Vasco Núñez de Balboa
De Viquipèdia
Vasco Núñez de Balboa (Xerez dels Cavallers, Espanya; 1475 - Acla, Panamà; 15 de gener de 1519) va ser un explorador, governant i conqueridor espanyol; conegut per haver sigut el primer europeu en arribar a aigües de l'oceà Pacífic i el primer en haver fundat una ciutat al territori continental d'Amèrica.
Taula de continguts |
[edita] Començaments
Vasco era descendent dels senyors del Castell de Balboa, prop de Villafranca del Bierzo, a Lleó. Son pare va ser el gentilhome Nuño Arias de Balboa, mentre que no es té noticia de qui va ser sa mare, ni tampoc res de la seva infantesa. Sent adolescent va servir com a patge i escuder de Pere de Portocarrero, senyor de Moguer. En 1500 va decidir emprendre el seu primer viatge al Nou Món en l'expedició de Rodrigo de Bastidas, motivat pel seu amo amb les seues notícies dels viatges de Colom. El 1501 va viatjar per les costes del mar Carib des de l'est del Panamà, passant per el golf d'Urabà, fins arribar al cap de la Vela, en l'actual Colòmbia. Amb els diners guanyats en aquella campanya, es va retirar a La Española el 1502, on es va comprar una propietat i on va viure alguns anys dedicant-se a l'agricultura. No va tindre sort en els negocis i es va endeutar, la qual cosa provocà que tinguera que abandonar-la.
En 1508, el rei d'Espanya Ferran el Catòlic va sotmetre a concurs la conquesta de Terra Ferma[1]. Es va crear dues noves governacions a les terres compreses entre els caps de la Vela i de Gracias a Dios (a la actual frontera entre Hondures i Nicaragua). Com a límit entre les dues noves governacions es va prendre el golf d'Urabà, quedant Nova Andalucia a l'est, governada por Alonso de Ojeda, i Veragua a l'oest, governada per Diego de Nicuesa.
En 1509, per tal de fugir dels seus acreedor a Santo Domingo es va embarcar com a polissó a dintre d'un barril junt al seu gos Leoncico, a la expedició comandada pel batxiller i Alcalde Major de Nova Andalucia, Martín Fernández de Enciso, que es va posar en marxa per tal de socorrer al seu superior, Alonso de Ojeda. Ojeda, amb setanta homes, havia fundat a Nova Andalucia el poblat de San Sebastián d'Urabà, al mateix lloc on temps després s'alçaria la ciutat de Cartagena d'Indies. Prop del poblat vivien indígenes bel·licosos que empraven armes enverinades i que van ferir a Ojeda en una cama. Poc després, Ojeda va abandonar l'establiment cap a La Hispaniola, deixant en el seu lloc a Francisco Pizarro, qui en aquell moment només era un soldat, amb uns quants homes per tal de mantenir el poblat uns cinquanta dies, i si no li era possible, que tornara a La Hispaniola.
Fernández de Enciso va descobrir a Balboa abans d'arribar a San Sebastián d'Urabà, i el va amenaçar de deixar-lo en la primera illa deserta que trobaren. Finalment, Enciso va pensar que els coneixements adquirits per Balboa vuits anys enrere a la regió li podien ser d'utilitat, per la qual cosa, Balboa va poder quedar-se al vaixell i continuar en l'expedició. De fet, tots dos es van posar d'acord per eliminar a Nicuesa, qui estava al càrrec de la governació de Veragua.
[edita] Fundació de Santa María la Antigua del Darién
Quan van passar el cinquanta dies, Pizarro va començar a moure's per tal de tornar a La Hispaniola, però va ser en aquell moment quan la expedició de Fernández de Enciso, on viatjava Balboa, va arribar al continent. Nuñéz de Balboa va guanyar-se la confiança dels seus companys d'expedició i una bona reputació, tot gracies al seu carisma i als coneixements que tenia del terreny. Per contra, el que era el cap de l'expedició, Fernández de Enciso, va emprar el seu poder com a Alcalde Major per a ordenar el retorn al poblat de San Sebastián, cosa que va disgustar als homes, i més quan al arribar al lloc van comprovar que estava totalment destruït i que els indígenes els esperaven per atacar-los.
