Comunitat autònoma
De Viquipèdia
L'actual organització territorial d'Espanya, segons el que estableix la constitució de l'Estat vigent, reconeix tres nivells d'autonomia: els municipis, les províncies, i les comunitats autònomes. D'acord amb l'article 143, les comunitats autònomes es conformen com a exercici del dret a l'autonomia reconegut per a les nacionalitats i regions que integren l'Estat espanyol. Aquestes comunitats autònomes són formades per províncies amb característiques històriques, culturals i econòmiques comunes o per territoris d'entitat regional històrica. Les autonomies gaudeixen d'autonomia legislativa i competències exclusives així com de la facultat d'administrar-se mitjançant llurs propis representants.
A partir de la promulgació de la constitució, el 1978, va començar un procés de devolució de poders, com a dret i no pas com a obligació per a les nacionalitats i regions, per mitjà del qual, amb el pas dels anys, a dut a la formació de 17 comunitats autònomes i 2 ciutats autònomes.
Des del 2003 i per a fins estadístics, basats en les normatives europees i fixades per la EUROSTAT, es troben les unitats NUTS en vigor a la Unió Europea. Les 17 comunitats autònomes espanyoles es veuen classificades als nivells NUTS-2.
Taula de continguts |
[edita] De la formació de les comunitats autònomes
La constitució espanyola reconeix i garanteix el dret a l'autonomia per a les nacionalitats i regions que integren l'Estat.[1] Podien accedir a l'autonomia:[2]
- dues o més províncies limítrofes amb característiques històriques, culturals i econòmiques comunes;
- els territoris insulars; i
- una província d'entitat regional històrica.
Tanmateix, les Corts Generals tenen el dret per a:[3]
- autoritzar la constitució d'una comunitat autònoma per motius d'interès nacional encara que el seu àmbit territorial no superi el d'una província i no reuneixi les condicions anteriors; i
- autoritzar o acordar un Estatut d'Autonomia a territoris que no es trobin integrats en l'organització provincial.
En base a les estipulacions constitucionals anteriors es van conformar, entre 1979 i 1996 disset comunitat autònomes i dues ciutats autònomes:
- Andalusia, Catalunya, Euskadi i Galícia (com a "nacionalitats històriques"), així com l' Aragó, la Comunitat Valenciana, Castella i Lleó, Castella - la Manxa, i Extremadura van accedir a l'autonomia com a comunitats pluriprovincials;
- Canàries i les Illes Balears van accedir a l'autonomia com a territoris insulars;
- Cantàbria, Astúries, La Rioja i la Regió de Múrcia van accedir a l'autonomia com a comunitats uniprovincials d'entitat regional històrica, així com Navarra, encara que aquesta última ho va fer per mitjà de l'actualització i millorament dels seus furs;[4]
- la Comunitat de Madrid va accedir a l'autonomia per motius d'interès nacional;[5] i
- Ceuta i Melilla, com a ciutats, van accedir a llur autonomia per autorització de les Corts Generals, encara que no es troben integrades en l'organització provincial.
[edita] De l'organització interna de les comunitats autònomes
Les comunitats autònomes tenen com a norma institucional bàsica un Estatut d'Autonomia.[6] Els Estatuts d'Autonomia fan constar la denominació de la comunitat segons la seva identitat històrica; la delimitació del territori, la denominació, l'organització i la seu de les institucions de govern; i les competències que assumeixen dins el marc establert per la constitució.
L'organització institucional autonòmica estipulada en els Estatus d'Autonomia es basa en una divisió de poders integrada per:[7]
- una Assemblea Legislativa, els integrants de la qual són elegits per sufragi universal d'acord amb un sistema de representació proporcional que asseguri la representació de les diverses zones que integren el territori; l'Assemblea té la facultat legislativa;
- un Consell de Govern, amb funcions executives i administratives, encapçalat per un President, elegit per l'Assemblea entre els seus membres i nomenat pel Rei d'Espanya; el president dirigeix el Consell de Govern i ostenta la suprema representació de la comunitat respectiva i l'ordinària de l'Estat dins d'aquella; tant el president com els membres del Consell de Govern són responsables políticament davant l'Assemblea;
- un Tribunal Superior de Justícia, sens prejudici de la jurisdicció que correspon al Tribunal Suprem de l'Estat, que culmina l'organització judicial dins l'àmbit territorial de la comunitat autònoma.
Ja que la devolució d'autonomia a Espanya s'ha fet d'una manera asimètrica, no totes les comunitats autònomes gaudeixen de les mateixes competències autonòmiques. Una de les diferències principals és la competència fiscal, que divideix les autonomies en dos grups generals, amb diferències entre llurs membres:
- les comunitats forals (Euskadi i Navarra), que gaudeixen d'autonomia fiscal; i
- les comunitats de règim comú (la resta), que no gaudeixen d'autonomia fiscal, però poden conservar un percentatge dels impostos recaptats internament, així com recaptar altres impostos, taxes i contribucions especials.
[edita] Llista de comunitats autònomes d'Espanya
.svg/25px-Flag_of_Zaragoza_(province).svg.png){kind=small}
.png/150px-Localización_de_Aragón_(NUTS_ES5).png)
.svg/25px-Flag_of_Zaragoza_province_(with_coat_of_arms).svg.png){kind=small}
.png/150px-Localización_de_la_CA_de_Euskadi_(NUTS_ES1).png)
.svg/25px-Flag_of_Barcelona_(province).svg.png){kind=small}
.svg/50px-Flag_of_La_Rioja_(with_coat_of_arms).svg.png){kind=small}
.svg/25px-Flag_of_La_Rioja_(with_coat_of_arms).svg.png){kind=small}
.svg/50px-Flag_of_the_Land_of_Valencia_(official).svg.png){kind=small}
.svg/25px-Flag_of_the_Land_of_Valencia_(official).svg.png){kind=small}
| Ciutats autònomes | Localització | |
|---|---|---|
 |
Ceuta |  |
 |
Melilla |  |
[edita] Referències
- ↑ Article 2, Preàmbul Constitució espanyola de 1978
- ↑ Article 143, Títol VIII Constitució espanyola de 1978
- ↑ Article 144, Títol VIII Constitució espanyola de 1978
- ↑ "Sinópsis del estatuto de Autonomía de Navarra." Constitución Española. Congreso de los Diputados. [Data de consulta: 10 de desembre, 2007]
- ↑ "Sinópsis del estatuto de Autonomía de la Comunidad de Madrid." Constitución Española. Congreso de los Diputados. [Data de consulta: 10 de desembre, 2007]
- ↑ Article 147, Títol VIII Constitució espanyola de 1978
- ↑ Article 152, Títol VIII Constitució espanyola de 1978
[edita] Enllaços externs
- Pobles d'Espanya (castellà)
- Directori de webs de les comunitats autònomes (castellà)
| Comunitats autònomes d'Espanya |
 Andalusia -  Aragó -  Principat d'Astúries -  Illes Balears -  Illes Canàries -  Cantàbria -  Castella - la Manxa -  Castella i Lleó -  Catalunya - .svg/20px-Flag_of_the_Land_of_Valencia_(official).svg.png){kind=small} Comunitat Valenciana -  Euskadi -  Extremadura -  Galícia -  Comunitat de Madrid -  Regió de Múrcia -  Comunitat Foral de Navarra - .svg/20px-Flag_of_La_Rioja_(with_coat_of_arms).svg.png){kind=small} la Rioja |
| Ciutats autònomes |
 Ceuta -  Melilla |
