Sant Lluís de Nàpols
De Viquipèdia
San Lluís de Nàpols (Castell de Nocera de’ Pagani febrer de 1275- Castell de Brignoles 19 d'agost de 1298) fou fill de Carles II d'Anjou.
Fou bisbe de Tolosa des el 29 de desembre de 1296 fins a la seva mort.
Quant el rei Alfons III va alliberar al seu pare, Lluís fou enviat com hostatge a Barcelona (1287) junt amb dos germans mes (Robert, el futur Robert I de Nàpols, i Ramon Berenguer). Durant el seu període a Catalunya va tenir com a mestre al pare Jacques Deuze, que mes tard fou Papa Joan XXII. Ja era molt devot i religiós i aprofitava les seves sortides per visitar als malalts de Barcelona, i personalment rentava als leprosos. Es va posar malalt i va ingressar a l'orde dels franciscans si es curava, i finalment es va curar.
Finalment fou alliberat per Jaume II amb la condició de que la seva germana Blanca de Nàpols es casés amb ell. Lluís fou proposat a les converses d'Anagni (juny de 1295) per casar-se amb Violant germana de Jaume II, però Lluís es va negar i va insistir en el seu desig d'entrar en religió. Al tornar a Itàlia va renunciar al tron de Nàpols en favor del seu germà Robert (gener del 1296) i va professar els vots al convent d' Ara Coeli dels franciscans a Roma i va rebre les ordres sagrades a Nàpols el 20 de maig de 1296 i al tornar a Roma el Papa l'havia nomenat bisbe de Tolosa.
Com a bisbe va reformar el clero, i va portar una vida de predicació i exemple; rebia 25 pobres o malalts cada dia a casa seva. Un dia va iniciar un viatge a Roma per la canonització del seu parent el ex rei Sant Lluís de França, i quant passava per Brignoles a la Provença, prop d'on havia nascut, es va posar malalt, i després de rebre els sagraments va morir en pocs dies (1298).
Es van explicar molts miracles (un capellà va dir que l'havia vist ascendir al cel, i es va dir també que una rosa li va sortir a la boca quant era de cos present) sobretot curacions miraculoses. El 1317 el Papa el va canonitzar. L'11 de novembre de 1317 els pares del convent de Marsella van agafar el cos, enterrat a l'església dels franciscans a Marsella, i el van dipositar en un reliquiari en presencia del seu germà el rei Robert I de Nàpols. El 1443 quant Alfons V va ocupar Marsella, només es va emportar el reliquiari, que fou dipositat a València on fou objecte de veneració, fins que el 1862 fou entregada a l'església de Tolosa.
