Łéngua sarda
Da Wikipedia, ła ençiclopedia libara.
Sardo (Sardu) † | |
---|---|
Parlà in: | Itałia |
Regioni:Rejon: | Sardegna |
Persone: | 1,65 miłioni |
Clasifica: | non in top 100 |
Tipołogia: | SVO siłàbega |
Fiłogenexi: |
Łéngue indoeuropee |
Statuto ofiçiałe | |
Nazsion: | riconosua dal Stato Tałian co łeje n.482/1999 e da ła Rejon Sardegna co Łeje Rejonałe n.26/1997 |
Codexe de clasificazsion | |
ISO 639-1 | sc |
ISO 639-2 | srd |
ISO 639-3 | srd |
SIL | SRD (EN) |
Estrato en lengoa | |
Dichiarazsion Universałe de i Diriti de l'Omo - Art.1 Totu sos èsseres umanos naschint lìberos e eguales in dinnidade e in deretos. Issos tenent sa resone e sa cussèntzia e depent operare s'unu cun s'àteru cun ispìritu de fraternidade. |
|
Łengoa - Elenco de łe łengoe - Łenguìstega | |
Distribuxion giogràfega de łe łéngue in Sardegna |
|
El sardo (nome natìo sardu o limba sarda in łogudorexe, lìngua sarda in canpidanexe ) el xé na łengua partegnente al grupo neołatin romanxo de łe łengua indoeuropee. Ła xé parlada inte l'ìxoła de ła Sardegna e da i numaroxi emigrai de orìxene sada in Itałia e in Europa. Clasifegada cofà łengua romanxa oçidentałe e considerada da tanti studioxi cofà ła pi conservativa de łe łengua rivanti dal Łatin, ła xé costituìa da u insieme de diałeti, se połe individuar do varianse prinçipałe: canpidanexe e łogudorexe-nuorexe.
El sardo el połe èsar considerà un diałeto sol soçiołoxicamente, in quant no'l xé łengua de culture, fin al 1997 no'l jera gnanca łengua ufiçial de ła Sardegna, dopo de qûeła data, ło xé in rexime de coufiçiałità co ła łéngua ufiçiałe del Stato Tałian.
[modifica] ànbito de difuxion
El Sardo el xé parla uncuò in quaxi tuta l'ìxoła de ła Sardegna da un nùmaro de łocudori variàbil intra i 1.200.000 e 1.300.000 unità, xeneralmente biłèngua (sado/tałian) in situaxion de diglosìa (ła łengua łocałe doparada pravałentemente in ànbito famejar e łocal invençe qûeła tałiana ła xé doparada inte ła ocaxion pùbliche e par quaxi ła totałità de ła scritura), co łe seventi ecexion:
- Ła çità de Alghero, inde che ła łengua di difuxa, insieme al tałian, ła xé na variansa del łéngua catałana!catałan di tipo oriental. Sto ùltimo el ciapa rento, oltra che al diałet algherexe, anca le varietà łenguìsteghe, łe parlae e i diałet de łe proviçe de Barçełona, Girona e de łe ìxołe bałeare ecc.
- El çentro de Arborea inte'l Canpidan de Oristan, onde che el xé difondest el Vèneto, introduxest inte i ani trebta del 900 dai imigrai vèneti vegnesti a cołonixar el teritorio, e che uncuò el xé in forte regrediment, sopiantà sìa dal tałian che dal sardo
- L'ìxoła de San Piero e parte de qûeł de Sant'Antioco, onde che el persiste el tabarcin, diałet acaixante che el fa pat de ła fameja de ła łengua łìgura.