Sindicalisme
De Viquipèdia
|
Part de la secció del |
 |
| Corrents |
|
Socialisme llibertari |
| Pensament |
|
Anarquisme |
| Conceptes |
|
Autogestió |
| edita |
El sindicalisme o moviment sindical és l'actuació organitzada dels treballadors organitzats en sindicats que té com objectius la millora de les condicions de vida i laborals.
Actualment el moviment sindical és legal i a més constitueix una de les bases de la vida social fins al punt que, per exemple, en la Constitució Espanyola estableix la prohibició a l'exèrcit de manifestar opinions polítiques o sindicals.
A partir de la Segona Guerra Mundial el sindicalisme mundial adoptà una línia reformista donant molta importància a la negociació col·lectiva i la cooperació amb els poders públics i obtingué grans millores com la jornada de vuit hores, vacances pagades, seguretat social, millores salarials. Això va fer que en la pràctica s'abandonessin les reivindicacions revolucionàries i no es posés ja en qüestió la existència del capitalisme.
Taula de continguts |
[edita] Història del sindicalisme
El desenvolupament del sistema econòmic capitalista originà la separació entre el treball i la propietat dels mitjans de producció. A partir d'aquest moment el desequilibri entre la força de la patronal (minoritària però molt efectiva) i la dels treballadors (majoritaris però no organitzats) va ocasionar que la primera lluita dels treballadors fos precisament la del reconeixement del seu dret a associar-se en sindicats obrers que el liberalisme econòmic els negava.
[edita] Gran bretanya
A la Gran Bretanya on la classe obrera era molt important, per influència de Robert Owen es creà la Great Consolidated Trade Union (1833) que ja tenia precedents anteriors però que són els primers sindicats de la història. Marx i Engels propugnaven un sindicalisme d'ideologia socialista que no va arribar a consolidar-se.
[edita] Estats Units i Amèrica del Sud
El 1860 va ser creada una societat secreta anomenada Els Cavallers del Treball. Ja sota la influència de les Trade Unions britàniques el 1886 es va formar l'American Federation of Labor (AFL), presidida per Samuel Gompers que prengué com a primer objectiu la jornada de les 8 hores laborals diàries. El sindicat revolucionari Industrial Workers of the World (1905) trobà suport en el lumpenproletariat nordamericà, . El 1938 l'AFL s'escindí donant el Congress of Industrial Organizations (CIO) de base industrial però la reunificació donà pas el 1955 a l'AFL-CIO que és un sindicat actualment hegemònic.
A l'Argentina, Xile i Mèxic a principi de segle XX es varen formar diversos sindicats d'inspiració socialista i el 1938 la Confederación de Trabajadores de América Latina, d'inspiració comunista. Cal dir que l'AFL nord-americana impulsà l'Organització Regional Interamericana de Treballadors (1948).
[edita] Primers intents de Coordinació internacional
Després de la Primera Internacional de 1862 es varen fer els Secretariats Professionals Internacionals (SPI), que agrupaven treballadors per oficis o per branques industrials. El 1889 la Segona Internacional declara el dia 1 de maig com dia internacional dels treballadors. El 1913 es va fer ja la Federació Sindical Internacional (FSI), en la qual eren representats 19 països.
Després de la Revolució Russa a Moscou, l'any 1921, es constituí la Internacional Sindical Roja, formada pels sindicats soviètics i per la Confédération Générale du Travail Unitaire (CGTU), de tendència comunista, escissió de la CGT francesa.
Amb els règims totalitaris feixistes i nazis s'anul·là en diveros països la força sindical. L'any 1945 a París la Federació Sindical Mundial (FSM), va unir al sindicalisme soviètic, europeu i americà però l'AFL no s'hi adherí. El 1949 una escissió donà pas a la Confederació Internacional de Sindicats Lliures (CISL) amb participació de l'AFL, el CIO, el TUC britànic i la CGT-Force Ouvrière, escindida de la CGT francesa.
[edita] Alemanya
A Alemanya el sindicalisme no s'organitzà en un sindicat de caire ja marxista fins el 1875.
[edita] França
A França durant la Revolució francesa, la llei Le Chapelier de 1791 havia prohibit l'associació obrera i el sindicalisme es desenvolupà en una certa clandestinitat fins la creació de la Confédération Générale du Travail (CGT), el 1895 que era de caràcter revolucionari i propugnava la vaga com la principal arma en la lluita obrera. El terme sindicat provè d'una paraula francesa amb el significat d'unió
[edita] Espanya
A l'estat espanyol Bakunin va influir en el primer sindicalisme agrupat en la Federació Regional Espanyola de l'Associació Internacional del Treball de 1870. Posteriorment sorgiren la Unió General de Treballadors (UGT), de tendència socialista, fundada a Barcelona el 1888, i la Confederació Nacional del Treball (CNT), de tendència anarcosindicalista, fundada també a Barcelona el 1911. Amb el règim franquista oficialment s'impulsava els sindicats verticals que agrupaven patrons i obrers i resultaven completament inoperants allí s'infiltraren els sindicats Comissions Obreres i UGT que no van ser legalitzats fins la mort del dictador.
[edita] Catalunya
[edita] Austràlia
L'Australian Workers Union és un dels sindicats més grans i antics d'Austràlia.
