Roger Federer
De Viquipèdia
País | Suïssa | |
Residència | Oberwil, Suïssa | |
Data de naixement | 8 d'Agost de 1981 | |
Lloc de naixement | Basilea,Suïssa | |
Alçada | 1,85 metres | |
Pes | 80 Kg | |
Retirat el | En actiu | |
Joc | Dretà, revés a una mà | |
Professional des de | 1998 | |
Entrenador | Sense entrenador | |
Diners Guanyats | 28.576.458 $ | |
Individual | ||
Rècord partits: | 483 - 125 | |
Títols: | 46 | |
Millor rànquing: | 1 (2 de febrer de 2004) | |
Resultats Grand Slam | ||
Austràlia | G 2004,2006 | |
Roland Garros | F 2006, 2007 | |
Wimbledon | G 2003, 2004, 2005, 2006, 2007 | |
Open EUA | G 2004, 2005, 2006 | |
Dobles | ||
Rècord partits: | 102 - 64 | |
Títols: | 7 | |
Millor rànquing: | 24 (9 de juny de 2003) | |
Taula actualitzada el: 27 de novembre de 2006. |
Roger Federer és un jugador de tennis suís. Ha estat des del 2 de febrer de 2004 fins a l'actualitat número 1 del món. Està considerat un dels millors tennistes de la història amb un total de 53 títols individuals, 12 del quals de Grand Slam.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Federer va néixer a la petita ciutat de Binningen (a prop de Basilea, Suïssa), de pare suís-alemany (Robert Federer) i mare sud-africana (Lynette Federer), té, a més, una germana més gran. Actualment, surt amb Miroslava Vavrinec (una exjugadora de tennis retirada el 2002 per una lesió) i resideix a Oberwil, Suïssa.
Roger Federer ha estat lligat a diverses tasques humanitàries que van començar amb la creació de la Roger Federer Foundation l'any 2003, entre les seves tasques destaquen l'ajuda a nens discapacitats (sobretot a Sud-Àfrica). L'any 2004, arran del Tsunami de l'Oceà Índic va encoratjar a altres jugadors de tennis perquè unissin esforços per aconseguir diners per a les víctimes. El 3 d'abril de 2006 es va convertir en ambaixador de bona voluntat de la UNICEF[1].
La seva llengua nativa és l'alemany, tot i que també domina el francès i l'anglès.
[edita] Carrera
[edita] Inicis
Federer començà a jugar als 6 anys. De petit practicava també el futbol, però als 12 anys es decidí definitivament pel tennis. Als 9 anys rebé les seves primeres classes i poc després començaria a aconseguir èxits, guanyant títols nacionals júnior. A l'any 1995 va ser elegit per poder entrenar al Nationale Trainingcenter der Schweiz (centre nacional de entrenament de Suïssa) a Ecublens.
L'any 1996 es va introduir al circuit júnior de la Federació Internacional de Tennis, i al 1998 (el seu últim any en aquesta categoria) aconseguiria el títol júnior de Wimbledon i el torneig de final d'any Orange Bowl essent reconegut com a millor jugador del circuit aquella temporada. El més de juliol s'uniria a l'ATP Tour, iniciant la seva etapa professional.
[edita] Primera etapa professional
A l'any 2000 arribà a les semifinals dels Jocs Olímpics de Sydney, però va perdre la medalla de bronze enfront d'Arnaud Di Pasquale (França). Aquell mateix any arribaria a les finals dels torneigs ATP de Basilea i Marsella.
La primera victòria de Federer al circuit professional fou a Milà el mes de febrer de 2001, mes en què també guanyà tres partits per al seu país a la Copa Davis en una eliminatòria contra els Estats Units. El mes de juny, a la quarta ronda del Torneig de Wimbledon derrotà l'heptacampió (vencedor de les quatre últimes edicions) Pete Sampras, moment que alguns consideren el punt d'inflexió de la seva carrera. Va acabar l'any al 13è lloc del rànquing mundial.
