Universitat de les Illes Balears

De Viquipèdia

Universitat situada a les afores de Palma. A més, segons l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears és la institució encarregada d'adaptar les normes ortogràfiques i gramaticals de l'IEC a la realitat lingüística balear a través d'un consorci format per membres de les dues institucions.

Taula de continguts 1 Història 1.1 Rectors de la UIB 1.2 Metro de Palma-UIB 2 Admissió 3 Instal·lacions 4 Professors destacats 5 Alumnes destacats 6 Convenis amb altres universitats 7 Enllaços externs

[edita] Història

Per conèixer els orígens de l'establiment d'un centre dedicat a l'ensenyament superior a les Illes Balears, ens hem de remuntar al 1483, any en què el rei Ferran II autoritzà la fundació de l'Estudi General Lul·lià a Ciutat de Mallorca, primera universitat real que tinguen les Illes Balears. Aquest Estudi General estigué en funcionament fins el 1835, quan, després d'un intens debat entre el govern espanyol i la societat mallorquina, finalment s'aconsegueix abol·lir. A partir d'aquell moment, tots els alumnes de les Illes Balears que volien seguir estudis superiors, van haver de translladar-se a Cervera primer i a Barcelona després.

D'aquesta manera, les Illes Balears no tingueren cap institució dedicada a l'ensenyament superior fins el segle XX. En concret, fou el 1949 quan es refundà l'Estudi General Lul·lià sota els auspicis de la Universitat de Barcelona, que durant un temps oferí cursos de filosofia i filologia reconeguts per la UB. El 1972 es crearen les dues primeres facultats modernes: la de ciències (depenent de la Universitat Autònoma de Barcelona) i la de filosofia i lletres (depenent de la Universitat de Barcelona). Aquests nous establiments s'instal·laren provisionalment de Son Malferit i a l'antic col·legi dels Paüls de Palma respectivament. Més tard també es creà la facultat de dret, que es situà a l'Edifici Sa Riera. Aquestes facultats es segregaren de les seves respectives universitats el 1978 i crearen, juntament amb l'Escola Normal (de creació anterior), la Universitat de Palma.

El 1983 començaren les obres per un nou campus universitari a la carretera de Valldemossa, en el terme municipal de Palma. Aquesta decisió no estigué exempta de polèmica, ja que no agradà a tothom la creació d'un campus universitari rural a la americana per a la nova Universitat. Molts defensaren la construcció del nou campus dintre del casc urbà de Palma, en concret al Polígon de Llevant, molt a prop de l'ubicació original de la Facultat de Ciències. D'aquesta manera s'hagués aconseguit revitalitzar un zona de Palma encara avui degradada i no desvincular la Universitat amb la vida urbana. El 1993 es completà el transllat de les facultats situades a Palma al campus i es crearen les extensions universitàries d'Eivissa i Alaior (Menorca), però avui en dia encara no es considera acabat.

El 1985 s'aprovaren els Estatus (que han estat modificats posteriorment) i es canvià l'antiga denominació de Universitat de Palma a l'actual de Universitat de les Illes Balears. El 1990 es creà l'Escola Oficial de Turisme, el 1992 la Facultat d'Educació i el 2000 la Facultat de Psicologia i l'Escola Politècnica Superior. Des del 2003 el rector de la Universitat és el catedràtic de la Facultat de Dret Avel·lí Blasco, primer rector de la Universitat elegit per sufragi universal ponderat.

Des de 1996 la Universitat depèn del Govern de les Illes Balears.

[edita] Rectors de la UIB

• Antoni Roig Muntaner (president de la Comissió gestora): 1979-1981
• Antoni Ribera i Blancafort: 1981-1982
• Nadal Batle i Nicolau: 1982-1995
• Llorenç Huguet: 1995-2003
• Avel·lí Blasco: 2003-2007
• Montserrat Casas: 2007

[edita] Metro de Palma-UIB

La primera línia de metro de Palma uneix la ciutat amb el recinte universitari. Aquesta línia es va inagurar el 25 d'abril de 2007, malgrat les inundacions del 27 d'agost i 23 de setembre d'aquest mateix any aconsellaren el seu tancament fins que els tècnics resolguin els problemes estructurals.

