Tiramisú
De Viquipèdia
El tiramisú (de l'italià tiramisù) són unes postres fredes de cullera que es munta en capes. No existeix una recepta única d'elaboració, sinó variants a partir d'una sèrie d'ingredients base que poden ser representats per diferents productes.
[edita] Descripció:
Un tiramisú es compon sempre d'un ingredient humitejat en cafè, sobre el qual se superposa (de forma alterna o no) una crema la base de la qual són ous batuts amb sucre; es presenta espolvorejat amb cacau en pols.
Partint d'aquests elements bàsics, és possible realitzar diferents versions de les postres utilitzant diferents representants dels mateixos i afegint altres ingredients.
- L'ingredient sòlid i sec poden ser galetes, bescuits, Savoiardi, etc.
- Els ous poden ser separats en rovells i clares, batent-se independentment (les clares a punt de neu). Avui dia és molt habitual afegir-li als ous nata muntada o formatge fresc.
- El formatge que se sol utilitzar en el tiramisú és el mascarpone (pel seu dolçor i consistència natosa); no obstant això, qualsevol formatge fresc (sense sabor marcat) que, una vegada batut, pugui convertir-se en una crema és igualment indicat.
- AL cafè (en principi, cafè sol), se li pot afegir algun tipus de licor per a aromatizarlo i reforçar el sabor.
- Finalment, és habitual espolvorejar les postres amb cacau en pols per a provocar sensació de contrast amb el dolç i per a reforçar el regust a cafè. Compost normalment a força de capes alternes de bescuit i crema, es deixa assentar durant unes hores en la nevera abans de ser servit.
[edita] Aspectes històrics
El tiramisú són unes postres modernes, no tradicional. Té el seu origen en la part Est del Nord d'Itàlia, en la regió del Veneto (el capital de la qual és Venècia) i en els anys cinquanta. Algunes fonts concreten en els bordells de la regió la seva localització exacta de creació. Arturo Filippini, president de la cadena de restaurants Toulá, ha admès: “Havia estat efectivament després de la guerra quan ens anàvem amb amics als bordells de Treviso..., en aquests temps tenien també cuiner... La maîtresse, als clients aficionats (però també a les dones) els oferia un dolç dient amb cortesia aquestes paraules emblemàtiques: Camina, pren afecte, que et dono una cosa que "te tira su"...”
L'expressió "te tira su", en dialecte del Veneto, i també en la llengua italiana, podria ser l'equivalent en espanyol del "tentempié", però no tant a la manera d'un aperitiu, doncs el tiramisú com dolç és molt més fortalecedor i immediatament efecte gràcies a la quantitat de glúcids que incorpora. En principi, no duu ni formatge Mascarpone, ni nata o altres greixos similars, perquè tots aquests lípids no fan més que tenir un pes en l'estómac i ralentir la digestió, amb el resultat d'obtenir l'efecte contrari, és a dir, crear cansament i somnolència. En 1968 el tiramisú artesanal d'Alfredo Beltrame (mestre de l'hostaleria veneta i fundador d'una cadena de restaurants amb seu en la ciutat de Treviso, en el Veneto) arriba oficialment a la cadena dels restaurants Toulá. Així va ser tret de la intimitat dels prostíbuls i presentat a l'exterior per a aconseguir un gran èxit popular. Entre els anys setanta i vuitanta, la recepta utilitzada en el restaurant Toulá de Milà utilitzava cinc ingredients:
- ous i sucre batuts, bescuits Savoiardi mullats en cafè expresso i cacao en pols.
