Resurrecció
De Viquipèdia
Resurrecció és el acte de tornar a la vida física i/o espiritual, després de haver passat pel trauma de la mort. La creença en la resurrecció és mol antiga, segles avanç de l'època de Crist, les nacions celebraven anualment la mort i resurrecció de Osiris, Atis, Mitra i altres déus.
Taula de continguts |
[edita] Egipte
Dos mil anys havans de Crist a Egipte es deia que el déu Osiris havia vençut la mort i que va ressuscitar a la vida, per tan tot egipci desitjava seguir el seu exemple. Osiris fou assassinats pel seu germà Seth. La seva dona Isis i el seu fill Horus el van ressuscitar a la vida. L'historia del faraó ressuscitat influí sobre els egipcis esperances de vida eterna. Les mòmies es preparaven exactament de la mateixa forma que havia estat preparat el cos d'Osiris. Si tot anava bé el difunt podia convertir-se en un Osiris i viure eternament.
[edita] Bíblia
En la Bíblia la resurrecció més que una creença, es presenta com un fet provat i documentat, amb testimonis oculars. El concepte i els exemples de resurrecció apareixen tan en el Antic com el Nou Testament. En el Antic Testament la paraula resurrecció té el sentit: de tornar a la vida o reanimar el cos físic, no apareix el concepte de unió cos/ànima. En el Nou Testament, es el apòstol Pau quí ens parla d'una resurrecció en l'esperit.
Resurreccions de la Bíblia:
Antic testament
Nou Testament
- Jesús ressuscita al fill de una vídua en Naín.
- Jesús ressuscita a la filla de Jaire. (Marc 5,21-24)
- Jesús ressuscita a Llàtzer. (Joan 11,1-44)
- Jesús, després de morir, ressuscita al tercer dia (Lluc 24,34).
- Pere ressuscita a Dorca (Tabita).
- Pau ressuscita al jove Eutiquià.
Segons es veu en aquesta llista, els poders de ressuscitar persones, passen del mestre als deixebles. De totes maneres, aquestes persones ressuscitades no s'han parla mes, per lo que s'he suposa que van morir poc després.
També son interessants els relats bíblics que expliquen com Henoc i el profeta Elies foren portats a la presencia de Déu sense experimentar la mort, i també les creences de que no es trobà la tomba de Moisès, donat que també fou ressuscitat. Els dos apareixen en el passatge de la transfiguració de Crist. Finalment el profeta Ezequiel te una visió de la vall dels ossos secs, tornats a la vida com un exèrcit, dins de la profecia que diu que la casa d'Israel serà un dia tornada a la vida per viure en la seva terra.
[edita] Roma
Durant el imperi romà van ser famosos els taumaturgs, que feien miracles i ressuscitaven als morts. També entre els soldats romans va tenir molta anomenada la religió de Mitra, un altre déu que ressuscita desprès de la mort.
[edita] Cristianisme
La mort i resurrecció de Jesús formen part del dogma central cristià. Jesús es l'anyell de Déu que treu el pecat del món. La mort de Jesús significa el perdó del pecat original. La resurrecció de Crist, significa la victòria front l'esclavitud del pecat i la mort, es la proba d'una resurrecció universal dels qui creuen amb Déu (Romans 9,37-39).L'Església Catòlica celebra la seva festa de la resurrecció per Pasqua.
La resurrecció de Jesús es basa en dos fets històrics:
- La descoberta del sepulcre buit, per part de Maria Magdalena.
- En la manifestació de Jesús, després de la seva mort, davant de testimonis.
[edita] Resurrecció de la Carn
Es la resurrecció de tots els morts en el dia del Judici Final. En els escrits del Antic Testament i del judaisme tardà, testimonien una aparició progressiva de la creença en la resurrecció de la carn de la que tenim el primer testimoni en el llibre de Daniel (12,1). En el temps de Jesús la resurrecció de la carn era rebutjada pels Saduceus, per no estar testimoniada per Moisès.
[edita] Pràctiques de Vodú
En les religions actuals tenim les famoses pràctiques de Vodú a on es ressusciten morts, els zombis, que alguns d'ells son utilitzats com esclaus.
Segons sembla per portar a t'erma aquesta operació de Vodú, utilitzen la tetrodotoxina (TTX) que es una toxina que es troba en el peix globus, aquest habita en les costes del Japó i el Carib. La TTX, administrada en una dosi semi-letal, és capaç de crear un estat de mort aparent durant diversos dies, en els quals el subjecte segueix conscient malgrat tot. Segons la creença popular, la ingestió de sal alliberaria al zombi dels efectes de la droga.
[edita] Racionalisme
Ja en el segle XVIII diversos autors racionalistes [1] van iniciar les interpretacions de la suposada resurrecció de Jesús. Els esmentats autors tracten de donar una interpretació científica i racional del fet de la resurrecció. Davant la desaparició del cos de Jesús del sepulcre, tres son les possibilitats que presenten:
- El cadàver de Jesús va ser robat[2]
- Que algú l'hagi traslladat sense cap mala intenció.
- Que el difunt no hagi mort realment[3]
Alguns autors com Robert Ambelain defensen la hipòtesis del robatori del cos de Jesús i la substitució per un doble que seria el personatge que s'aparegué als apòstols.
Des de el punt de vista científic, algunes de les resurreccions esmentades dins i fora de la bíblia, podrien ser simples diagnòstics erronis de la defunció, a on el malalt va ser enterrat viu. En aquella època a Judea no existien metges i no hi havia un protocol rigorós per certificar la mort. Es considerava que el malalt era mort quant deixava de respirar. Això portà a casos, en que algunes persones, foren enterrades vives. Una altre possibilitat son els casos d'epilèpsia en que la persona queda paralitzada com morta, desprès d'alguns minuts el malalt es recupera i torna a la normalitat. De fet, la casuística es bastant freqüent tan dins la bíblia, com fora, en el món pagà.
[edita] Referències
- ↑ (sobretot, H.S. Reimarus i H.E.G. Paulus)
- ↑ Allison, 2003, p. 119.
- ↑ Danois Karl Heinrich Georg Venturini Natürliche Geschichte des grossen Propheten von Nazareth. Bethlehem (Copenhague) : Schulbothe, segona edició de 1806.
[edita] Bibliografia
- Joseph McCabe en "El mito de la Resurrección" (castellà)
- PUIG I TÀRRECH, Armand. Jesús un perfil biogràfic,614.(català)
- "Momias" Biblioteca Visual Altea (castellà)
