Sufisme
De Viquipèdia
El sufisme és una tradició mística islàmica practicada per musulmans i també per no-musulmans, que abarca un gran rang de creences i pràctiques dedicades a l'amor diví i al cultiu del cor.
La veu deriva de l'àrab tasawwûf [tassàwuf], paraula formada a partir de l'arrel sûf, llana, al·ludint a l'hàbit amb què es vestien els sufís com a mostra d'humilitat, i, en un principi, potser a imitació dels monjos i els ascetes cristians.
L'islam no va encoratjar mai en excés el sufisme, ja que aquesta mística té per finalitat última accedir a la "presència" i al coneixement de Déu directament, i no per mitjà de l'única revelació de Déu, contiguda en l'Alcorà.
El sufisme, a partir de l'Iraq en el segle VIII, i de Bagdad i del Caire en el segle IX, s'estengué per tot el món islàmic, des de l'Iran fins a l'Índia, i des del Magrib fins a Anatòlia i al-Àndalus.
Per exemple, el sufisme faria fortuna a la Transoxiana quan l'Imperi Kara-khitai, d'orígen mongol sinitzat, s'anexionà aquesta zona. S'ha atribuit aquesta expansió del sufisme a dues raons. D'una banda, l'Imperi Kara-khitai fou el primer imperi no musulmà en conquerir la Transoxiana des de la seva islamització, generant una possible sensació d'hostilitat. D'altra banda, el misticisme sufista, "amb components panteistes", és molt més compatible amb el substracte xamànic dels pobles d'origen nomàdic estepari que ja s'havien integrat a la Transoxiana.
