Astúries

De Viquipèdia

El Principat d'Astúries (en castellà i oficialment: Principado de Asturias, en asturlleonès: Principáu d'Asturies) és un país, que té la forma d'un Principat on el Príncep d'Astúries és l'hereu a Cap d'Estat del Regne d'Espanya. El seu territori és d'uns deu mil quilòmetres quadrats, i compta amb una població, en retrocés, que supera lleugerament el milió d'habitants, que parlen castellà i també, encara, la seva llengua autòctona l'asturià.

La seva capital és la ciutat d'Oviedo i Gijón és la població més poblada i, a més, situada a la costa amb grans platges.

Taula de continguts 1 Toponímia 2 Història 3 Geografia 3.1 Entorn natural 3.2 Vegetació d'Astúries 4 Organització política 4.1 Institucions de govern 4.2 Divisió administrativa 5 Economia 6 Demografia 6.1 Dinàmica de població 6.2 Llengües 7 Cultura 7.1 Art 7.2 Gastronomia 7.3 Literatura 7.4 Música 8 Vegeu també

[edita] Toponímia

El terme Astúries prové del nom dels antics pobladors, els asturs, els primers habitants de les vores del riu Astura (Esla) fins l'arribada dels romans. Astura, que abans es deia Estura o Estula, prové de l'arrel celta -stour que significa "riu". Aquest topònim apareix també a Bretanya. A la Gran Bretanya encara hi ha tres rius amb el nom de Stour, a Kent, Stuffolk i Dorset. A la desembocadura del Riu Elba hi ha un altre riu Stör, que abans es deia "Sturia". També, al Piemont hi vivia la tribu celta dels esturi, prop d'unriu que es deia Stura. La mateixa arrel s'ha conservat fins l'actualitat en el gaèlic ster i el bretó stour que signifiquen "riu".

[edita] Història

Ocupada per grups humans des del Paleolític Inferior, durant el superior la regió es va caracteritzar per les pintures rupestres de l'est de la Comunitat. En el mesolític es va desenvolupar una cultura original, l'Asturiense, introduient-se a continuació l'Edat de Bronze, caracteritzada pels megalits i túmuls. A l'Edat de Ferro, el territori va estar sotmès a la influència cultural celta.

Després de més d'un segle sense presència estrangera, els visigots van ocupar el territori en el segle VI, que acabaria a principis del segle VIII amb la invasió musulmana. El territori, com havia succeït amb Roma i Toledo, no va ser fàcil de sotmetre, establint-se el 722 una independència de facto com a Regne d'Astúries. La monarquia asturiana donaria pas en el segle X al Regne de Lleó. Durant els segles medievals, l'aïllament propiciat per la serralada cantàbrica i la poca vocació marinera dels naturals fa que les referències històriques siguin escasses. Desprès de las rebel·lió del fill d'Enric II de Trastàmara, s'estableix el Principat d'Astúries.

En el segle XVI el territori va arribar per primera vegada als 100.000 habitants, provocant la seva duplicació l'arribada del blat de moro americà en el segle següent.

El 8 de maig de 1808, la Junta General del Principat d'Astúries declara la guerra a França, essent el primer organisme oficial d'Espanya en fer aquesta passa. L'1 de gener de 1820, l'oficial Rafael del Riego se subleva a Cadis proclamant la Constitució Espanyola de 1812.

A partir de 1830 comença l'explotació del carbó, iniciant la revolució industrial a la Comunitat. Més tard s'establiria la indústria siderúrgica i naval.

El 6 d'octubre de 1934 es va produir una rebel·lió principalment de miners, contra l'entrada de la CEDA en el govern.

La guerra civil va produir la divisió de la regió en dos bàndols des del 19 de juliol, acabant el conflicte el 20 d'octubre de 1937.

Després de 20 anys d'estancament econòmic, els seixanta, es va produir la definitiva industrialització de la regió. L'Antiga ENSIDESA, avui Arcelor, amb dues grans factories a Gijón i Avilés va ser el principal impuls de l'important creixement econòmic fins als 80. Amb la incorporació a la Unió Europea de l'Estat, l'altra font tradicional de riquesa, el carbó, va patir de la "reconversión minera". El carbó ja no es considerava essencial com a recurs energètic i el seu alt cost d'extracció va provocar un canvi total de l'economia asturiana. Avui el creixement econòmic està condicionat per l'envelliment de la població i la manca d'infraestructures. L'últim intent de revitalització, es bassa en la creació d'un model metropolità nou, "Ciudad Astur". Degut a que el 80% de la població es concentra a la zona central, (Oviedo, Gijón i Avilés), se suposa que la creació d'aquesta nova entitat amb una població de 800.000 persones, es pot convertir en un pols de serveis i indústria capaç de competir amb altres ciutats en l'àmbit del Arc Atlàntic Europeu.