Durant l'any següent, el suís mantindria la seva trajectòria ascendent. Finalista al Masters de Miami on caigué davant Andre Agassi, a la següent gran final no fallaria i guanyaria el Masters d'Hamburg. També sumà dos punts per al seu equip a la Copa Davis, aquesta vegada contra Rússia, derrotant a dos antics número 1: Marat Safin i Yevgeny Kafelnikov. Eliminat a primeres rondes de tres dels quatre Grand Slam, cal destacar d'aquest any la pèrdua en un accident de trànsit del seu entrenador i mentor, l'australià Peter Carter. Acabà l'any sisè del rànquing ATP, la qual cosa li permeté disputar la seva primera Tennis Masters Cup, on va perdre contra Lleyton Hewitt a les semifinals.
Federer inicià 2003 guanyant consecutivament a Dubai i a Marsella, i mesos després venceria també a Munic sense perdre un sol set. Aquesta trajectòria no evità però, que caigués eliminat a la primera ronda de Roland Garros. El 6 de juliol de 2003 seria una data clau en la carrera de Roger Federer: la data de la seva primera victòria en un Grand Slam, a Wimbledon, vencent a la final a Mark Philippousis. A part, amb la seva ajuda Suïssa arribà a les semifinals del grup mundial de la Copa Davis. Finalitzà l'any guanyant la Tennis Masters Cup de Houston i arribant al número 2 de la classificació mundial. Al desembre, i després de quatre anys, Peter Lundgren deixà de ser el seu entrenador.
El 2004 Federer va tenir d'un dels any més exitosos que es recorden per a un tennista. Guanyà tres dels quatre Grand Slams, no va patir cap derrota contra un top ten i guanyà totes les finals a les quals arribà. Va vèncer a l'Open d'Austràlia derrotant a Marat Safin, defensà el títol de Wimbledon de l'any anterior derrotant aquesta vegada a Andy Roddick i a US Open s'imposà a Lleyton Hewitt. S'endugué també la Tennis Masters Cup de Houston per segon any consecutiu, i finalitzà l'any amb un imprssionant registre de 74-6 i 11 títols. A principis de 2005 li concediren el Premi Laureus al millor esportista de l'any.
Durant 2004 el suís no tingué un entrenador estable, sinó que confià en el seu preparador físic, Pierre Paganini, el seu fisioterapeuta Pavel Kovac i un equip de mànagers format pels seus pares, la seva xicota Mirka (la seva mànager oficial) i uns quants amics.
[edita] 2005
A partir d'aquest any Federer tindrà com a entrenador esporàdic a Tony Roche, amb el qual es reuneix setmanes abans de començar els torneigs més importants per preparar-los.
Aquesta temporada començà amb l'eliminació a semifinals de l'Open d'Austràlia davant qui acabaria guanyant el torneig Marat Safin. Es referia poc després guanyant els Masters de Miami (derrotant Rafel Nadal) i Indian Wells. El més de Maig guanyaria el Masters d'Hamburg per tercera vegada derrotant a Richard Gasquet qui prèviament l'havia eliminat a Montecarlo. Arribà el Grand Slam de Roland Garros amb Federer com un dels favorits, però caigué davant la revelació d'aquell any a la terra batuda Rafel Nadal qui acabaria guanyant el torneig. Just després (mes de Juny) arribaria la temporada de gespa (la superfície més favorable per l'helvètic) completant una altre temporada perfecta amb els títols de Halle i Wimbledon per tercer any consecutiu (reeditant la final de l'any precedent amb Andy Roddick).
Aquell any Federer també s'imposaria al Masters de Cincinnati i al US Open, derrotant a Andre Agassi, no obstant fallaria a la final del Tennis Masters Cup de Xangai on David Nalbandián seria el triomfador.
[edita] 2006
Al gener de 2006 va guanyar l'Open d'Austràlia amb la victòria sobre el xipriota Marcos Baghdatis, el tercer Grand Slam consecutiu. No obstant, no podria assolir la fita de guanyar-los tots quatre ja que Rafael Nadal se li tornà a creuar en el camí cap a la conquesta de la terra batuda de París. Aquest esdeveniment succeiria al mes de maig, mesos abans Federer hauria reeditat els títols de Indian Wells i Miami.
Nadal i Federer es trobaren a 3 de les 4 finals dels torneigs més importants de terra batuda ( Masters de Montecarlo, Masters de Roma i Roland Garros) amb el resultat de totes les victòries pel mallorquí, a l'altre torneig (Masters d'Hamburg) cap dels dos participaria.
