Tennis

De Viquipèdia

Partit de tennis a Roland Garros

El tennis és un esport de pilota en què s'enfronten dos jugadors o dues parelles de jugadors, que es desenvolupa en una pista rectangular dividida transversalment per una xarxa, consistent a colpejar la pilota amb una raqueta per fer-la passar per damunt de la xarxa de manera que l'adversari no la pugui tornar.

[edita] Terminologia

Raqueta i pilotes de tennis

La terminologia tennística sol tenir origen francès.

Tennis deriva de la paraula francesa tenez, l'imperatiu del verb tenir, que s'usava quan un jugador servia la pilota: "tingueu!".
Raqueta ve del francès raquette, que deriva de la paraula àrab rakhat, que significa palmell de la mà.
Deuce ve de l'expressió à deux le jeu (el joc per als dos), és a dir, que el marcador està empatat.
Love sembla que ve de l'oeuf (l'ou), en referència a la forma del número zero semblant a un ou. De totes maneres, aquesta teoria no està completament confirmada.

[edita] Història

Esquema d'una pista de tennis

El tennis actual té els seus orígens en un esport francès del segle XIV anomenat jeu de paume, disputat pels membres de la cort. Inicialment, el disputaven colpejant una mena de pilota amb les mans, però més endavant introduïren l'ús d'una mena de raqueta. Posteriorment, aquest esport s'expandí per Anglaterra. En els primers anys de desenvolupament l'esport s'anomenava tennis on the lawn (tennis sobre la gespa), nom que derivà en lawn tennis fins a l'actual tennis.

La versió actual de l'esport té dos arrels diferents. Per un costat, el 1859, Thomas Henry Gem i Batista Pereira, residents a Birmingham (Anglaterra), jugaven a una mena de predecessor de l'actual joc de pilota. El 1872 es traslladaren a Leamington Spa, i, juntament amb dos doctors del Warneford Hospital, seguiren practicant l'esport. Pereira, juntament amb els doctors Frederick Haynes i A. Wellesley Tomkins fundaren el primer club de lawn tennis al món l'any 1874, el Leamington Tennis Club, on establiren les primeres regles pel joc.

Paral·lelament, l'any 1863, a la Índia, l'oficial britànic Walter Clopton Wingfield, recuperà aquest esport, i l'introduí a Nantclwyd (Gal·les) vers el 1874. La seva versió de l'esport es basava en una variant de tennis de sala, també anomenat tennis reial (inventat a França al segle XII i practicat per l'aristocràcia). Al poc temps, Mary Ewing Outerbridge l'introduí als Estats Units. L'esport s'expandí ràpidament per les classes acomodades britàniques i americanes.

L'impuls definitiu per a l'esport tingué lloc al All England Lawn Tennis and Croquet Club (a Wimbledon, Londres). Allí nasqué la primera gran competició el 1877 amb victòria d'Spencer Gore. El 1881 es formà la United States National Lawn Tennis Association, que donà forma i estandaritzà les regles del joc i organitzà les primeres competicions americanes, com l'obert dels Estats Units de tennis masculí, que s'inicià el 1881. La primera Copa Davis de tennis es disputà el 1900. Les actuals regles de la I.L.T.F. daten del 1924. El 1963 es començà a disputar la Copa Federació de tennis (versió femenina de la Copa Davis de tennis).

A diferència de la majoria d'esports, el tennis fou dels primers esports que permeté competir a les dones. La primera competició en que prengueren part fou el 1879 a Dublín, amb victòria de Mary Langrishe. El primer torneig femení de Wimbledon fou l'any 1883 amb victòria de Maud Watson. El 1887, Ellen Hansell guanya el primer obert dels Estats Units de tennis femení.

L'any 1926, el promotor C.C. Pyle organitzà la primera gira de tennistes professionals, on oferia partits d'exhibició de pagament. Durant 42 anys, els tennistes professionals i els amateurs restaren estrictament separats. Aquesta distinció cada cop tenia menys sentit, ja que els tennistes amateurs eren, en realitat, professionals encoberts. L'any 1968 s'acabà amb aquesta situació i començà l'era dels torneigs open (oberts a tots els tennistes).