Atenes
De Viquipèdia
Atenes (en grec modern Αθήνα (romanitzat com Athina), en català medieval Cetines) és la capital de Grècia i també la capital de la regió grega de l'Àtica. A més d'una ciutat moderna, Atenes també és famosa per haver estat una poderosa polis i un important centre del coneixement en els temps antics.
En grec antic, Atenes s'anomenava Athēnai (Αθήναι) i, al segle XIX, es va reprendre formalment aquest nom per designar la ciutat moderna. Des de l'abandonament oficial del grec katharévousa en la dècada de 1970, però, la forma popular Athina ha esdevingut el nom oficial de la ciutat.
Taula de continguts |
[edita] Localització
Incloent-hi els suburbis, Atenes té una població de prop de 3.300.000 habitants (els atenesos o atenencs), quasi un terç de la població total de Grècia; el municipi estricte té tan sols 730.000 habitants. Atenes ha crescut ràpidament els últims anys i pateix problemes urbans com la superpoblació, els embussos de trànsit i la contaminació de l'aire.
Atenes s'estén per la plana central de l'Àtica, que està limitada pel mont Egaleu (Aigàleo) a l'oest, el mont Parnes (Pàrnitha) al nord, el mont Pentèlic (Pendeli) al nord-est, el mont Himet (Imittòs) a l'est i el golf Sarònic al sud-oest. Atenes s'ha expandit fins que ha cobert tota la plana, per tant és poc probable que la ciutat creixi en extensió de forma significativa en el futur a causa de les fronteres naturals. La geomorfologia d'Atenes causa sovint fenòmens d'inversions tèrmiques, parcialment responsables del problema de la pol·lució. (Los Angeles té una geomorfologia semblant i uns problemes semblants).
La terra és rocosa i poc fèrtil. El cor de la ciutat antiga es trobava al turó rocós de l'Acròpoli. Temps enrere, el port del Pireu (Pireàs) era una ciutat a part, mentre que actualment forma part de la gran Atenes.
El centre de la ciutat és la plaça Síndagma (o plaça de la Constitució), on es troba l'antic Palau Reial, que allotja el Parlament grec, i altres edificis públics del segle XIX. La majoria de les parts antigues de la ciutat es concentren al voltant d'aquest centre. Les parts més recents consisteixen en edificacions de ciment i, generalment, tenen una veritable manca de serveis urbans, com ara places d'aparcament.
Atenes ha estat la seu dels Jocs Olímpics del 2004, així com també dels primers jocs olímpics moderns, els jocs d'Atenes de 1896, i dels Jocs Olímpics Intermedis de 1906.
L'antic campus de la Universitat d'Atenes, a l'avinguda Panepistímiou, és una de les construccions més espectaculars d'Atenes, juntament amb l'edifici de la Biblioteca Nacional i l'edifici de l'Acadèmia d'Arts d'Atenes. Aquests edificis formen, plegats, la Trilogia d'Atenes, construïda a la fi del segle XIX. Això no obstant, la major part de les funcions universitàries s'han traslladat a un campus modern, a l'est del centre de la ciutat, proper al Zogràfou. Una altra universitat present a Atenes és la Escola Politècnica d'Atenes (Ethnikò Metsòvio Politekhnio), on 24 estudiants foren morts el 1973 durant manifestacions contra el règim militar grec.
[edita] Història
Atenes fou la ciutat principal de Grècia durant el gran període de la civilització grega, al primer mil·lenni aC. Durant l'"edat d'or" de Grècia (aproximadament del 500 aC al 300 aC) era el principal centre cultural i intel·lectual d'Occident, i certament és en les idees i en les pràctiques de l'Antiga Atenes on té l'origen el que anomenem la "civilització occidental". Després dels seus dies de grandesa, Atenes va continuar sent una ciutat pròspera i un centre d'estudis fins al període tardà de l'Imperi Romà.
Atenes fou embellida per el dèspota Peisistratos i el seu fill (vers 560 aC-514 aC) que van fundar alguns temples entre ells el Olímpic Zeus i el d'Apol·lo Pythios. Fou ocupada per Xerxes el 480 aC després del qual la marina atenenca es va desenvolupar i va establir una hegemonia sobre les illes de la mar Egea. En els següents cinquanta anys es van construir nombrosos monuments especialment sota Temistocles, Cimó i Pericles. El primer va construir unes muralles, i va abandonar el port de Faleros per el del Pireo. Cimó va decorar l'Àgora i l'Acadèmia i va construir les muralles del sud. Pericles va fer moltes obres a l' Acròpoli, al Partenó, al Erecteios i a la Propileia i va acabar les muralles entre Atenes i El Pireo i amb Faleros. Durant la guerra del Peloponès fou ocupada pels espartans el 404 aC i les muralles foren destruïdes però Conon les va reconstruir el 393 aC.
Durant el regnat de Filip de Macedònia l'orador Licurg, encarregat de les finances, va dedicar partides a construir nous edificis. Després de la batalla de Queronea (338 aC) Atenes va passar a dependre de Macedònia i així va seguir fins al establiment del domini de Roma. El 200 aC els romans van atacar la ciutat que va resistir gràcies a les muralles però els temples de la plana foren destruïts. Altre cop fou ocupada per Sul·la el 86 aC com a represàlia per haver abraçat la causa de Mitridates del Pont, després d'un setge d'uns quants mesos; llavors les muralles foren destruïdes i el comerç eliminat i Atenes va esdevenir una ciutat mitjana en els següents anys, tot i mantenir-se com a centre cultural.