La temporada de gespa fou una vegada més, per tercer any consecutiu, perfecta per a Federer: guanyà Halle i Wimbledon. Al Grand Slam londinenc s'enfrontà per arribar a la final i en aquest ordre a: Richard Gasquet, Tim Henman, Nicolas Mahut, Tomáš Berdych, Mario Ancic (l'últim home en guanyar-lo a gespa a l'edició de 2002 de Wimbledon) i Jonas Björkman. A la final es tornaria a trobar amb Nadal però aquesta vegada el mallorquí no podria superar-lo i venceria Federer (6-0,7-6,6-7,6-3). Així doncs, s'emportaria el quart títol consecutiu del All England Club igualant la marca del mític Pete Sampras.
El mes d'agost guanyà la Rogers Cup i al setembre US Open imposant-se a Andy Roddick. A final d'any també s'eduria la Tennis Masters Cup completant un total de 12 títols. Federer només perdé contra dos jugadors durant aquest any: Rafel Nadal (finals de Roland Garros, Roma, Mònaco i Dubai) i Andy Murray (Cincinnati a l'únic torneig de tots els disputats on no arribaria a la final).
[edita] Estil de joc
Utilitza una empunyadura eastern o ocasionalment semi-western.
Federer exhibeix un joc versàtil efectiu a totes les superfícies. Adepte a la volea pot colpejar la pilota tan de dreta (executa una de les dretes més planes del circuit) com de revés amb gran precisió. No obstant, aquest últim ha estat considerat per alguns tècnics com el seu punt més feble, especialment les boles altes.
Un altre tret del seu joc a destacar és la capacitat de atacar la bola quan aquesta encara està pujant (tècnica semblant a l'emprada per Andre Agassi) fet que li permet sorprendre al rival així com obrir més angles, d'altra banda, aquest estil l'obliga a estar perfectament situat en tot moment.
El seu servei és potent (sobre els 200 Km/h) a més de difícil d'endevinar ja que els executa tots de la mateixa manera vagin on vagin.
[edita] Participació a Grand Slam i ATP Masters Series
Actualitzat el 28.1.2008.
Torneig | 1998 | 1999 | 2000 | 2001 | 2002 | 2003 | 2004 | 2005 | 2006 | 2007 | 2008 | Torneig G/P | Partits G/P |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Open d'Austràlia | A | A | 3R | 3R | 4R | 4R | G | SF | G | G | SF | 3 / 8 | 36-5 |
Roland Garros | A | 1R | 4R | QF | 1R | 1R | 3R | SF | F | F | 0 / 9 | 26-9 | |
Wimbledon | A | 1R | 1R | QF | 1R | G | G | G | G | G | 5 / 9 | 38-4 | |
US Open | A | A | 3R | 4R | 4R | 4R | G | G | G | G | 4 / 8 | 38-4 | |
Grand Slam G/P (torneigs) | 0 / 0 | 0 / 2 | 0 / 4 | 0 / 4 | 0 / 4 | 1 / 4 | 3 / 4 | 2 / 4 | 3 / 4 | 3 / 4 | 0 / 1 | 12 / 34 | N/A |
Grand Slam G/P (partits) | 0-0 | 0-2 | 7-4 | 13-4 | 6-4 | 13-3 | 22-1 | 24-2 | 27-1 | 26-1 | 5-1 | N/A | 138-22 |
Torneig de final de temporada | |||||||||||||
Tennis Masters Cup | A | A | A | A | SF | G | G | F | G | G | 3 / 5 | 22-2 | |
ATP Masters Series | |||||||||||||
Masters d'Indian Wells | A | A | A | 1R | 3R | 2R | G | G | G | 2R | SF | 3 / 8 | 25-5 |
Masters de Miami | A | 1R | 2R | QF | F | QF | 3R | G | G | 4R | QF | 2 / 9 | 30-8 |
