Provèrbi
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Un provèrbi (o encara repervèri, arrepervèri, revitèri, arreproèr) (del latin: proverbium) es una formula condensada e incisiva que conten un ensenhament moral o una vertat d'experiéncia que se considèra bona de remembrar. La maxima, la senténcia, l'aforisme, lo dich, la paremia e l'apoftègma son de concèptes pròches del provèrbi. Miguel de Cervantes, dins Don Quishòt de La Mancha, definís lo provèrbi: Los provèrbis son de senténcias brèvas, tiradas de l'experiéncia e de l'especulacion de nòstres savis ancians (Segonda partida, capítol LXVII). Los provèrbis son de senténcias abitualament anonimas. Ça que la, fòrça expressions literàrias e d'autras culturas son tanben vengudas far partida del recuèlh popular. I a de provèrbis que venon de l'experiéncia collectiva coma espècia al long del temps, amb de tèmas coma la meteorologia o lo destin invariable e fatalista de l'existéncia. Constituisson lo bagatge cultural del pòble venent de sa tradicion orala. Lor estructura es generalament rimada e se servisson de figuras literàrias (antitèsi, ellipsi o parallelisme) per tal de facilitar lor continuitat orala. L'estudi dels provèrbis s'apèla paremiologia.
[Modificar] Bibliografia
- La bugada provençala, onte cadun i a panochon <La bugado provençalo, vonte cadun l'y a panouchon >. J. Roize, Ais, 1649. [recuèlh de provèrbis]