Sifnos

De Viquipèdia

Sifnos (Siphnos o Siphnus, Σίφνος, italià Siphsanto) es una illa de la mar Egea, del grup de les Cíclades, al sud-est de Sérifos i al nord-est de Melos.

Plini el Vell diu que el seu nom original fou Merope. Fou colonitzada pels jònics d'Atenes i va rebre el nom de Sifnos, el fill de Sunios. Tenia mines d'or i plata, gracies a les quals fou una illa molt prospera.

En temps de Polícrates de Samos era considerada l'illa mes rica de les illes de la mar Egea. Una dècima part de la seva riquesa la dipositaven a Delfos, on eren l'estat amb un tresor mes important. Els seus edificis públics eren decorats amb marbre de Paros.

A finals del segle VI aC fou envaïda per exiliats de Samos, atrets per la seva riquesa, que van obtenir un rescat de 100 talents. El 480 aC van refusar pagar tribut a Xerxes i van enviar un vaixell a Salamina. Després van ser membres de la lliga Dèlica i pagaven un tribut anyal de 3600 dracmes.

Les mines es van començar a esgotar i van deixar d'enviar la dècima part a Delfos; suposadament com a càstig dels deus una inundació del mar (un tsunami segurament) va destruir les mines.

En temps d'Estrabó eren tan pobres que ser com un pobre de Sifnos era una expressió proverbial. També actuar com un sifnià era sinònim d'actuar malament.

Les copes de pedra i altra poteria de l'illa també eren força conegudes i famoses.

La capital de l'illa era la ciutat del mateix nom a la costa est, i hi havia altres dues ciutats anomenades Apollonia i Minoa (segons Esteve Bizantí). La moderna ciutat de Sifnos té a la vora les ruïnes de la vella, formades per restes de la muralla i fragments de marbre