Gallec

De Viquipèdia

Mapa lingüístic del gallec

El gallec és la llengua romànica actual parlada a Galícia. Descendeix del galaico-portuguès, llengua medieval que va sofrir una evolució secular independent a Galícia al marge de Portugal i va donar lloc als actuals gallec i portuguès. Constituïx un romanç autònom per a les autoritats lingüístiques oficials a Galícia, emparentat amb el portuguès, mentre per a altres lingüistes encara avui és una variant co-dialectal del diasistema lingüístic gallec-portuguès, formant una llengua comuna amb altres formes portugueses que existeixen al món, com a Brasil, a Moçambic o a Angola.

Al capdavall, el gallec i el portuguès provenen de la mateixa variant del llatí, el galaicoportuguès, desenvolupat a la província romana de [[Gallaecia]. Al segle XIII es considera ja formada la llengua, com a resultat d'assimilació del llatí vulgar parlat pels conqueridors romans al segle II. Malgrat que l'estàrdard oficial considera el gallec una llengua diferenciada, a hores d'ara existeixen uns corrents reintegracionistes i lusistes que defensen la homogeneïtat del sistema lingüístic galaico-portuguès, i advoquen per un acostament gramàtic i ortogràfic d'ambdós estàndards d'una mateixa llengua, o cap a la plena adopció de la forma culta del portuguès europeu, respectivament.

Fou llengua culta fora de Galícia i Portugal, escrivia en gallec, per exemple, el rei Alfons X el Savi, amb les seves "Cantigas de Santa María". El galaico-portuguès tingué gairebé 700 anys d'existència oficial i plena, però les derrotes que patí la noblesa gallega en prendre partit per bàndols perdedors a les guerres de poder, al final del segle XIV i primeries del segle XV comencen els Séculos Escuros (Segles Foscos). Durant aquest llarg temps, simultàniament a la introducció d'una noblesa i dominació castellanes a Galícia, s'enceta una opressió i una desaparició pública, oficial, literària, i religiosa del gallec fins al segle XIX. El portuguès, per la seua banda, guanyà durant aquest període una protecció i un desenvolupament lliure, puix que Portugal fou l'únic territori hispànic que romangué pràcticament lliure del domini castellà.

A l'actualitat el gallec és parlat per quasi tres milions de persones, com a llengua minoritzada amb més gran comprensió i major percentatge d'ús a Espanya. És la llengua oficial (juntament amb l'espanyol) a la comunitat autónoma de Galícia. També és parlada per una part important de la comunitat gallega a l'exterior, escampada per tot arreu del món. Des del punt de vista lusista, a Galícia es parla una llengua que té 200 milions de parlants al món, coneguda com a portugués. Tot i així, al "gallec" del continent europeu, s'haurien d'incloure els parlars del nord de Portugal, atès que tenen el mateix substrat i norma lingüística d'auto-identificació de l'Eurorregió Galícia-Nord de Portugal.

Cada any, i en honor a Rosalía de Castro, el 17 de maig es celebra el "Dia de les Lletres Gallegues" (Dia das Letras Galegas), dedicat a algun escriptor en aquesta llengua (triat per la Real Academia Galega). Aquest dia és aprofitat pels organismes oficials per sostenir l'ús i coneixement de la llengua gallega.

A la darrera dècada del segle XX es descobrí que en uns poblets a la província espanyola de Càceres, sobrevivia en forma dialectal, el gallec-portuguès, als Tres Lugaris: Valverde do Fresno, As Ellas e San Martín de Trevello. Seria una variant del gallec antic portat per colons els segles XII i XIII, però més aviat és portuguès arcaic de la Beira.

Parlants de gallec com a primera llengua segons els censos de població i habitatges de l'Institut Gallec d'Estadística (2001)

[edita] Extensió

A més de ser usat en Galícia, també es parla i es permet el seu ensenyament reglat en l'occident de El Bierzo (Província de Lleó) i en una petita zona de Zamora cridada As Portelas, ambdues de la Castella-Lleó, segons un acord entre la Conselleria d'Educació de la Junta de Galícia i la Conselleria d'Educació de Castella-Lleó. En el curs 2005-2006 cap col·legi senabrés va sol·licitar encara impartir l'assignatura optativa de gallec, enfront dels 844 alumnes que ja l'estudien en 9 municipis bercians, a càrrec de 47 professors. A més en l'Estatut d'Autonomia de Castella-Lleó, en el seu article 4.º, s'indica: "Gaudiran de respecte i protecció la llengua gallega i les modalitats lingüístiques en els llocs que habitualment s'utilitzin".

