les Cíclades. Té 415 km2 i més de 20.000 habitants. A l'est de Naxos hi ha l'illa de Paros, de la qual la separa un canal.

[edita] Naxos, ciutat i illa

La ciutat de Naxos és a la costa nord-oest, al mateix lloc on era l'antiga ciutat. Les ciutats principals són Apollona (nord), Engares i Naxos (nord-oest), Mikra Vikla, Aliky i Pyrgaki (sud-oest) i Koronos, Melanes, Halki, Apeiranthos i Filoti.

La muntanya principal de l'illa és el puig Zia (Zeus), antigament anomenat puig Drios, que té uns 1.001 metres i des del cim del qual es veuen 22 illes; la segona muntanya principal és el Koronon, de 947 metres. A l'extrem nord de Naxos hi ha el cap Stravri; al sud, el cap Kalomeri; a l'est, la península Stravros, i a l'oest, el cap Agios Prokopis.

Una de les atraccions de l'illa és una figura colossal, inacabada, que hi ha en una pedrera de marbre de la part nord de l'illa; fa més de 10 metres d'altura i els habitants l'anomenen la figura d'Apol·lo.

[edita] Història

Antigament fou anomenada Strongyle (per la seva forma arrodonida), Dionysias (pel seu excel·lent vi) i Dia. Suposadament va ser habitada pels tracis i després pels caris, un cap dels quals es deia Naxos i li va donar el seu nom. Després fou colonitzada pels jònics d'Àtica i va esdevenir la més poderosa de les Cíclades. Originalment el govern fou oligàrquic, però fou enderrocat per Ligdamis, que va assolir la tirania. Ligdamis no va conservar el poder gaire temps i després apareix ajudant Psistratos en la seva tercera restauració al front del poder a Atenes, favor que aquest li va retornar ajudant Ligdamis a recuperar la tirania de l'illa. Després van seguir noves revolucions en les quals el partit aristocràtic va aconseguir imposar-se, fins que finalment fou enderrocat gràcies a l'ajut que va rebre el partit democràtic d'Aristàgores de Milet.

Els perses, a suggeriment d'Aristàgores, van enviar una força militar important per sotmetre l'illa el 501 aC, però l'atac fou un fracàs. Poc després esclatà la revolta de Jònia. En aquests anys Naxos disposava de 8.000 infants (hoplites), nombrosos vaixells i molts esclaus, cosa que indicaria que tenia una població d'unes cinquanta mil persones més els esclaus. El 490 aC els perses, sota Datis i Artafernes, van desembarcar a l'illa i la van assolar. Els habitants es van refugiar a les muntanyes i els que no van poder fugir foren fets esclaus. La ciutat principal va ser incendiada, i des de llavors fou dependència de Pèrsia i els seus vaixells es van incloure a la flota persa, de la qual van desertar a la primera oportunitat, lluitant del costat atenenc a la batalla de Salamina. Alguns habitants de Naxos també van prendre part a la batalla de Platees.

Després de la guerra, amb la derrota persa, les ciutats gregues van esdevenir independents, i Naxos va ingressar a la Confederació de Delos, dominada per Atenes, però el 471 aC es va revoltar; els atenencs la van sotmetre i van fer els ciutadans subjectes atenencs, establint a l'illa 500 propietaris atenencs. Des de llavors va romandre en poder d'Atenes. A Naxos el general Khàbries va aconseguir una assenyalada victòria sobre els espartans el 376 aC, que va restaurar per a Atenes el seu imperi marítim.

Durant les guerres civils romanes Naxos fou cedida a Rodes i per un temps va dependre d'aquest estat, amb el qual va passar a domini romà i després bizantí.

El 1207 el venecià Marcos Sanudo, un croat nebot de l'antic dux de Venècia Enric Dàndolo, cap de la flota veneciana, amb vuit galeres, es va apoderar de l'illa i hi va establir el ducat de Naxos o de l'Arxipèlag.

Naxos va participar en la guerra de la independència grega, i fou reconeguda com a part de Grècia en la pau de 1830.

[edita] Vegeu

• Ducat de Naxos
• Sanudo
• Crispo