Societat estamental

De Viquipèdia

La societat estamental és la típica de l'època feudal. La societat feudal és basa en el vassallatge i el feudalisme. Aquesta societat està dividida en estaments, normalment són tres: la noblesa (on hi trobem el Rei), l'Església (com la noblesa, és un estament privilegiat) i el Tercer Estat del qual parlava Sieyès en l'obra "Què és el tercer estat?"

La noblesa i l'esglèsia estan per sobre del 90% de la població, o dit d'una altra manera, del Tercer estat. Aquest tercer estat majoritariament format per camperols, sota les ordres del Rei, del noble o clerga que pertanyi a la seva jurisdicció. Els privilegiats argumentaven la seva postura pel dret diví.

En la Revolució Francesa el Tercer estat es va rebel·lar contra els estaments privilegiats que tenien el poder polític. Qui dirigia la revolució en els seus inicis va ésser la burgesia, la població més rica del Tercer estat, que volia trencar amb l'Antic règim perquè era massa arcaic i no diexava lliure comerç, ni fer mercantilisme, etc. (bases del liberalisme).

Amb la caiguda de l'Antic règim a tota Europa mitjançant desamortitzacions, revolucions, pronunciaments, reformes, ...; començà el nou ordre social i la nova època política europea: El liberalisme. Les Corts de Cadis (1812) van ser de les primeres a aprovar una Constitució liberal.

Karl Marx explica que amb el liberalisme vingué la indústria i amb ell, el nou sistema social, les classes socials, divides entre burgesia (o classe ociosa per Proudhon) i obrers i camperols.

El sistema de classes a partir de l'Estat del Benestar ha passat a un segon terme de discussió perquè molts intel·lectuals diuen que ara no hi ha la consciència obrera que abans hi havia, en època marxista, i que no es pot parlar de societat de classes.

Altres, socialistes neomarxistes, consideren que el capitalisme ha aconseguit acabar amb la conscinècnia de classe a través de la competència i l'individualisme.