[edita] Geografia

Astúries es troba a la costa septentrional d'Espanya, entre Galícia a l'oest, Cantàbria a l'est, Castella i Lleó al sud i la mar Cantàbrica al nord. La serralada Cantàbrica constitueix la frontera natural d'Astúries amb la província de Lleó al sud. La serralada de l'est, el Parc Nacional dels Pics d'Europa contenen els pics més alts i espectaculars d'Astúries, amb una altitud màxima al pic de Torrecerrado amb 2648 m. També s'hi troben el Parc Natural de Redes, de pedra calcària al centre-est, les Ubiñas al sud d'Oviedo, i el Parc Natural de Somiedo a l'est. Les muntanyes Catnàbriques ofereixen nombroses oportunitats per escalar, esquiar i explorar, i s'estenen des de Galícia a l'est cap a Cantàbria a l'est.

A la costa asturiana s'hi troben les platges del Silencio, el poble de Cudillero i les platges al voltant de Llanes, com ara Barro i Torimbia. El cima d'Astúries, és molt més variats que no pas el clima de les regions al sud del país. Els estius són, generalment, humits i calorosos acompanyats d'algunes precipitacions. Els hiverns són lleugerament freds, sobretot a les muntanyes, cobertes de neu des de novembre fins al maig. Tant la pluja com el sol són característiques regulars dels hiverns asturians. La precipitacions anuals són de 900 mm, i s'incrementa en allunyar-se de la costa, amb un màxim de 1800 mm als Pics d'Europa. Atesa la humitat i la vegetació d'Astúries, el principat és conegut com l'Espanya verda.

[edita] Entorn natural

Es tracta d'una comunitat montanyosa i costera que compta amb nombrosos i coneguts enclavaments naturals (alguns d'ells protegits com a Parcs Nacionals, Naturals o com a Reserves de la Biosfera); cal destacar:

• Cima de L'Angliru
• Naranjo de Bulnes (Picu Urriellu)
• Picos de Europa

• Reservas de la Biosfera
  • Parque Natural de Redes
  • Parque Natural de Somiedo
  • Reserva Natural Integral del Bosque de Muniellos

[edita] Vegetació d'Astúries

La vegetació és variable a les muntanyes d'Asturies varia segons l'altitud. A les parts mes baixes hi ha alzines i pins en les sones seques, roures i faigs en les humides. A la muntanya hi ha boscos frondosos de fulla caduca i, mes amunt, boscos de coníferes. Per damunt dels 2.000 metres, només hi ha prats. A la part on toca al mar Cantàbric la vegetació és molt abundant i variada gràcies a les pluges. Consta d'arbres de fulla caduca, com roures castanyers i faigs, i de prats naturals.

[edita] Organització política

[edita] Institucions de govern

L'organització i l'estructura política del Principat d'Astúries és regit per l'Estatut d'Autonomia aprovat el 1981. Segons l'Estatut, el govern asturià es divideix en tres òrgans constitucionals: la Junta General, el Consell de Govern i la Presidència de Govern. La forma de govern del Principat es basa en el parlamentarisme: la Junta General és el cos legislatiu que elegeix, en nom del poble, el President del Consell de Govern. El President de Govern és el cap de la branca executiva i és responsable davant la Junta General, la qual, amb una moció de censura o qüestió de confiança pot cessar les seves funcions.

El poder legislatiu recau sobre la Junta General, integrada pels representants del poble asturià. Entre les seves funcions estan l'aprovació dels pressupostos, i l'orientació i control de l'acció del Consell de Govern. La Junta està integrada per 45 diputats, electes per un període de quatre anys per mitjà del sufragi universal dins un sistema de representació proporcional en què l'assignació de diputats es basa en el mètode D'Hondt.

[edita] Divisió administrativa

Vegeu també: Comarques d'Astúries

El Principat està dividit en 78 consells, equivalents, legalment, al concepte de municipi. Els consells, al seu torn, estan dividits en parròquies, que no coincideixen necessàriament amb les parròquies eclesiàstiques. Cada parròquia està formada per barris. Encara que l'Estatut parla de la possibilitat de l'ordenació en base a comarques, encara no s'han conformat. En termes electorals, Astúries està dividida en tres circumscripcions. En termes judicials, Astúries es divideix en 18 partits judicials.

