Tèrmit
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Tèrmits
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
|
||||||||||||||
Els tèrmits (Isoptera, del grec iso, "igual" i pteron, "ala") són un ordre d'insectes neòpters. El seu nom fa referència a que les formes alades presenten dos parells d'ales d'igual mida. Són un grup de insectes socials que mengen fusta i altres materials rics en cel·lulosa. La major part dels tèrmits són de climes tropicals o subtropicals, però unes quantes espècies viuen en climes temperats.
Els tèrmits són abundants i diversos a l'Amèrica del Sud, Àfrica i Austràlia, particularment en els boscos tropicals de terres baixes i sabanes. Les espècies més comunes en aquesta part d'Amèrica són les que construeixen monticles i les espècies arbòries
Els tèrmits per si mateixos no són capaços de digerir la cel·lulosa, però poden aprofitar els seus nutrients gràcies a la degradació de cel·lulosa que realitzen protozous que viuen en simbiosi dins de l'aparell digestiu de les obreres. Les altres castes reben l'aliment ja digerit que les obreres regurgiten a la seva boca, procés conegut com trofolàxia.
Els tèrmits tenen importància econòmica com a plaga en estructures de fusta, obres d'art i productes emmagatzemats. Fins ara es coneixen unes 400 espècies, sent sis d'aquestes introduïdes des d'altres regions com a plagues urbanes.
Existeixen unes 1.900 espècies de tèrmits. Viuen en colònies que poden comptar amb més de 2 milions d'individus. A cada colònia, la reina és l'única que posa ous. La majoria d'aquests insectes tenen manca d'ales però durant l'època de reproducció algunes desenvolupen aquests òrgans i abandonen el grup per formar colònies pròpies.
Algunes varietats de tèrmits són:
- Tèrmit de la sabana africana - Macrotermes natalensis
- Tèrmit brúixola - Amitermes meridionalis
- Tèrmit de l'arbre - Nasutitermes
- Kalotermes flavicolis
- Reticulotermes sp.pl.
Taula de continguts |
[edita] Castes de Tèrmits
Una colònia de tèrmits consisteix en tres castes bàsiques: obreres, soldats i reproductius
[edita] Obreres
Són àpters, sexualment immadures i, a excepció de la família Hodotermitidae, són cegues. Aquesta casta compleix un paper important a les colònies, ja que és la que desenvolupa la major part de les feines al niu, entre els quals es poden esmentar:
- Construcció i manteniment del niu
- La cura i alimentació dels juvenils;
- Alimentació de les castes que no es poden alimentar per si mateixes com els soldats i la parella reial;
- Elaboració de túnels per a la recerca d'aliment;
- Brunyiment i neteja d'altres castes.
[edita] Soldats
Són individus amb un cap fortament esclerotizat que mostren adaptacions defensives tals com mandíbules allargades, amb forma de tap i amb una glàndula disponible per produir una secreció defensiva. Els soldats són estèrils permanentment. El paper dels soldats és per a la defensa de les colònies de tèrmits.
[edita] Reproductores
[edita] Alats
Els alats són imags que encara mantenen les seves ales. Els reproductors alats són els que poden produir noves reines i reis. Els alats surten massivament de la colònia, quan es troben se succeeixen els aparellaments en túnels per evadir els depredadors i altres atzars. Els alats perden les ales immediatament després del contacte amb el sexe oposat
[edita] Parella reial (Reina i Rei)
Les femelles i els mascles que són activament reproductius en una colònia.
[edita] Reproductors secundaris
En el cas que la reina mori o que es faci molt vella i la seva producció d'ous decreixi, es poden produir reines substitutes.
[edita] Tipus de Nius
Una altra característica de tots els insectes eusocials són els nius, dins dels tèrmits aquests són distingibles per la seva gran diversitat, alguns cops presenten una arquitectura complexa, podent arribar a assolir mides formidables (mes que 1000 metres cúbics|m³ en alguns Macrotermits.
L'hàbitat primitiu dels tèrmits va ser probablement dins de fusta morta, com troncs, parts mortes d'arbres vius; on la societat establia ambdós aliment i refugi, el que denominem com a nius d'una peça.
Dins del grup de nius separats es distingeixen tres principals categories:
- Nius subterrànis, completament per sota del nivell del terra,
- Nius epígeus, que sobresurten de la superficie del terra (montícles)
- Nius arboris, construits en troncs o en la branca d'un arbre, que sempre està units al terra per galerias cobertes.
Tanmateix, hi ha alguns nius intermedis. Els nius epígeus sempre tenen una part basal subterrània, més o menys important però de vegades preponderant com a l'Hodotermitidae. Alguns nius epígeus estan construïts contra el tronc d'un arbre i si la base és reduïda tendeix a fer-se arbori.
[edita] Taxonomia i Filogènia
Recents proves d'ADN defensen la hipotesi, basada originariament en la morfologia, que els tèmits són les espècies més properament emparentades amb els blatodeus xilòfags, coma ara les pertanyents al gènere Cryptocercus). Recentment això ha conduit alguns autors a proposar que els tèrmits es podrien reclassificar com una família única, Termitidae dins de l'ordre Blattodea, que conté les paneroles o escarabats de cuina [2][3]. Tot i això, la majoria d'investigadors advoquen per la menys dràstica mesura de mantenir el grup Isoptera, però com a grup subordinat a les paneroles veritables, preservant la classificació interna dels tèrmits [4].
Fins el 1996, s'havien identificat al voltant de 2.800 espècies, classificades en set famílies:[1]
- Termopsidae (5 gèneres, 20 espècies)
- Porotermitinae
- Stolotermitinae
- Termopsinae
- Hodotermitidae (3 gèneres, 19 espècies)
- Hodotermitinae
- Mastotermitidae (1 espècies, Mastotermes darwiniensis)
- Kalotermitidae (22 gèneres, 419 espècies)
- Rhinotermitidae (14 genera, 343 espècies)
- Serritermitidae (1 espècie: Serritermes serrifer)
- Termitidae (236 gèneres, 1958 espècies)
- Amitermitinae (17 gèneres, 295 espècies)
- Apicotermitinae (43 gèneres, 202 espècies)
- Cubitermitinae (28 gèneres, 161 espècies)
- Macrotermitinae (14 gèneres, 349 espècies)
- Nasutitermitinae (91 gèneres, 663 espècies)
- Termitinae (43 gèneres, 288 espècies)
[edita] Referències
- ↑ Earthlife
- ↑ "Termites are 'social cockroaches'", BBC News, 13 April 2007. (in English)
- ↑ Eggleton, P. &al. (2007), Biological Letters, June 7, cited in Science News vol. 171, p. 318
- ↑ Lo, N. &al. (2007), Biology Letters, 14 August 2007, doi 10.1098/rsbl.2007.0264