Núñez de Balboa va suggerir el trasllat del poblat de San Sebastián a la regió del Darién, situada a l'oest del golf d'Urabà, donat que l'actual ubicació era molt perillosa i que el territori suggerit per Balboa era més fèrtil i els seus indígenes menys bel·licosos. Fernández de Encisa va fer cas al suggeriment i el regiment es va traslladar a Darién, on els estava esperant el cacic Cémaco junt a 500 guerrers. El enfrontament entre els indígenes i els espanyols va ser molt disputat, però finalment van ser els espanyols qui van guanyar la batalla. Cémaco i els seus homes van fugir del seu poble cap a l'interior de la selva, acció que van aprofitar els espanyols per a saquejar les cases, reunint un important botí consistent en joiells d'or. Després de la victòria, el setembre de 1510, Núñez de Balboa va fundar el primer establiment permanent en les terres del continent Americà, si no es tenen en compte les illes, al que va anomenar Santa María la Antigua del Darién. El nom triat va ser degut a que abans de l'enfrontament amb els natius de Cémaco, els espanyols van fer el vot a la Mare de Déu de la Antigua, venerada a Sevilla, de que si guanyaven, donarien el seu nom a una població de la regió.
[edita] Alcalde de Santa María la Antigua de Darién
Els fets ocorreguts van donar més autoritat a Balboa i van fer que es guanyara la consideració entre els seus companys, que farts de Fernández de Enciso, qualificat de dèspota i avar per les restriccions amb l'or aconseguit en el saqueig, va perdre el recolzament dels seus homes. Aleshores, Balboa va saber traure profit de la situació generada i es va proclamar representant dels colons disgustats, i fent us de la llei va destituir a Enciso del càrrec de governador de la ciutat, del qual gaudia. Per a poder destituir a Enciso va emprar el raonament de que com que governava la ciutat en nom d'Ojeda, i aquell era el governador de Nova Andalusia, i ara estaven a territori de Veragua, al haver pasat el golf d'Urabà, domini de Nicuesa, Enciso ja no tenia cap autoritat. Enciso tenia que ser deposat i arrestat. Una vegada destituït, es va triar un govern municipal, el primer que hi ha haver al continent americà, i es van designar dos alcaldes: Martín Samudio i Vasco Núñez de Balboa.
Poc després va arribar a Santa María una flotilla encapçalada per Rodrigo Enrique de Colmenares, que anava en busca de Nicuesa, qui també es trobava en un tràngol en algun lloc del nord del Panamà. Una vegada es va assabentar del que havia passat, Colmenares va instar als colons a sotmetre's baix l'autoritat de Nicuesa, ja que estaven al seu territori de la governació de Veragua. Enrique de Colmenares va convidar a dos representants, que tenien que ser nomenats pel Capítol, per a que viatjaren amb ell i que oferiren el control de Santa María a Nicuesa. Els dos representants que van ser triats van ser, Diego de Albites i Diego del Corral.
[edita] Governador de Veragua
L'expedició de Enrique de Colmenares va trobar a Nicuesa prop d'on es troba avui en dia la ciutat de Nombre de Dios, malferit i amb pocs homes, degut a un enfrontament amb els natius de la regió. Quan Nicuesa es va assabentar dels fets ocorreguts a Darién, va planejar castigar a Balboa i els seus homes pel que considerava una intromissió en el seu territori, ja que Darién es trobava a la part de la governació de Veragua. Lope de Olano, que estava presoner junt a altres presos, va persuadir als dos representants de Santa María, de Albites i del Corral, que cometrien un error entregant el control de la població a Nicuesa. Aquell era qualificat de cruel i àvar, i que acabaria amb la prosperitat de la nova ciutat. Els dos representants van fugir al Darién i van informar a Núñez de Balboa i a la resta d'autoritats de les intencions del governador.