[edita] Admissió

Com a qualsevol universitat d'Espanya, per accedir a la UIB cal superar les Proves d'Accés a la Universitat. Només per als ensenyaments amb nombre limitat de places és necessària la preinscripció universitària. La nota de tall més alta exigida per a ser admès a la UIB a la convocatòria de juliol de 2005 fou un 6,18 pels estudis de fisioteràpia, però com que l'oferta de places supera àmpliament la demanda la majoria d'estudis només demanaren el 5 per a accedir-hi.

A les Illes Balears funciona el districte obert, pel que qualsevol estudiant d'Espanya pot venir a la Universitat de les Illes Balears, prèvia preinscripció (obligatòria en tots els casos) i superació de les PAU en el seu districte.

El nombre d'estudiants i professors va anar en augment fins a finals dels anys 90, però actualment està patint un lleuger retrocés. Es creu que es deu a la reducció de la taxa de natalitat a les Illes Balears.

[edita] Instal·lacions

El campus de la UIB es començà a construïr el 1983 en uns terrenys situats vora la carretera de Valldemossa entre les antigues possessions de Son Lledó i Cas Jai, en el terme municipal de Palma. Aquesta decisió ha comportat la desvinculació de la vida universitària amb la ciutat. L'única manera d'accedir al campus és per carretera, ja sia en transport privat o a través de la línia 19 de la EMT. Això provocava l'embús d'aquesta carretera en hores punta, fet pel qual el Govern de les Illes Balears va voler desdoblar la carretera de Valldemossa (Ma-1110) fins al seu pas pel campus amb l'objectiu d'esmorteir el trànsit intens. A més, el 2005 van començar les obres pel Metro de Palma, que tindrà una estació al campus, en concret enfront de l'edifici Ramon Llull, una obra que ha estat molt demandada per la comunitat universitària.

El campus està plenament operatiu des de 1993, any en què es translladen allà tots els ensenyaments que encara en aquella data s'oferien en edificis del casc urbà de Palma. Actualment, en el campus estan situades totes les facultats i serveis administratius, així com el rectorat de la Universitat, però encara avui conserva per a funcions administratives l'edifici Sa Riera, situat en el carrer de Miquel dels Sants Oliver de Palma. Igualment, la Universitat va comprar a finals dels anys 90 l'edifici de Can Oleo, en ple centre històric de Palma, les obres de rehabilitació del qual començaran aviat (actualment s'està fent un peritatge per tal de conservar aquells elements arquitectònics que puguin ser d'interès). Tots els edificis del campus estan batejats amb el nom d'algun personatge rellevant de la societat balear.

També s'han creat les extensions universitàries d'Eivissa i Alaior amb l'objectiu de descentralitzar la Universitat i apropar-la als estudiants de les illes menors. Una directora s'encarrega actualment de gestionar les dues extensions alhora. A les extensions s'ofereixen estudis de magisteri (totes les especialitats), fisioteràpia, infermeria, ciències empresarials, psicopedagogia i dret. Les extensions tenen professorat propi, però també organitzen classes amb videoconferència amb professors de Palma. També hi he centres universitaris en 19 municipis de Mallorca. Pròximament s'iniciarà l'ampliació de l'extensió universitària d'Alaior, ja que s'ha quedat obsoleta.

La UIB a més compta amb Escoles Universitàries Adscrites, establiments privats que ofereixen titulacions universitàries reconegudes per la Universitat de les Illes Balears (i, per tant, amb validesa a tot Espanya). Actualment, les Escoles Universitàries Adscrites de la UIB son les següents:

• Escola Universitària Alberta Giménez. Estudis de Magisteri (totes les especialitats), Comunicació Audiovisual i Periodisme.
• Escola Universitària de Relacions Laborals. Estudis de Relacions Laborals.
• Escola Universitària de Turisme del Consell Insular d'Eivissa i Formentera. Estudis de Turisme.
• Escola Universitària de Turisme Felipe Moreno. Estudis de Turisme.

