Europa
De Viquipèdia
 |
Aquest article tracta sobre el continent. Per a altres significats, vegeu «Europa (desambiguació)». |
Europa (d' Europa, una princesa fenícia segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra. Comprèn els territoris del continent eurasiàtic que s'estenen a l'oest de la serralada dels Urals (que la separa d'Àsia) fins a l'oceà Atlàntic, i al nord de les muntanyes més meridionals del Caucas, més enllà de les quals es troba el continent asiàtic. També inclou les illes més properes (entre les quals destaquen les illes Fèroe, la Gran Bretanya i Irlanda a l'Atlàntic, i Sicília, Sardenya, Còrsega, Creta i les Balears a la Mediterrània) i Islàndia, malgrat que queda més a prop d'Amèrica. La mar Mediterrània separa Europa d'Àfrica, i les mars Egea, de Màrmara i Negra la separen d'Àsia.
Taula de continguts |
[edita] Història
- Article principal: Història d'Europa
Després de la caiguda de l'Imperi Romà, Europa va començar un llarg període de canvis començant en allò que els historiadors i pensadors renaixentistes van anomenar l'Edat fosca. Algunes comunitats monàstiques aïllades així com l'Al-Àndalus van conservar i compilar els manuscrits i el coneixement de l'antiguitat. En aquest període, la part occidental de l'Imperi Romà va "renéixer", com el Sacre Imperi Romà, després conegut com el Sacre Imperi Romanogermànic. La part oriental no va decaure, encara que seria coneguda com l'Imperi Bizantí. Els bizantins mateixos, tanmateix, encara deien que el seu imperi era Βασιλεία τῶν Ῥωμαίων, Basileia tōn Romaiōn, "L'Imperi dels Romans". El 1453, l'Imperi Otomà va conquerir la capital bizantina, Constantinoble, i l'Imperi Bizantí va deixar d'existir, llevat del petit estat de Trebizond, que cauria el 1461.
Amb el Renaixement va començar un període de descobriments, exploració i l'augment del coneixement científic. En el segle XV, Portugal va obrir l'era dels descobriments seguit d'Espanya. Poc després se'ls van unir França, els Països Baixos, i Anglaterra, creant grans imperis colonials amb territoris a l'Àfrica, Amèrica i Àsia.
Després de l'era dels descobriments, els ideals democràtics van néixer a Europa, en especial a França on es desenvoluparia una revolució transcendental que propagaria els ideals revolucionaris a tot arreu del continent. El naixement de la democràcia també va causar una major tensió dins Europa a més de la tensió ja existent causada per la competència del Nou Món. Un dels conflictes més famosos de l'època van ser les conquestes de Napoleó Bonaparte, formant un imperi que poc després es col·lapsaria. Encara que després d'aquests conflictes Europa s'estabilitzaria, els fonaments antics ja començaven a esfondrar-se.
La Revolució industrial va començar al Regne Unit les últimes dècades del segle XVIII, amb un abandó gradual de l'agricultura cap a la indústria, amb un increment en la prosperitat general, així com en la població. Molts dels estats de l'Europa actual es van formar després de la Primera Guerra Mundial. Des de la fi de la Segona Guerra Mundial fins a la fi de la Guerra Freda,. Europa va estar dividida en dos blocs econòmics: les nacions comunistes de l'Europa oriental, i els països capitalistes del nord, sud i occident d'Europa. El bloc oriental es va desintegrar després de la caiguda del mur de Berlín.
La integració europea ha estat un tema en les relacions europees des de la fi de la Segona Guerra Mundial, i s'ha accelerat des de la fi de la Guerra Freda. La Unió Europea, successora de la Comunitat Europea, s'ha expandit dels sis membres originals a 27 en l'actualitat. La possible admissió de Turquia, encara és controvertible, ja que seria el primer país transcontinental amb una població predominantment musulmana. Xipre, n'és membre, la qual cosa ha complicat les negociacions. La Unió Europea es va desenvolupar a partir d'una organització de comerç preferencial fins convertir-se gairebé en una confederació en molts aspectes.
[edita] Geografia i geologia
Europa està situada dins d'una zona temperada, entre els paral·lels 36º i 70º latitud nord. Té una superfície de 10.519.727 Km2.
Geològicament, el continent europeu ha estat el resultat d'un llarg procés de transformació. Europa és una part de l'antic supercontinent anomenat Pangea. Els sistemes muntanyosos més destacats són els Pirineus, els Alps, els Apenins, els Balcans, els Carpats i els Alps escandinaus, i els Urals i el Caucas, fronterers amb Àsia. Els rius més importants són el Volga, el Danubi, el Dnièper, el Don, el Pètxora, el Vístula, el Dnièster i el Rin. A Europa pertany la riba occidental de la mar Càspia, el llac més gran del món, i altres llacs d'extensió considerable com el Làdoga i l'Onega.
[edita] Divisió política
Aquest apartat recull tots els estats europeus reconeguts actualment per l'ONU. No s'hi han llistat entitats subestatals, ni territoris no reconeguts oficialment, encara que hi hagi algun conflicte de tipus nacional. Molts d'aquests estats formen part de la Unió Europea, una entitat supraestatal que promou el lliure intercanvi de persones i mercaderies entre els països membres, i un procés de convergència social i econòmica.