[edita] Economia

El sector primari de l'economia del Principat està en retrocés i ocupa aleshores el 6% de la població activa, dedicada a la ramaderia vacuna, l'agricultura (blat de moro, patata, poma) i la pesca. La mineria de carbó encara és molt important, encara que no ocupa el paper predominant de fa un segle. El sector secundari ocupa al 30% de la població activa en indústries com ara la siderúrgia, la indústria dels aliments, d'armament, química, i de fabricació d'equip de transportació. El sector terciari ocupa el 65% de la població activa, sobretot als centres urbans, i impulsat pel creixent turisme.

[edita] Demografia

[edita] Dinàmica de població

La població actual es caracteritza per posseir la més alta taxa de mortalitat d'Espanya (12 per mil) i la més baixa taxa de natalitat (6 per mil), de manera que des de 1987 la població ha estat decreixent, encara que les ciutats grans mantenen la seva població. La taxa de migració neta és negativa; el flux d'emigrants es dirigeix principalment a la Comunitat de Madrid i a Castella i Lleó.

La capital del Principat és Oviedo. Les ciutats més importants són situades a la zona central del Principat i la població va descendent des de la mar cap a les muntanyes de l'interior. La ciutat més poblada és Gijón amb 273.932 habitants, seguida d'Oviedo, la capital, amb 212.174 i Avilés amb 84.171, encara que aquesta té un àrea metropolitana de 130.000 habitants. La població total d'Astúries és d'1.076.635 habitants.

[edita] Llengües

L'idioma originari de la major part d'Astúries és l'asturlleonès; encara que està protegit, no hi està oficialitzat. Deriva directament del llatí. El primer text que es coneix en lleonès és la Nodicia de Kesos que data de l'any 959; sent el primer document normatiu escrit en asturià el Fur d'Avilés, que data de l'any 1085. L'asturlleonès té algunes variants dintre del Principat. Així mateix, existeixen dialectes de la mateixa arrel asturlleonesa a les zones d'antic domini del Regne de Lleò, com en Lleó, Zamora o la província del Tras-os-Montes a Portugal. A la zona d'Eo-Navia hi ha una parla que és amplament reconeguda com a una variant del gallec però no pel govern asturià o l'Academia de la Llingua Asturiana que la consideren dialecte asturlleonès.

El castellà, és l'únic idioma que gaudeix de l'estatus d'oficialitat al Principat.

[edita] Cultura

[edita] Art

Astúries posseeix un ric llegat artístic del que destaca una arquitectura autòctona preromànica (Art asturà) amb monuments com Santa María del Naranco i San Miguel de Lillo (Oviedo), Tots dos i juntament amb la Fuente de Foncalada formen part del patrimoni universal segons la UNESCO.

L'art romànic està molt present ja que tota la regió estava creuada per una de les rutes jacobees, destacant el monestir de San Pedro de Villanueva (prop de Cangas de Onís) i Santa María del Junco (Ribadesella).

El gòtic no és abundant, encara que existeixen bones mostres d'aquest estil com la Catedral de San Salvador a Oviedo.

Entre els pintors del segle XX destaquen Darío de Regoyos (1857-1913) i Evaristo Valle (1878-1951).

[edita] Gastronomia

Té elements que l'emparenten amb la cuina gallega, normanda i bretona. El plat més conegut és la fabada, potent apat fet amb faves, acompanyades per xoriço, botifarró, cansalada, i pernil. Això se serveix a part i es coneix amb el nom de compango. A més destaca la varietat de peixos frescos del cantàbric i la qualitat de la seva carn de vedella i de bou. Existeixen més de cent varietats diferents de formatges artesans, dels que el de cabrales és el més popular. Si es prefereix un postre dolç, el més tradicional és l'arròs amb llet. La beguda asturiana per excel·lència és la sidra.

[edita] Literatura

Entre les seves personalitats cal destacar:

• Alejandro Casona
• Gaspar Melchor de Jovellanos (1744-1811)
• Leopoldo Alas Clarín (1851-1901)
• Ramón Pérez de Ayala (1880-1962)
• Mariano Antolín Rato (Gijón, 1943)

[edita] Música

La música i la dansa són variades i pròpies. L'instrument més característic és la gaita de tres tubs, que es fa sevir en nombroses dances populars.

[edita] Vegeu també

• Bable
• Art d'Astúries
• Gastronomia asturiana
• Llista de municipis d'Astúries
• Andecha Astur
• Conceyu Nacionalista Astur
• Eleccions autonòmiques d'Astúries
• President d'Astúries
• Bandera d'Astúries

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Astúries