Adrià la va tenir en alta consideració i va restaurar algun temple i construir edificis i en temps dels Antonins va arribar a un nou esplendor per tornar a decaure a partir del segle III. El 258 Valerià va reconstruir les seves muralles i fortificacions en front dels atacs dels gots. El 267 els gots la van ocupar però en foren expulsats pel atenenc Dexipos. Alàric es va presentar davant la ciutat el 396 i se li va permetre entrar-hi com amic.
Les escoles de filosofia van ser tancades l'any 529, després que l'Imperi Bizantí es convertís al cristianisme. Els temples es van convertir en esglésies. Justinià va restaurar altre cop les muralles. Atenes va perdre bastant del seu estatus anterior i es va tornar una ciutat provinciana. Entre els segles XIII i XV fou disputada pels bizantins i els cavallers croats de l'Imperi Romà d'Orient. El 1204 els Llatins van conquerir Constantinoble i van atribuir Grècia a Bonifaci de Montferrat com a rei de Tesalònica, el qual va convertir Atenes en ducat (1205) que va concedir en feu als de la Roche als quals els hi van prendre els catalans per mitjà dels almogàvers que la van posseir fins el 1379
El 1456 va va caure en poder de l'Imperi Otomà; el partenó es va convertir en mesquita i la població va començar a disminuir; les condicions encara van empitjorar quan va entrar en decadència l'Imperi Otomà. Parts de la ciutat (incloent-hi molts dels seus edificis) foren destruïts als segles XVII, XVIII i XIX per les diferents faccions que van intentar controlar la ciutat. El 1687 els venecians van assetjar la ciutat i una explosió va malmetre l'Acròpoli i el Partenó.
A l'època en què va esdevenir la capital del recentment establert Regne de Grècia, el 1833, estava pràcticament deshabitada. Durant les pròximes poques dècades fou reconstruïda i es va transformar en una ciutat moderna. L'última gran expansió va tenir lloc a la dècada de 1920, quan es van crear els suburbis per allotjar-hi els refugiats grecs de l'Àsia Menor. Durant la Segona Guerra Mundial fou ocupada pels alemanys i ho va passar malament els darrers anys de la guerra. Després de la guerra va començar a créixer de nou.
Grècia va entrar a la futura Unió Europea el 1981, cosa que va comportar noves inversions per a la ciutat, acompanyades de problemes de congestionament i de contaminació de l'aire. Durant els anys 1990 es van prendre una sèrie de mesures reeixides per combatre la pol·lució. Durant la preparació dels Jocs Olímpics del 2004 la ciutat va netejar la seva imatge amb la introducció de mitjans de transport moderns, un nou aeroport, àrees per a vianants, nous museus i places públiques. La població cada vegada més multiètnica de la ciutat gaudeix d'una vibrant vida nocturna i un comerç a l'altura de qualsevol metròpoli moderna.
[edita] Monuments i museus
- l'Acròpoli, amb els Propileus, el temple de Nike, el Partenó, l'Erectèon i el Museu de l'Acròpoli;
- l'Àgora (centre neuràlgic de la ciutat antiga) i el seu temple (Stoà d'Àtal);
- l'Àgora romana i la Torre dels Vents (un rellotge hidràulic construït al segle I aC);
- el Tesèon (temple consagrat a Hefest);
- el teatre de Dionís i l'odèon d'Herodes Àtic;
- l'estadi Panatenaic, refet per Adrià i Herodes Àtic i renovat el 1896;
- el Museu Arqueològic Nacional, amb les seves magnífiques col·leccions d'escultures, ceràmiques i terrisses de la Grècia antiga;
- l'Olimpièon, o temple de Zeus Olímpic;
- el Museu Benaki, el Museu Bizantí i el Museu d'Art Ciclàdic.
[edita] Altres llocs d'interès
- el gran mercat d'Atenes;
- els encants de la plaça Monastiraki;
- els carrers de Kolonaki, amb les seves botigues de luxe i els seus museus d'art contemporani;
- el mont Licabet, des d'on es gaudeix d'una vista panoràmica de la ciutat;
- el barri de Plaka, un dels més animats d'Atenes;
- la plaça Síndagma i l'antic Palau Reial, seu del Parlament, amb el seu curiós canvi de guàrdia.
[edita] Transports
El sistema de transport públic d'Atenes consisteix en el metro, l'autobús, el tramvia i el ferrocarril suburbà, a part del servei privat de taxi. En ocasió dels Jocs Olímpics del 2004 se n'ha fet una moderna remodelació.
El Metro d'Atenes és un dels sistemes més moderns del món. Té tres línies, distingides per colors diferents: la línia verda (la més antiga) connecta el Pireu amb Kifissià. Les altres dues es van construir principalment durant els anys 1990 i van entrar en servei el 1998. A diferència de l'anterior, fan tot el seu recorregut sota terra. La línia blava va de Monastiraki a l'aeroport, i la vermella de Agios Antónios a Agios Dimítrios. S'està treballant en l'allargament d'aquestes dues línies.
Atenes té l'Aeroport Internacional Elefthèrios Venizelos, situat a Spata, a l'est de la ciutat. És també el centre del sistema ferroviari grec, i els vaixells que surten del Pireu viatgen cap a tot arreu del país.
