Comunitat de Madrid

De Viquipèdia

La Comunitat de Madrid (en castellà i oficialment: Comunidad de Madrid) és una comunitat autònoma d'Espanya situada al centre de la península Ibèrica, sobre la regió nord de la Meseta Central. Limita amb Castella - la Manxa a l'est i al sud (amb les províncies de Guadalajara, Conca i Toledo i al nord-oest amb la Comunitat de Castella i Lleó (amb les províncies d'Àvila i Segòvia. La població estimada el 2006 era de 6 milions d'habitants, la qual es concentra a l'àrea metropolitana de Madrid.

La capital de la comunitat és Madrid, la qual també és la capital de l'Estat espanyol, i de la província homònima, encara que no n'existeix una diputació en tractar-se d'una comunitat uniprovincial.

Taula de continguts 1 Toponímia 2 Història 3 Geografia 4 Política i govern 4.1 De les institucions d'autogovern 4.2 Divisions administratives 5 Economia 6 Demografia 7 Esports 8 Referències 9 Pàgines relacionades 10 Enllaços externs

[edita] Toponímia

El nom de la Comunitat de Madrid prové de la província homònima que la constitueix i aquest del nom de la seva capital, i la capital de l'Estat, Madrid. Hi ha diverses teories quant a l'origen del nom de Madrid. Una teoria suggereix que la ciutat va ser fundada per Ocno Bianor, fill del rei Tireni de la Toscana i Mantua, amb el nom de Metragirta o Mantua Carpetana, que evolucionaria a Madrid.^[1][2] Altres suggereixen que el nom original de la ciutat era Ursa, "ós" en llatí atès el gran nombre d'aquests animals que vivien als boscos adjacents el qual, amb l'arboç (madroño en castellà), han estat l'emblema de la ciutat des de l'Edat mitjana.^[1] Una altra teoria diu que el nom de la ciutat data del segle II aC quan l'Imperi romà hi va establir un assentament a prop de la vora del riu Manzanares. El nom d'aquesta primera vila va ser Matrice, en referència al riu que creuava l'assentament.

No obstant, històricament es té constància de la fundació de la fortalesa musulmana per l'emir Muhammad I, a finals del segle IX, amb el nom de Mayrit, de l'àrab مجريط; i que en castellà antic es coneixia com a Magrit, Magerit i Matrit. El nom sembla haver-se derivat de les nombroses sèquies que portaven l'aigua al recinte i que es coneixien com a machrá (matrice en llatí), a la qual se'l va afegir el sufix -it (possiblement "lloc", i que per tant, vol dir "lloc que rep aigües abundants".^[2]

[edita] Història

El territori de l'actual Comunitat de Madrid va ser una regió no gaire important durant l'Imperi romà, llevat de la ciutat de Complutum, amb la categoria de municipi, per la qual creuava la calçada que connectava Tarraco amb Emerita Augusta. Durant l'època d'Al-Àndalus, s'hi va establir la fortalesa de Mayrit. Després de la reconquesta de l'àrea, el territori va passar a mans del Regne de Castella. El segle XVI, el rei Felipe II va situar la capital de la seva monarquia a la vila de Madrid, que abans era a Toledo, amb la qual cosa, la ciutat i la regió van créixer en població i importància per a la península.

Més tard, la província de Madrid va formar part de la regió històrica de Castella la Nova (avui dia Castella - la Manxa). Durant el procés preautonòmic de finals de la dècada de 1970, va resorgir la rivalitat entre les ciutats de Toledo i Madrid; de fet, en el passat, aquesta rivalitat havia obstaculitzat la construcció d'una catedral a Madrid, i alhora la constitució de Toledo com a arquebisbat independent. El decret del règim preautònomic de Castella - la Manxa permetia la incorporació de la província de Madrid a la futura comunitat en condicions d'absoluta igualtat ambla resta de les províncies. El procés d'incorporació, tanmateix, no produiria un règim d'igualtat, atès que es buscava conservar un grau relatiu d'autogovern per a Madrid. Els representants castellans van oposar-s'hi; les províncies castellano-manxegues van optar per excloure Madrid de llur projecte d'autonomia.^[3] Per altra banda, Madrid no tenia vincles històrics amb la regió de Castella la Vella (l'actual Castella i Lleó), a més que aquesta s'afrontava a la separació de les províncies de La Rioja i Cantàbria que formarien comunitats uniprovincials.

