Santiago Ramón y Cajal

De Viquipèdia

Aquest article tracta sobre el premi nobel de medicina. Per a l'avinguda de València, vegeu Avinguda del Doctor Santiago Ramón y Cajal.

Premi Nobel de Medicina
o Fisiologia
(1906)

Santiago Ramón y Cajal ( Petilla de Aragón, Espanya 1852 - Madrid 1934 ) fou un metge, històleg i professor universitari espanyol guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia el 1906.

[edita] Biografia

Va néixer l'1 de maig de 1852 a la ciutat de Petilla de Aragón, població situada a Navarra. Fill de Justo Ramón Casasús i Antonia Cajal, tota la seva infantesa i adolescència es veié marcada pels continus canvis de residència dels seus pares per diverses poblacions aragoneses. Va realitzar els estudis primaris amb els jesuïtes a Jaca i el Batxillerat a l'Institut d'Osca en uns anys marcats per l'agitació social, el desterrament d'Isabel II i la Primera República, proclamada just quan finalitzava els seus estudis de Batxillerat. Va estudiar medicina a la Universitat de Saragossa, on tota la seva família es va traslladar el 1870. Cajal es va centrar poc en els seus estudis universitaris, i al llicenciar-se el 1873 tant sols va aconseguir un lloc en la sanitat militar i el 1874 va ser destinat a Cuba, on es contagià de paludisme i disenteria. Va ser traslladat d'un lloc a un altre fins a retornar a Espanya el juny del 1875 com "inutilitzat en campanya", a causa de les seves malalties.

L'any 1875 va marcar també l'inici de la seva vocació científica. Ell mateix es va pagar el seu primer microscopi abans de guanyar, l'any 1876, una plaça de practicant a l'Hospital De Nuestra Señora de Gracia a Saragossa. El 1878 va contraure la tuberculosi, però el 1879 fou nomenat Director de Museus Anatòmics de Saragossa i es casà el 19 de juliol amb Silveria Fañanás García, amb la qual va tenir set fills. Va guanyar la càtedra d'Anatomia Descriptiva de la Facultat de Medicina de València l'any 1883, on va poder estudiar l'epidèmia de còlera que va assotar la ciutat l'any 1885. El 1887 es va traslladar a Barcelona per a ocupar la càtedra d'histologia creada a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona.

El 1892 va ocupar la càtedra d'Histologia i Histoquímica Normal i Anatomia Patològica de la Universitat Central de Madrid. Va assolir que el govern creés l'any 1902 un modern Laboratori d'Investigacions Biològiques en el qual va treballar fins el 1922, moment en el qual passa a realitzar la seva recerca científica a l'Institut Cajal, on mantindria la seva recera a la seva mort.

Va morir el 17 d'octubre de 1934 a la seva residència de Madrid.

[edita] Recerca científica

Autoretrat de Ramón y Cajal al seu laboratori de València

El 1888, durant la seva estada a Barcelona, aplicant el mètode de tinció de Camillo Golgi descobreix els mecanismes que governen la morfologia i els processos connectius de les cèl·lules nervioses, de la matèria gris i del sistema nerviós cerebroespinal. La seva teoria va ser acceptada el 1889, durant el Congrés de la Societat Anatòmica Alemanya celebrat a Berlín. El seu esquema estructural del sistema nerviós com un aglomerat d'unitats independents i definides va passar a conèixer-se com "doctrina de la neurona" i en ella destaca la llei de la polarització dinàmica, model capaç d'explicar la transmissió unidireccional de l'impuls nerviós.

L'any 1906 fou guardonat, juntament amb l'italià Camillo Golgi, amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus estudis sobre el sistema nerviós.

[edita] Reconeixements

En honor seu s'anomenà el cràter Cajal sobre la superfície de la Lluna i posteriorment l'asteroide (117413) Ramonycajal descobert el 8 de gener de 2005 per Juan Lacruz.