Masters de Montecarlo | A | 1R | 1R | QF | 2R | A | A | QF | F | F | F | 0 / 8 | 21-7 |
Masters de Roma | A | A | 1R | 3R | 1R | F | 2R | A | F | 3R | 0 / 7 | 14-6 | |
Masters d'Hamburg | A | A | 1R | 1R | G | 3R | G | G | A | G | 4 / 7 | 25-3 | |
Masters del Canadà | A | A | 1R | A | 1R | SF | G | A | G | F | 2 / 6 | 20-4 | |
Masters de Cincinnati | A | A | 1R | A | 1R | 2R | 1R | G | 2R | G | 2 / 7 | 13-5 | |
Masters de Madrid | A | A | 2R | 2R | QF | SF | A | A | G | F | 1 / 5 | 11-4 | |
Masters de París | A | A | 1R | 2R | QF | QF | A | A | A | 3R | 0 / 4 | 4-4 | |
Torneigs ATP guanyats | 0 | 0 | 0 | 1 | 3 | 7 | 11 | 11 | 12 | 8 | N/A | 45 | |
Pista dura G/P | 2-2 | 4-5 | 21-15 | 21-9 | 30-11 | 46-11 | 46-4 | 50-1 | 59-2 | 0-0 | N/A | 279-60 | |
Terra batuda G/P | 0-1 | 0-5 | 3-7 | 9-5 | 12-4 | 15-4 | 16-2 | 15-2 | 16-3 | 0-0 | N/A | 86-33 | |
Herba G/P | 0-0 | 0-2 | 2-3 | 9-3 | 5-3 | 12-0 | 12-0 | 12-0 | 12-0 | 0-0 | N/A | 64-11 | |
Moqueta G/P | 0-0 | 9-5 | 10-5 | 10-4 | 11-4 | 5-2 | 0-0 | 4-1 | 5-0 | 0-0 | N/A | 54-21 | |
Rànquing a final d'any | 301 | 64 | 29 | 13 | 6 | 2 | 1 | 1 | 1 | 1 | N/A | N/A |
A = No va participar al torneig
G/P = Relació partits guanyats/partits perduts
Els partits de la Copa Davis i del World Team Cup estan inclosos a les estadístiques.
[edita] Palmarès
[edita] Individual
|
|
Núm. | Data | Torneig | Superfície | Finalista | Resultat |
---|---|---|---|---|---|
1. | 29 de gener de 2001 | Milà, Itàlia | Moqueta | Julien Boutter | 6-4 6-7 6-4 |
2. | 7 de gener de 2002 | Sydney, Austràlia | Dura | Juan Ignacio Chela | 6-3 6-3 |
3. | 13 de maig de 2002 | Hamburg, Alemanya | Terra batuda | Marat Safin | 6-1 6-3 6-4 |
4. | 7 d'octubre de 2002 | Viena, Austria | Dura | Jiri Novak | 6-4 6-1 3-6 6-4 |
5. | 10 de febrer de 2003 | Marsella, França | Dura | Jonas Bjorkman | 6-2 7-6 |
6. | 24 de febrer de 2003 | Dubai, Emirats Àrabs Units | Dura | Jiri Novak | 6-1 7-6 |
7. | 28 d'abril de 2003 | Munic, Alemanya | Terra batuda | Jarkko Nieminen | 6-1 6-4 |
8. | 9 de juny de 2003 | Halle, Alemanya | Gespa | Nicolas Kiefer | 6-1 6-3 |
9. | 23 de juny de 2003 | Wimbledon, Londres, Regne Unit | Gespa | Mark Philippoussis | 7-6 6-2 7-6 |
10. | 6 d'octubre de 2003 | Viena, Àustria | Dura | Carles Moyà | 6-3 6-3 6-3 |
11. | 10 de novembre de 2003 | Tennis Masters Cup, Houston, Estats Units | Dura | Andre Agassi | 6-3 6-0 6-4 |
12. | 19 de gener de 2004 | Obert d'Austràlia, Melbourne | Dura | Marat Safin | 7-6 6-4 6-2 |
13. | 1 de març de 2004 | Dubai, Emirats Àrabs Units | Dura | Feliciano López | 4-6 6-1 6-2 |
14. | 8 de març de 2004 | Indian Wells, Estats Units | Dura | Tim Henman | 6-3 6-3 |
15. | 10 de maig de 2004 | Hamburg, Alemanya | Terra batuda | Guillermo Coria | 4-6 6-4 6-2 6-3 |
16. | 7 de juny de 2004 | Halle, Alemanya | Gespa | Mardy Fish | 6-0 6-3 |
17. | 21 de juny de 2004 | Wimbledon, Londres, Regne Unit | Gespa | Andy Roddick | 4-6 7-5 7-6 6-4 |