Una altra opció, però poc atractiva i políticament complicada, era concedir a Madrid i la seva àrea metropolitana un Estatut especial, per tal de crear un ens similar a un districte federal, a l'estil del Districte de Columbia dels Estats Units o del Districte Federal que és la ciutat de Mèxic, en virtut del seu estatus com a capital de l'Estat espanyol.^[3]

Finalment, es va optar per la creació d'una comunitat autònoma el 1983. El procés final que va dur a la seva autonomia té característiques úniques, diferents als procés d'autonomia de la resta de les comunitats espanyoles, ja que l'article 143 de la constitució espanyola de 1978 requeria que les províncies que volguessin configurar-se com a comunitats autònomes tinguessin una "identitat regional històrica", que Madrid no tenia, en ser part de la identitat castellano-manxega. Per tant, Madrid va ser l'única província que va accedir a la seva autonomia per mitjà de l'article 144 que estableix que per motius d'interès nacional es pot constituir una comunitat autònoma malgrat que el seu territori no superi el d'una província i que no compleixi les condicions de l'article 143.

L'Estatut d'Autonomia va ser aprovat l'1 de març de 1983. La Província de Madrid es va constituir com a Comunitat Autònoma sota la Llei Orgànica 3/1983, del 25 de febrer (BOE 1-3-83) i amb la denominació de Comunitat de Madrid. Des del seu naixement han estat elegits els presidents autonòmics Joaquín Leguina, del PSOE, Alberto Ruiz-Gallardón i Esperanza Aguirre del PP.

[edita] Geografia

La comunitat autònoma té una superfície de 8.028 km². Situada a l'altiplà central, la Serra de Guadarrama en marca el nord-oest, amb una sèrie de rius que la drenen tot duent aigua cap al sud fins arribar al Tajo, que ressegueix el sud de la comunitat.

El relleu de la comunitat és bastant pla ja que està emplaçada a la part nord de la Meseta Central, amb una altura mitjana d'aproximadament 650 m. Solament hi ha diversos turons d'escassa altura i petites valls a la zona sud-est. La Serra de Guadarrama i la Somosierra pertanyents al Sistema Central representen la zona muntanyenca de la comunitat, amb pics que superen els 2.000 m. Ambdues serres són a la part nord-oest i nord del territori. El pico més alt de la comunitat és Peñalara, amb 2.430 m.

El territori de la comunitat forma part de la conca del riu Tajo. Per tant, els rius més destacats són una sèrie d'afluents del Tajo que en el seu curs alt són rius de muntany, i en el seu curs mig i baix, rius de plana, fins a desembocar-hi. El riu més important de la comunitat és el Jarama, que la travessa nord a sud, fins a desembocar en el Tajo. A l'orient s'hi troben els rius Lozoya, Guadalix i Manzanares, i a l'occident, des de la província de Guadalajara, arriben el riu Henares i el Tajuña. Tots ells són rius curts, d'escàs cabal. El riu Guadarrama i l'Alberche reguen les zones més occidentals de la comunitat, des de les muntanyes cap a la Vall del Tajo. L'aigua de la comunitat és considera una de les millors d'Europa gràcies a les condicions geològiques de la Serra de Guadarrama: unes muntanyes amb abundància de granit. Aquesta roca tan dura deixa molt pocs residus en els rius i fa que la puresa de l'aigua sigui molt elevada.

El clima de de la comunitat és mediterrani continental. Els hiverns són frescos, amb temperatures inferiors als 8ºC, gelades nocturnes molt freqüents i nevades ocasionals (tres o quatre a l'any). Els estius són calorosos, amb temperatures mitjanes superiors als 24ºC al juliol i agost, i amb màximes que moltes vegades superen els 35ºC. L'oscil·lació diària és d'aproximadament de 10ºC. A les zones altes de la Serra de Guadarrama les temperatures són més baixes i les precipitacions més abundants, de neu a l'hivern i durant part de la primavera.

[edita] Política i govern

[edita] De les institucions d'autogovern

La Comunitat de Madrid va ser l'única província espanyola a accedir a la seva autonomia per mitjà de l'article 144 de la constitució espanyola, en expressió de l'interès nacional i per les seves característiques socials, econòmiques, històriques i administratives. L'Estatut d'Autonomia va establir les següents institucions d'autogovern:^[4]

• l'Assemblea de Madrid: és l'òrgan sobre el qual recau la potestat legislativa de la comunitat i representant del poble Madrid. Els seus membres, els diputats, són electes cada quatre anys per mitjà del sufragi universal segons el mètode de representació proporcional. La comunitat sencera conforma una sola circumscripció electoral; però el nombre total de diputats es determina amb el nombre actualitzat d'habitants: un diputat per cada 50.000 habitants o fracció superior als 25.000. En l'actualitat està conformada per 111 diputats de grups parlamentaris, 5 consellers diputats (membres del Govern) i 9 consellers no diputats;^[5]
• el Govern de Madrid: és l'òrgan col·legiat que dirigeix la política de la Comunitat de Madrid en les funcions executives i administratives. És integrat pel president, el(s) vicepresident(s) i els consellers. Els membres del Govern són nomenats i cessats pel president mateix. L'Estatut estalbeix que no és necessària la condició de diputat per a ser nomenat conseller o vicepresident del Govern; de fet els dos vicepresidents de l'actual legislatura no són diputats.
• el President de Madrid: és el cap de l'executiu del Govern. Ostenta la suprema representació de la Comunitat de Madrid i l'ordinària de l'Estat espanyol dins la comunitat. Dirigeix l'activitat del govern i delega les funcions executives i representatives en els vicepresidents i la resta dels membres consellers del Govern. L'actual president de Madrid és Esperanza Aguirre Gil de Biedma del Partit Popular.

