Còrdova
De Viquipèdia
 |
Per a altres significats, vegeu «Córdoba». |
Còrdova (el topònim oficial del qual és Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura. Compta amb una població de 323.600 habitants, amb la qual cosa és la 11a ciutat d'Espanya i la 3a d'Andalusia (Dades del 2007).
El seu clima és atlàntic continental càlid, amb hiverns suaus i estius molt calorosos. Còrdova és la ciutat espanyola amb la mitjana de temperatures màximes més alta al juliol i l'agost, amb més de 36º, i els seus rècords són de 46,6º el 23 de juliol de 1994 i de 46,2º l'1 d'agost de 2003. Les mínimes més suaus fan que la mitjana es quede per davall de Sevilla, la capital andalusa.
El seu monument més important és la Mesquita, que data de l'Edat Mitjana. També hi destaquen el pont romà sobre el Guadalquivir, la torre de la Calahorra, l'Alcàsser, la plaça de la Corredera, la Sinagoga, el Cristo de los Faroles i la Calleja de las Flores.
Allí van néixer Sèneca, Averrois i Maimònides, entre d'altres.
Corduba fou el seu nom romà i fou fundada per Claudi Marcel que hi va establir el seu quarter durant la guerra celtibèrica. Poblada per nadius i romans va rebre una colònia romana que fou una de les primers colònies romanes a Hispània (152 aC). Fou capital del districte de Betúria que abraçava les terres entre el riu Anas (Guadiana) i el Betis (Guadalquivir). Fou un nus comercial entre el sud de la península i l'est i nord-est, ja que el riu era navegable i permetia els ràpids intercanvis.
A la guerra civil entre Cèsar i Pompeu fou conquerida pel primer després de la batalla de Munda, i 22.000 habitants foren executats (45 aC). Fou convertida en capçalera d'un convent jurídic de la província Bètica i residencia del pretor i fou considerada sovint com la capital de província. Va portar el sobrenom de Patrícia o Colònia Patrícia (potser pel gran nombre de patricis que hi havia entre els primers colons). Actualment no queda cap resta excepte un edifici anomenat "casa de Sèneca".
Des del 715 fou capital del valiat d'Hispània, després emirat i califat (912-1024). A la fi del califat es van originar els anomenats regnes de taifes. Còrdova va ser ocupada per Castella el 1236.
A les eleccions municipals del 1979, les primeres democràtiques, en va ésser elegit alcalde el comunista Julio Anguita, l'únic alcalde comunista d'una capital de província. L'esquerra encara té avui molta força a la ciutat i la membre d'Esquerra Unida Rosa Aguilar ha substituït Anguita a l'alcaldia.