18. | 5 de juliol de 2004 | Gstaad, Suïssa | Terra batuda | Igor Andreev | 6-2 6-3 5-7 6-3 |
19. | 26 de julilo de 2004 | Toronto, Canadà | Dura | Andy Roddick | 7-5 6-3 |
20. | 30 d'agost de 2004 | US Open, Nova York, Estats Units | Dura | Lleyton Hewitt | 6-0 7-6 6-0 |
21. | 27 de setembre de 2004 | Bangkok, Tailàndia | Dura | Andy Roddick | 6-4 6-0 |
22. | 15 de novembre de 2004 | Tennis Masters Cup, Houston, Estats Units | Dura | Lleyton Hewitt | 6-3 6-2 |
23. | 3 de gener de 2005 | Doha, Qatar | Dura | Ivan Ljubicic | 6-3 6-1 |
24. | 14 de febrer de 2005 | Rotterdam, Holanda | Dura | Ivan Ljubicic | 5-7 7-5 7-6 |
25. | 21 de febrer de 2005 | Dubai, Emirats Àrabs Units | Dura | Ivan Ljubicic | 6-1 6-7 6-3 |
26. | 7 de març de 2005 | Indian Wells, Estats Units | Dura | Lleyton Hewitt | 6-2 6-4 6-4 |
27. | 21 de març de 2005 | Miami, Estats Units | Dura | Rafael Nadal | 2-6 6-7 7-6 6-3 6-1 |
28. | 9 de maig de 2005 | Hamburg, Alemanya | Terra batuda | Richard Gasquet | 6-3 7-5 7-6 |
29. | 6 de juny de 2005 | Halle, Alemanya | Gespa | Marat Safin | 6-4 6-7 6-4 |
30. | 20 de juny de 2005 | Wimbledon, Londres, Regne Unit | Gespa | Andy Roddick | 6-2 7-6 6-4 |
31. | 15 d'agost de 2005 | Cincinnati, Estats Units | Dura | Andy Roddick | 6-3 7-5 |
32. | 29 d'agost de 2005 | US Open, Nova York | Dura | Andre Agassi | 6-3 2-6 7-6(1) 6-1 |
33. | 26 de setembre de 2005 | Bangkok, Tailàndia | Dura | Andy Murray | 6-3 7-5 |
34. | 2 de gener de 2006 | Doha, Qatar | Dura | Gaël Monfils | 6-3 7-6(5) |
35. | 16 de gener de 2006 | Obert d'Austràlia, Melbourne | Dura | Marcos Baghdatis | 5-7 7-5 6-0 6-2 |
36. | 10 de març de 2006 | Indian Wells, Estats Units | Dura | James Blake | 7-5 6-3 6-0 |
37. | 22 de març de 2006 | Miami, Estats Units | Dura | Ivan Ljubicic | 7-6(5) 7-6(4) 7-6(6) |
38. | 12 de juny de 2006 | Halle, Alemanya | Gespa | Tomáš Berdych | 6-0 6-7(4) 6-2 |
39. | 26 de juny de 2006 | Wimbledon, Londres | Gespa | Rafael Nadal | 6-0 7-6(5) 6-7(2) 6-3 |
40. | 7 d'agost de 2006 | Toronto, Canadà | Dura | Richard Gasquet | 2-6 6-3 6-2 |
41. | 10 de setembre de 2006 | US Open, Nova York, Estats Units | Dura | Andy Roddick | 6-2 4-6 7-5 6-1 |
42. | 2 d'octubre de 2006 | Tòquio, Japó | Dura | Tim Henman | 6-3 6-3 |
43. | 16 d'octubre de 2006 | Madrid, Espanya | Dura | Fernando González | 7-5 6-1 6-0 |
44. | 23 d'octubre de 2006 | Basilea, Suïssa | Moqueta | Fernando González | 6-3 6-2 7-6(3) |
45. | 12 de novembre de 2006 | Tennis Masters Cup, Shanghai, Xina | Dura | James Blake | 6-0 6-3 6-4 |
46. | 28 de gener de 2007 | Obert d'Austràlia, Melbourne, Austràlia | Dura | Fernando González | 7-6(2), 6-4, 6-4 |
47. | 3 de març de 2007 | Dubai, Emirats Àrabs Units | Dura | Mikhail Youzhny | 6-4, 6-3 |
48. | 20 de maig de 2007 | Hamburg, Alemanya | Terra batuda | Rafael Nadal | 2-6, 6-2, 6-0 |
49. | 8 de juliol de 2007 | Wimbledon, Londres, Regne Unit | Gespa | Rafael Nadal | 7-6(7), 4-6, 7-6(3), 2-6, 6-2 |
