Trebia
De Viquipèdia
|
||||
|---|---|---|---|---|
 |
||||
| Llargada | 105 km | |||
| Altitud del naixement | neix a un 1400 m | |||
| Cabal mitjà | 40 m3/s m³/s | |||
| Àrea conca | 1150 km2 km² | |||
| Naixement | Monte Prelà | |||
| Desembocadura | Po | |||
| Territoris de la conca | Itàlia | |||
| Riu - Hidrologia - Rius del món | ||||
El Trebia o Trebbia fou un riu de la Gàl·lia Cispadana, que desaigua al Padus (Po) a uns 3 km al oest de Placèntia. Plini l’esmenta com Trebias Placentinum). Naixia al Apenins lígurs, prop de Montebruno, i el seu curs eren uns 80 km. Passava per Bobbio. August segurament va fixar aquest riu com a límit per la vuitena regió i va ser en endavant el límit entre la Gàl·lia Cispadana i Ligúria (això es dedueix de que Placèntia era a la vuitena regió i la següent ciutat al oest, Íria (Voghera) ja era a Ligúria.
A la vora esquerra del riu es va lliurar la famosa batalla de Trebia el 218 aC entre Aníbal i el cònsol romà Sempronius i que fou una de les victòries decisives del general cartaginès. Escipió, derrotat al Ticino (Ticinus), s’havia refugiat a Placèntia on hi havia una colònia romana; Aníbal va creuar el Padus i es va apropar a Placèntia i va establir el seu camp a uns 8 km. Els gals bois es van revoltar i Escipió va aixecar el seu camp a la rodalia de Placèntia cap els turons de la vora dreta del riu Trebia, riu que segurament va creuar si els turons eren al altra costat, on la posició era mes forta i va esperar l’arribada del cònsol Sempronius amb l’exèrcit romà des Ariminium. Els dos exercits romans es van trobar sense oposició per part d'Aníbal que mentre va ocupar Clastidium. Un combat parcial de cavalleria en una plana entre el Trebia i el Padus va suposar una victòria romana i va donar confiança a Sempronius que va voler lliurar combat; també Aníbal desitjava el combat, però el romà estava situat en un lloc desfavorable pels elefants i la cavalleria cartaginesa; Aníbal va enviar un grup de cavalleria númida a atacar el camp romà, i derrotats els númides una part dels soldats romans van sortir del lloc i els van perseguir, però els cartaginesos els van rebutjar al riu Trebia; Sempronius va decidir atacar amb mes forces i va anar cap al riu que va creuar cap al altra costat on eren els cartaginesos, que allí tenien una millor posició; els romans van arribar al altra costat del riu mig paralitzats del fred degut a la baixa temperatura del agua; la batalla va ser brutal i un cos cartaginès de mil infants o mil cavallers manats per Magó (germà d'Aníbal) va decidir la victòria al fer caure a una part de l'exercit romà en un parany deixant-lo desorganitzat. Deu mil romans van aconseguir trencar el centre però es van trobar aïllats de la resta i es van haver de retirar cap a Placèntia, on van poder arribar, però la resta de l'exèrcit va patir moltes baixes, sobretot al passar al riu. Escipió va poder reorganitzar a les forces de reserva i les que havien sobreviscut a la batalla.