També es parla als municipis limítrofs del Principat d'Astúries pertanyents a la comarca del Eo-Nàvia, anomenat eonaviec (eonaviego) o gallec-asturià.

Les comunitats de gallecs en Hispanoamèrica, especialment en Buenos Aires (Argentina), Caracas (Veneçuela), Montevideo (Uruguai), L'Havana (Cuba), Ciutat de Mèxic (Mèxic) i en Europa, el conserven amb bastant precarietat.

En tres municipis extremenys, fronterers amb Portugal, de la Vall del Xàlima, (Valverde del Fresno, Eljas i San Martín de Trevejo) es parla la Fala de Xàlima, modalitat gallegoportuguesa sobre la qual hi ha una certa polèmica amb tints polítics, com a les altres fales frontereres galaicoportugueses: si és una tercera branca del galaicoportuguès, un portuguès antic de les Beires amb superestrats lleonès i castellà o un gallec amb superestrats lleonès i castellà, afirmant alguns historiadors que procedeix dels gallecs participants en la Reconquesta que es van assentar en aquestes zones.

[edita] Normativa ortogràfica

L'ortografia gallega es va introduir l'any 1982 i la promulgà després el 1983 la Real Academia Galega (RAG), es basa en un report de l'Instituto da Lingua Galega (ILG). Aquesta és motiu de conflictes per tal com alguns ciutadans prefereixen reconèixer el gallec com una varietat del portuguès, i per això adoptar el seu sistema, o en tot cas, amb algunes adaptacions.

Actualment hi ha dues normatives diferents, però només una és oficial. Aquesta l'ha aprovada la RAG i s'utilitza a les institucions oficials i l'educació, com també la majoria d'escriptors. L'altre sistema, orientat cap al portuguès i el moviment de reintegracionisme (reintegracionismo), utilitza un sistema conegut com a normativa de màxims ortogràfics (normativa de máximos ortográficos), és promogut per l'Associaçom Galega da Língua (AGAL). Una altra posició més enllà del reintegracionisme és el lusisme (lusismo), que proposa d'inserir el gallec plenament a la normativa de la comunitat lingüística portuguesa. El 2003 va fer-se una revisió de la normativa oficial amb alguns canvis petits cap a la normativa portuguesa. Fins aquell moment hi havia una altra normativa que era un compromís de la reintegracionista i l'antigament oficial, però després de la revisió els seus seguidors han acceptat la nova oficial.

El 1986 i el 1990, hi hagué dues trobades dels països lusoparlants per tal d'iniciar una reforma ortogràfica. Galícia hi fou invitada, però el govern gallec (que defensa que el gallec no és portuguès) va ignorar-ne la invitació. No obstant això, una comissió no oficial de lingüistes hi va assistir en tots dos actes [1].

[edita] Vegeu també

• Literatura gallega
• Defensa del castellà
• Castrapo

[edita] Enllaços externs

Existeix una edició en gallec de la Viquipèdia

• MNL, Mesa pola Normalización Ligüística.
• ILG, Instituto da Lingua Galega
• Real Academia Galega - Organisme oficial encarregat de l'estandardització de l'idioma gallec.
• Normas Ortográficas e Morfolóxicas do Idioma Galego - Normes ortogràfiques i morfològiques de l'idioma gallec editat per la Real Acadèmia Galega. Inclou una àmplia argumentació lingüística sobre les diferències fonamentals entre gallec i portuguès.
• Associaçom Galega da Língua - Associació reintegracionista
• Movimento Defesa da Língua - Moviment reintegracionista
• Questione della Lingua v2
• Associació Galícia Bilingüe
• (anglès) Gallec: Informació a la XV edició de l'Ethnologue, amb el codi glg