50. | 19 d'agost de 2007 | Cincinnati, EUA | Dura | James Blake | 6-1, 6-4 |
51. | 9 de setembre de 2007 | US Open, Nova York, Estats Units | Dura | Novak Djokovic | 7-6(4), 7-6(2), 6-4 |
52. | 28 d'octubre de 2007 | Basilea, Suïssa | Moqueta | Jarkko Nieminen | 6-3 6-4 |
53. | 18 de novembre de 2007 | Tennis Master Cup, Shanghai, Xina | Dura | David Ferrer | 6-2 6-3 6-2 |
54. | 20 d'abril de 2008 | Estoril, Portugal | Terra batuda | NIkolay Davydenko | 7-6 1-2 Retirat |
[edita] Dobles
N. | Data | Torneig | Superfície | Company | Finalista | Resultat |
1. | 25 de febrer, 2001 | Rotterdam, Holanda | Dura | Jonas Björkman | Petr Pála Pavel Vízner |
6-3, 6-0 |
2. | 15 de juliol, 2001 | Gstaad, Suïssa | Terra Batuda | Marat Safin | Michael Hill Jeff Tarango |
0-1 Retirat |
3. | 24 de febrer, 2002 | Rotterdam, Holanda | Dura | Max Mirnyi | Mark Knowles Daniel Nestor |
4-6, 6-3, 10-4 |
4. | 6 d'octubre, 2002 | Moscou, Rússia | Moqueta | Max Mirnyi | Joshua Eagle Sandon Stolle |
6-4, 7-6(0) |
5. | 30 de març, 2003 | Miami, Estats Units | Dura | Max Mirnyi | Leander Paes David Rikl |
7-5, 6-3 |
6. | 12 d'octubre, 2003 | Viena, Àustria | Dura | Yves Allegro | Mahesh Bhupathi Max Mirnyi |
7-6(7), 7-5 |
7. | 12 de juny, 2005 | Halle, Alemanya | Gespa | Yves Allegro | Joachim Johansson Marat Safin |
7-5, 6-7(6), 6-3 |
[edita] Referències
[edita] Enllaços Externs
- Perfil ATP (anglès)
- Pàgina Oficial (anglès) (alemany) (francès)
- Resultats de tots els torneigs ATP i Grand Slams diputats (anglès)
Era Open: (1969) Rod Laver | (1970) Arthur Ashe | (1971-72) Ken Rosewall | (1973) John Newcombe | (1974) Jimmy Connors | (1975) John Newcombe | (1976) Mark Edmondson | |
Era Open: (1968–69) Rod Laver | (1970–71) John Newcombe | (1972) Stan Smith | (1973) Jan Kodeš | (1974) Jimmy Connors | (1975) Arthur Ashe | (1976–80) Björn Borg | (1981) John McEnroe | (1982) Jimmy Connors | (1983–84) John McEnroe | (1985–86) Boris Becker | (1987) Pat Cash | (1988) Stefan Edberg | (1989) Boris Becker | (1990) Stefan Edberg | (1991) Michael Stich | (1992) Andre Agassi | (1993–95) Pete Sampras | (1996) Richard Krajicek | (1997–00) Pete Sampras | (2001) Goran Ivanišević | (2002) Lleyton Hewitt | (2003–07) Roger Federer |
Era Open: (1968) Arthur Ashe | (1969) Rod Laver | (1970) Ken Rosewall | (1971) Stan Smith | (1972) Ilie Năstase | (1973) John Newcombe | (1974) Jimmy Connors | (1975) Manuel Orantes | (1976) Jimmy Connors | (1977) Guillermo Vilas | (1978) Jimmy Connors | (1979–81) John McEnroe | (1982–83) Jimmy Connors | (1984) John McEnroe | (1985–87) Ivan Lendl | (1988) Mats Wilander | (1989) Boris Becker | (1990) Pete Sampras | (1991–92) Stefan Edberg | (1993) Pete Sampras | (1994) Andre Agassi | (1995–96) Pete Sampras | (1997–98) Patrick Rafter | (1999) Andre Agassi | (2000) Marat Safin | (2001) Lleyton Hewitt | (2002) Pete Sampras | (2003) Andy Roddick | (2004–06) Roger Federer |