Sistèma Solar
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Lo Sistèma Solar es l'ensems de totes los astres qu'orbitan a l'entorn del Solelh e que i son ligats gravitatòriament. Es format de uèch planetas, d'almens 162 satellits naturals o lunas e de centenats de milierats de planetas menoras o planetoïdes, d'asteroïdes, de meteorits e de cometas. A mai, i a tanben çò que se sona lo mitan interplanetari, format per de gases e de polsa. Aquel ensems tot es situat dins un dels braces de la galaxia de la Via Lactèa, que vira a l'entorn del sieu centre a 26 000 ans lutz de distància e a una velocitat de 220 km/s.
[Modificar] Composicion e estructura del Sistèma Solar
[Modificar] Còrses
En tèrmes generals, lo Sistèma Solar es estructurat de la manièra seguenta.
- A son centre trobam lo Solelh, una estela.
- A son entorn viran los uèch còrses màgers, sonats planetas, que son (ordenats del mai pròche al mai luenchenc del Solelh): Mercuri, Vènus, la Tèrra, Mart (o Mars), Jupitèr, Saturne, Uranus e Neptun.
- Las planetas nanas coma Pluton, Èris e Cères. Pluton, dempuèi lo 24 d'agost de 2006, es pas mai considerat coma una planeta, mas coma una planeta nana.
- Tanben a l'entorn del Solelh viran de centenats de milièrs de còrses mai petits que, segon lor talha, composicion e orbita se classifican en planetas menoras o planetoïdes, meteorits e cometas.
- Las planetas menoras se dividisson en dos grops: los asteroïdes e los objèctes transneptunians, encara que de còps quand se parla d'asteroïdes se fa referéncia a tot l'ensems de las planetas menoras. Las podèm trobar escampadas per tot lo Sistèma Solar mas principalament se concentran dins doas regions: la Cencha d'Asteroïdes o cencha principala, situada entre las orbitas de Mart e Jupitèr e la Cencha de Kuiper, que se tròba delà l'orbita de Neptun.
- Los meteorits son de ròcas petitas de mens de 50 m de diamètre que son escampadas per tot lo Sistèma Solar.
- Las cometas son de blòts enòrmes de glaç e de ròca amb d'orbitas fòrça excentricas. Se crei que poiriá existir una region fòrça alonhada del Solelh nomenada nívol d'Oort que seriá la font d'ont provenon las cometas.
[Modificar] Donadas dels principals còrses del Sistèma Solar
Nom | Diamètre (km) | Massa (Tèrra = 1) |
Distància del Solelh (UA) | Periòde orbital | Nombre de satellits | Descobridor(s) | An |
---|---|---|---|---|---|---|---|
Mercuri | 4879 | 0,055 | 0,39 | 88 jorns | 0 | - | a l'Edat Antica |
Vènus | 12 104 | 0,816 | 0,72 | 224,7 jorns | 0 | - | a l'Edat Antica |
Tèrra | 12 756 | 1 | 1,00 | 365,25 jorns | 1 | - | - |
Mart | 6794 | 0,108 | 1,52 | 687 jorns | 2 | - | a l'Edat Antica |
Jupitèr | 142 984 | 318 | 5,20 | 11,86 ans | 63 | - | a l'Edat Antica |
Saturne | 120 536 | 95 | 9,54 | 29,42 ans | 47 | - | a l'Edat Antica |
Uranus | 51 118 | 14,5 | 19,18 | 83,75 ans | 27 | William Herschel | 1781 |
Neptun | 49 528 | 17,1 | 30,06 | 163,72 ans | 13 | Le Verrier, Adams e Galle | 1846 |