See also ebooksgratis.com: no banners, no cookies, totally FREE.

CLASSICISTRANIERI HOME PAGE - YOUTUBE CHANNEL
Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions
Łéngua sarda - Wikipedia

Łéngua sarda

Da Wikipedia, ła ençiclopedia libara.

Sardo (Sardu)
Creà da: {{{creatore}}} nel {{{anno}}}
Contesto: {{{contesto}}}
Parlà in: Itałia
Regioni:Rejon: Sardegna
Periodo: {{{periodo}}}
Persone: 1,65 miłioni
Clasifica: non in top 100
Scritura: {{{scrittura}}}
Tipołogia: SVO siłàbega
Fiłogenexi:

Łéngue indoeuropee
 Romanze
  Romanxe insułari
   Sardo
    
     
      
       
        
         
          
           
            
             
              

Statuto ofiçiałe
Nazsion: riconosua dal Stato Tałian co łeje n.482/1999 e da ła Rejon Sardegna co Łeje Rejonałe n.26/1997
Regolà da: nesuna regolazsion uficiałe
Codexe de clasificazsion
ISO 639-1 sc
ISO 639-2 srd
ISO 639-3 srd
SIL SRD  (EN)
SIL {{{sil2}}}
Estrato en lengoa
Dichiarazsion Universałe de i Diriti de l'Omo - Art.1
Totu sos èsseres umanos naschint lìberos e eguales in dinnidade e in deretos. Issos tenent sa resone e sa cussèntzia e depent operare s'unu cun s'àteru cun ispìritu de fraternidade.
El Pare Nostro
Totu sos èsseres umanos naschint lìberos e eguales in dinnidade e in deretos. Issos tenent sa resone e sa cussèntzia e depent operare s'unu cun s'àteru cun ispìritu de fraternidade.
Trasliterazsion
{{{traslitterazione}}}
Łengoa - Elenco de łe łengoe - Łenguìstega
El łogo de Wikipedia Vixita ła Wikipedia [[:{{{codice2}}}:|in {{{nome2}}}]]!
El łogo de Wikipedia Vixita ła Wikipedia [[:{{{codice3}}}:|in {{{nome3}}}]]!
Łéngue e diałeti de ła Sardegna
Distribuxion giogràfega de łe łéngue in Sardegna
Sta paxena podaria contegnere carateri Unicode.

El sardo (nome natìo sardu o limba sarda in łogudorexe, lìngua sarda in canpidanexe ) el xé na łengua partegnente al grupo neołatin romanxo de łe łengua indoeuropee. Ła xé parlada inte l'ìxoła de ła Sardegna e da i numaroxi emigrai de orìxene sada in Itałia e in Europa. Clasifegada cofà łengua romanxa oçidentałe e considerada da tanti studioxi cofà ła pi conservativa de łe łengua rivanti dal Łatin, ła xé costituìa da u insieme de diałeti, se połe individuar do varianse prinçipałe: canpidanexe e łogudorexe-nuorexe.

El sardo el połe èsar considerà un diałeto sol soçiołoxicamente, in quant no'l xé łengua de culture, fin al 1997 no'l jera gnanca łengua ufiçial de ła Sardegna, dopo de qûeła data, ło xé in rexime de coufiçiałità co ła łéngua ufiçiałe del Stato Tałian.

[modifica] ànbito de difuxion

El Sardo el xé parla uncuò in quaxi tuta l'ìxoła de ła Sardegna da un nùmaro de łocudori variàbil intra i 1.200.000 e 1.300.000 unità, xeneralmente biłèngua (sado/tałian) in situaxion de diglosìa (ła łengua łocałe doparada pravałentemente in ànbito famejar e łocal invençe qûeła tałiana ła xé doparada inte ła ocaxion pùbliche e par quaxi ła totałità de ła scritura), co łe seventi ecexion:

  • Ła çità de Alghero, inde che ła łengua di difuxa, insieme al tałian, ła xé na variansa del łéngua catałana!catałan di tipo oriental. Sto ùltimo el ciapa rento, oltra che al diałet algherexe, anca le varietà łenguìsteghe, łe parlae e i diałet de łe proviçe de Barçełona, Girona e de łe ìxołe bałeare ecc.
  • El çentro de Arborea inte'l Canpidan de Oristan, onde che el xé difondest el Vèneto, introduxest inte i ani trebta del 900 dai imigrai vèneti vegnesti a cołonixar el teritorio, e che uncuò el xé in forte regrediment, sopiantà sìa dal tałian che dal sardo
  • L'ìxoła de San Piero e parte de qûeł de Sant'Antioco, onde che el persiste el tabarcin, diałet acaixante che el fa pat de ła fameja de ła łengua łìgura.


aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -