Estat

De Viquipèdia

...

Aquest article tracta sobre el concepte polític. Per a altres significats, vegeu «estat de la matèria».

Venezuela és un país con 23 estats.

Un estat és una àrea geogràfica, políticament independent, amb un govern propi, administració, lleis, etcètera.

Els termes país, estat i nació estan relacionats i se sobreposen de manera que tot sovint s'utilitzen com a sinònims, però estrictament es refereixen a conceptes diferents:

un país és una àrea geogràfica.
una nació és un grup humà.
un estat és una estructura política.

Portada del llibre Leviathan del filòsof Thomas Hobbes, qui defensava l'estat governat per la monarquia absoluta com la millor forma possible de govern per evitar la barbàrie de la guerra civil

Molts dels països o estats del món es consideren com a estats nació, formats per un grup nacional més o menys homogeni, o amb una nació clarament predominant i que ha imposat la seva llengua, cultura i sentiment nacional com a pròpia de l'estat (per exemple, Portugal, Israel o França). Altres països, amb més o menys reticències, reconeixen l'existència de diverses nacions, o si més no part de la població s'identifica amb un grup nacional diferent del majoritari sense que estigui malvist (per exemple, el Regne Unit i Espanya). Els termes país i estat també s'utilitzen en molts casos per referir-se a entitats que no són reconegudes internacionalment com a estats independents (per exemple, Escòcia, Gal·les i Anglaterra són països que depenen administrativament del Regne Unit; estats com Alemanya, els Estats Units d'Amèrica o els Estats Units de Mèxic són estats federals que estan formats per unitats administratives més menudes anomenades estats federats o, en el cas d'Alemanya, per un Länder).

Un dels emblemes d'un estat és la bandera. També és distintiu l'escut d'armes.

[edita] Definició crítica de l'estat

Per estat es pot entendre l'estructura de poder que pretén tenir el monopoli de l'ús de la força sobre el territori i la seva població, i que és reconegut com a tal pels estats veïns.

Els elements més aparents del poder de l'estat són:

El control de fronteres.
La recaptació d'impostos.
L'emissió de moneda.
Un cos de policia i un exèrcit de bandera comuna.

[edita] Organització política de l'estat

L'estat pot adoptar diferents formes:

Una monarquia és un estat on el Cap d'Estat és un rei. En una monarquia absoluta el poder, d'"origen diví", resideix en el monarca. En una monarquia parlamentària el rei està sotmès a la llei, dictada pel Parlament, representació de la sobirania nacional, que pertany al poble. Una monarquia constitucional és aquella en que el rei deu obediència a la constitució.
Una dictadura és un estat en que el poder recau en una sola persona, o una oligarquia. Les dictadures es basen en la censura i la repressió política.
Una república és una forma d'estat on el poder resideix en el poble que elegeix un president per sufragi directe, o a través de uns compromissaris. Tant a les repúbliques com a les monarquies parlamentàries hi ha partits polítics que representen diferents ideologies, interessos, o grups socials.

L'estat modern té tres poders: el poder legislatiu, que dicta les lleis; el poder executiu, o administració; i el poder judicial, que interpreta i aplica les lleis en cada cas concret. Aquesta separació de poders fou elaborada per Montesquieu, al seu L'Esperit des Lois.

[edita] Tipus d'estat

Una primera classificació dels estats fa referència a l'estructura del mateix, diferenciant-se entre Estats unitaris i Estats d'estructura complexa, sent aquests últims, generalment, les federacions i les confederacions, així com altres tipus intermedis.

El Dret Internacional dóna també una altra classificació dels estats segons la seva capacitat d'obrar en les relacions internacionals:

1) D'una banda estan els estats amb plena capacitat d'obrar, és a dir, que poden exercir totes les seves capacitats com estat sobirà i independent. En aquest cas es troben gairebé tots els estats del món.

2) D'altra banda es troben aquells estats amb limitacions en la seva capacitat d'obrar per distintes qüestions. Així, dintre d'aquesta tipologia es pot observar, al seu torn, una segona classificació d'aquests:

2.a) Estats neutrals són aquells que s'abstenen de participar en conflictes internacionals. Aquesta neutralitat s'ha anat adaptant en funció de:

2.a.1) si posseeix neutralitat absoluta per disposició constitucional. És el cas de Suïssa. També Suècia entre 1807 fins a 1993 va mantenir una neutralitat absoluta en assumptes internacionals.

2.a.2) si és un país neutralitzat. Són estats neutrals respecte d'algú i d'alguna cosa concreta. És una neutralitat imposada per un tractat internacional, una disposició constitucional o per sanció internacional. Va ser el cas d'Àustria, que en 1956, després de la retirada de les forces ocupants de França, Regne Unit, Estats Units i la URSS, hi van redactar una constitució on es va disposar que Àustria havia de ser neutral respecte a les quatre forces signants.

2.b) Estat sobirà que renuncia a exercir les seves competències internacionals. Són estats dependents en matèries de relacions internacionals. Sol ser el cas de microestats que cedeixen les relacions internacionals a un tercer estat, bé circumdant, bé amb els quals mantinga bones relacions. És el cas de San Marino, que encomana les relacions internacionals a Itàlia; de Liechtenstein, que les cedeix a Suïssa, o Mònaco a França.

2.c) Estat lliure associat. És un estat independent però en el qual un tercer estat assumeix una part de les seves competències exteriors, així com altres matèries tals com la defensa, l'economia o la representació diplomàtica i consular. És el cas de Puerto Rico respecte als Estats Units.

2.d) Estats baix administració fiduciària. Són una espècie d'estat tutelat d'una forma semblant al que foren els Estats baix mandat, no possibles actualment, i sota protectorats. La Societat Internacional protegeix o assumeix la tutela d'aquest estat com mesura cautelar o transitòria en temps de crisi. Va ser el cas de Namibia fins a 1998.

2.i) Estats sobirans no reconeguts internacionalment. Són estats sobirans i independents però que al no ser reconeguts per cap altre tenen molt limitada la seva capacitat d'obrar. Pot no ser reconegut bé per una sanció internacional, bé per pressions d'un tercer país (cas de Taiwán, no reconegut per evitar enfrontaments amb la Xina continental, encara que manté una gran activitat internacional), bé per desinterés (cas de Somalilàndia). Un altre cas referent a això van ser els bantustans, únicament reconeguts per Sud-àfrica i rebutjats per la resta de la Comunitat Internacional.