Així, quan Nicuesa va arribar a port, una gentada va desencadenar un tumult, que va impedir prendre terra al governador. Aleshores, Nicuesa va provar de ser rebut, no com a governador, sinó coma a simple soldat, però ni així se li va permetre. Finalment, Nicuesa va ser obligat a embarcar en un vaixell en males condicions i amb poques provisions, i va ser abandonat a la mar junt a diset homes més. El vaixell va desaparèixer sense deixar rastre dels seus ocupants i Núñez de Balboa va obtenir així el càrrec de Governador de Veragua.
[edita] El conqueridor
Després d'obtenir el càrrec de governador de Veragua, una de les primeres decisions de Núñez de Balboa va ser al de jutjar al batxiller Fernández de Enciso per usurpació de l'autoritat. Enciso va ser condemnat a pena de presó i els seus béns van ser confiscats, encara que finalment va ser alliberat amb la condició de que tornara primer a La Hispaniola i més tard a Espanya. En el mateix vaixell amb el qual va retornar Fernández de Encisa van viatjar dos representants de Núñez de Balboa amb el propòsit d'explicar a la metròpoli el que havia passat a la colònia i per demanar més homes i provisions per a continuar amb la conquesta de Veragua.
Al mateix temps, Núñez de Balboa va embarcar-se en direcció a l'oest per tal de recórrer l'istme de Panamà, viatge en el que va sotmetre diverses tribus indígenes i va enfortir la seua amistat amb altres, al mateix temps que penetrava en el territori en busca d'or, esclaus i d'ampliar els seus dominis. En aquelles expedicions va haver de fer front a diverses revoltes que qüestionaven la seua autoritat. Inclús va enviar una carta al rei d'Espanya que deia: "He ido adelante por guía y aun abriendo los caminos por mi mano" ("He anat davant per guia i inclús obrint els camins amb la meua mà").
Núñez de Balboa va aconseguir que els colons cultivaren panís i va rebre provisions de La Hispaniola i d'Espanya, i va aconseguir que els seus soldats s'acostumaren a la vida d'exploradors de les noves terres. També va aconseguir grans quantitats d'or, sobre tot provinent d'adorns de dones indígenes o obtingut de forma violenta. L'any 1513 va escriure una carta al rei d'Espanya en la que li demanava més homes aclimatats en La Hispaniola, armes, provisions, fusters per construir vaixells i materials per a poder construir una drassana. El 1515 va escriure una altra carta en la que parlava de la seua política humanitaria amb els indígenes, però al mateix temps aconsellava actuar amb dureça amb els caníbals i altres tribus hostils.
Entre finals de 1512 i principis de 1513 va arribar a una comarca dominada per el cacic Careta, al que va dominar fàcilment, encara que més tard van establir amistat, fins al punt que Careta va rebre el bateig i va pactar una aliança amb Núñez de Balboa per la qual s'assegurava el subministrament de provisions, tant necessaris per a la pervivència de la colònia. Núñez de Balboa va continuar la seva conquesta en arribar a les terres del cacic Ponca, rival de Careta. Ponca i la seva gent van fugir a les muntanyes, fet que propicià que els espanyols i els seus aliats saquejaren la comarca. Més tard es va dirigir a les terres del cacic Comagre, terres molt fèrtil però salvatge, on van ser rebuts pacíficament i amb compliment, fins al punt que el seu líder, Comagre, va ser batejat.
En esta comarca va ser on Núñez de Balboa va sentir a parlar per primera vegada de l'existència d'un altre mar, i tot gràcies a una disputa per l'or que anaven a rebre els espanyols. Panquiaco, fill major de Comagre, enfadat per l'avarícia dels espanyols, tombà la balança amb la qual pesaven l'or i va dir: "Si tan ansiosos esteu d'or que abandoneu la vostra terra per vindre a inquietar l'aliena, jo us mostraré una província on podreu a mans plenes satisfer eixe desig". Aleshores Panquiaco va relatar històries d'un regne al sud on la gent era tan rica que usava vaixelles i utensilis d'or per a menjar i beure, però que es necessitaven almenys deu mil homes per vèncer a les tribus que vivien terra endins i els que vivien en les costes de l'altre mar.