1 Armènia i Xipre estan situats geogràficament a Àsia, però es consideren part d'Europa per raons històriques i culturals.
2 L'Azerbaidjan i Geòrgia tenen part del seu territori dins Europa, seguint les definicions que consideren com a frontera la principal divisòria d'aigües del Caucas.
3 El nom d'aquest estat és subjecte de discussió internacional, per les reclamacions de Grècia i Bulgària. A l'ONU s'empra la denominació d'Antiga República Iugoslava de Macedònia'
4 Només els territoris situats a l'oest dels Urals són considerats part d'Europa.
5 La Turquia europea inclou els territoris a l'oest i nord de l'estret del Bòsfor
Per últim, cal assenyalar que l'estat asiàtic de Kazakhstan té una petita part del seu territori a l'est del riu Ural, raó per la qual es troba dins del continent europeu
[edita] Demografia
Alguns dels temes importants de la demografia europea actual són l'emigració religiosa, la immigració il·legal, les tensions racials, un decrement marcat de la taxa de natalitat i una població envellida. En alguns estat, com ara la República d'Irlanda i Polònia, l'accés a l'avortament encara és limitat, mentre que s'ha estès per la resta dels estats. Tres estats (els Països Baixos, Bèlgica i Suïssa) han permès l'eutanàsia voluntària per algunes persones amb malalties terminals.
El 2005 la població d'Europa, estimada, era de 728 milions, d'acord amb les Nacions Unides, poc més d'una novena part de la població mundial. Fa un segle, Europa tenia gairebé el 25% de la població mundial. La població d'Europa, encara que ha crescut durant els últims cent anys, ha crescut a taxes molt menors que a la resta del món (en especial a l'Àfrica i l'Àsia).[1] D'acord amb la projecció poblacional de l'ONU, la població d'Europa va caure a 653 milions el 2050 i serà el 7% de la població mundial.[2]
[edita] Llengües d'Europa
La majoria de llengües d'Europa pertanyen a la superfamília indoeuropea. Tanmateix n'hi ha excepcions notables, com ara l'hongarès, l'estonià el finès i el sami, que pertanyen a les llengües uralianes, les diverses llengües caucàsiques i el basc, que no ha pogut ser emparentat amb cap altra llengua. Ultra les llengües dutes pels immigrants a les antigues grans potències colonials del continent, el maltès i el turc són dos exemples de llengües parlades a Europa que tenen un origen clarament no europeu.
[edita] Referències
- ↑ UNPP, 2004 Revision World Population Prospects: The 2004 Revision Population Database. United Nations Population Division, 2005. Last accessed October 25, 2006.
- ↑ http://esa.un.org/unpp/p2k0data.asp
[edita] Pàgines que s'hi relacionen
- Unió europea
- Clima d'Europa
- Estat
- Rius d'Europa
- Vegetació d'Europa
[edita] Enllaços externs
|
|
 |
|---|---|
 Albània |  Alemanya |  Andorra |  Armènia2 |  Àustria |  Azerbaidjan1 | .svg/20px-Flag_of_Belgium_(civil).svg.png){kind=small} Bèlgica |  Bielorússia |  Bòsnia i Hercegovina | .svg/20px-Flag_of_Bulgaria_(bordered).svg.png){kind=small} Bulgària |  Ciutat del Vaticà |  Croàcia |  Dinamarca | .svg/20px-Flag_of_Slovakia_(bordered).svg.png){kind=small} Eslovàquia | .svg/20px-Flag_of_Slovenia_(bordered).svg.png){kind=small} Eslovènia |  Espanya | .svg/20px-Flag_of_Estonia_(bordered).svg.png){kind=small} Estònia | .svg/20px-Flag_of_Finland_(bordered).svg.png){kind=small} Finlàndia |  França | .svg/20px-Flag_of_Georgia_(bordered).svg.png){kind=small} Geòrgia1 |  Grècia |  Hongria |  Irlanda |  Islàndia |  Itàlia |  Kazakhstan1 |  Kosovo |  Letònia |  Liechtenstein |  Lituània |  Luxemburg | .svg/20px-Flag_of_Malta_(bordered).svg.png){kind=small} Malta |  Moldàvia | .svg/20px-Flag_of_Monaco_(bordered).svg.png){kind=small} Mònaco |  Montenegro |  Noruega |  Països Baixos | .svg/20px-Flag_of_Poland_(bordered).svg.png){kind=small} Polònia |  Portugal | .svg/20px-Flag_of_the_United_Kingdom_(3-5).svg.png){kind=small} Regne Unit |  República de Macedònia (FYROM) | .svg/20px-Flag_of_the_Czech_Republic_(bordered).svg.png){kind=small} República Txeca |  Romania | .svg/20px-Flag_of_Russia_(bordered).svg.png){kind=small} Rússia1 |  San Marino | .svg/20px-Flag_of_Serbia_(bordered).svg.png){kind=small} Sèrbia |  Suècia |  Suïssa |  Turquia1 |  Ucraïna | .svg/20px-Flag_of_Cyprus_(bordered).svg.png){kind=small} Xipre2 |
|
| 1. Estat parcialment a l'Àsia. 2. Estat geogràficament a l'Àsia, però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals. | |
|
|