Malgrat totes les facultats i els serveis administratius estiguin instal·lats al campus de Palma, aquest encara no es considera acabat. El 2004, s'inaugurà el darrer edifici, l'Edifici Gaspar Melchor de Jovellanos, actual seu de les facultats d'economia i dret. Faltarien per a completar les instal·lacions una Biblioteca Central, una Capella Multiconfessional i l'adequació de les zones d'aparcament. Actualment s'està treballant per la recuperació d'antigues àrees naturals situades al campus, que serviran d'estudi pels alumnes de biologia i com a zona verda per a tot el campus. També s'ha projectat la reforma i ampliació de l'edifici Ramon Llull, la unió dels dos edificis de la Facultat de Ciències (el Mateu Orfila i el Guillem Colom Casasnovas) i la construcció d'un nou edifici multidepartamental vora el nou accés per la carretera Ma-1110, que tindrà el nom d' Edifici Beatriu de Pinós II. Totes aquestes obres es començaran a realitzar després de l'obertura del metro. Les facultats són les següents:

• Facultat de Ciències. Estudis de Biologia, Bioquímica, Física, Química, Enginyeria Tècnica Agrícola, especialitat en hortofructicultura i jardineria.
• Facultat de Dret. Estudis de dret.
• Facultat d'Educació. Estudis de magisteri (totes les especialitats), Educació Social, Pedagogia i Psicopedagogia.
• Facultat de Ciències econòmiques i empresarials. Estudis d'Administració i direcció d'empreses i Economia.
• Facultat de filosofia i lletres. Estudis de filologia anglesa, filologia catalana, filologia hispànica, filosofia, geografia, història, història de l'art i treball social.
• Facultat de Psicologia. Estudis de psicologia.
• Escola Politècnica Superior. Estudis d'Arquitectura Tècnica, Enginyeria Informàtica, Enginyeria Tècnica d'Informàtica de Sistemes, Enginyeria Tècnica d'Informàtica de Gestió, Enginyeria Tècnica de Telecomunicacions, especialitat en telemàtica, Enginyeria Tècnica Industrial, especialitat en electrònica industrial, i Matemàtiques.
• Escola Universitària d'Estudis Empresarials. Estudis de Ciències empresarials.
• Escola Universitària d'Infermeria i Fisioteràpia. Estudis de fisioteràpia i Infermeria.
• Escola Universitària de Turisme. Estudis de turisme.

Totes aquestes facultats i Escoles Universitàries estan dividides en departaments amb autonomia pròpia que, a la vegada, es divideixen en àrees. Totes les facultats són dirigides per un degà i els departaments per un director.

A part de tot el dit anteriorment, al campus es troba la seu de l'Institut de Ciències de l'Educació (dedicat a la formació del professorat) i el Servei d'Activitats Culturals, que organitza la Universitat Oberta. També podem trobar al campus una residència d'estudiants (Edifici Bartomeu Rosselló-Pòrcel) i un menjador (actualment fora de servei).

[edita] Professors destacats

• Francesc de Borja Moll, filòleg.
• Camilo José Cela Conde, escriptor i catedràtic de Filosofia del Dret, Moral y Política.
• Francesc Casadesús Bordoy, filòsof, periodista i filòleg clàssic, president de la Sociedad Española de Estudios Clásicos de les Illes Balears.
• Sebastià Serra Busquets, historiador i polític. Ha estat diputat en el Parlament de les Illes Balears i regidor de l'Ajuntament de Palma. És president de Institut d'Estudis Baleàrics
• Miquel Duran Pastor, historiador i professor emèrit d'història contemporània. Fou diputat a les Corts Constituents per UCD.

[edita] Alumnes destacats

• Cristòfol Soler Cladera, president del Govern Balear.
• Francesc Antich Oliver, president del Govern de les Illes Balears.

[edita] Convenis amb altres universitats

La UIB forma part de la Xarxa d'Universitats Institut Joan Lluís Vives i el Grup 9. A més, ha signat convenis bilaterals amb la majoria d'universitats espanyoles i amb universitats i centres de recerca d'Europa, Amèrica, Àfrica i Àsia.

[edita] Enllaços externs

Pàgina web oficial de la Universitat de les Illes Balears

Xarxa d'Universitats Institut Joan Lluís Vives
Alacant | Andorra | Barcelona | Abat Oliba CEU | Autònoma de Barcelona | Internacional de Catalunya | Oberta de Catalunya | Politècnica de Catalunya | Pompeu Fabra | Ramon Llull | Jaume I | Miguel Hernández d'Elx | Girona | Lleida | Illes Balears | Perpinyà-Via Domitia | Rovira i Virgili | València-Estudi General | Politècnica de València | Vic