[edita] Divisions administratives

La Comunitat de Madrid és uniprovincial i per tant, no hi ha cap diputació. Administrativament, el territori es divideix en municipis amb plena personalitat jurídica i autonomia per a la gestió de llurs interessos interns. L'Estatut aprova l'agrupació voluntària de municipis per a la gestió dels serveis comuns i per a la coordinació d'actuacions de caràcter funcional o territorial. Des del 2003 s'ha aprovat la creació de comarques, però, encara no se n'ha creat cap amb personalitat jurídica, encara que se n'han definit informalment per diversos organismes no governamentals.

[edita] Economia

La Comunitat de Madrid és la comunitat autònoma amb la renda per capita més alta de l'Estat espanyol, de 28.850 euros, un 30,2% per sota la mitjana de l'Estat el 2006, seguida de les comunitats d'Euskadi, Navarra i Catalunya.^[6] El creixement econòmic de Madrid el 2006 va ser de 4,1%, lleugerament superior a la mitjana de l'Estat de 3,9%.^[6] Entre el període de 2000 al 2004 Madrid va ser la novena regió europea en recepció de projectes d'inversió estrangera, i la segona de l'Estat, després de Catalunya.^[7] El 2006 la Comunitat de Madrid va ser la segona regió industrial de l'Estat i la segona en contribució al Producte interior brut de l'Estat, després de Catalunya amb 172.607.951 EUR.^[8]

[edita] Demografia

La població de la comunitat madrilenya ha crescut constantment des de començaments del segle XX: 775.034 hab. el 1900; 1.067.637 el 1920; 1.926.311 el 1950; 3.761.348 el 1970; 4.947.555 el 1991; 5.022.289 el 1996; 5.423.384 el 2001. El ritme frenètic de recepció poblacional dels anys 50-60 es va veure sensiblement reduït a partir de la crisi de 1975; així la població ha crescut prop de la mitjana nacional en els últims deu anys (7,2 % contra 5,9 % de mitjana). La llarga crisi econòmica ha incidit també en la perduda de pes específic del nucli de Madrid en el conjunt regional; la capital ha passat d'aglutinar el 95,7 % de la població el 1970, a tan sols reunir el 62 % de l'actualitat.

El seu creixement vegetatiu (4,5 %), si bé se situa per sobre de la mitjana estatal (2,9 %), no explica, per si sol, la gran concentració humana existent a la regió i, molt especialment, a la seva capital i voltants. El factor econòmic ha resultat decisiu en aquest cas, ja que Madrid ha estat des dels anys 50-60, un pol industrial de primera magnitud, que ha atret a un nombre molt important d'emigrants, procedents de les regions menys desenvolupades del país, i més recentment d'estrangers. Segons l'INE, el 2005 el 13,09% de la població era d'origen estranger, cinc punts percentuals per sota la mitjana espanyola de 8,47%. El 53% dels estrangers són iberoamericans, el 18,36% de l'Europa no comunitària, el 9,27% d'Àfrica del Nord i el 9,21% de la Unió Europea.

La gran majoria de la població de la comunitat es concentra a la capital i la seva àrea metropolitana, que segons les diferents definicions aprovades pot superar el 4,5 o els 5 milions d'habitants. Els deu municipis més poblats són:

Madrid - 3.155.359 Móstoles - 216.463 Alcalá de Henares - 201.380 Fuenlabrada - 195.131 Leganés - 181.248

Alcorcón - 162.524 Getafe - 156.320 Torrejón de Ardoz - 109.483 Alcobendas - 103.149 Parla - 99.183

[edita] Esports

El principal esport de la comunitat, com és para la resta de l'Estat espanyol, és el futbol. Els tres equips de primera divisió amb seu a la comunitat són el Reial Madrid, el Atlètic de Madrid, grans rivals des de fa moltes dècades, i el Getafe Club de Fútbol. Altres esports populars a la comunitat són el bàsquet, amb equips com ara el Reial Madrid, Estudiantes i Fuenlabrada; el ciclisme i el tennis.

[edita] Referències

[edita] Pàgines relacionades

• Àrea metropolitana de Madrid

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Comunitat de Madrid

• Web oficial (castellà)
• Pobles i Districtes de Madrid (castellà)
• Text de l'Estatut d'autonomia (castellà)
• Webs i Enllaços de Madrid (castellà)