Psique
De Viquipèdia
Segons la mitologia grega, Psique fou una princesa que per la seua bellesa extraordinària va provocar la gelosia d'Afrodita, amb la qual arribà a comparar-se.
La deessa, enutjada, encomanà al seu fill Eros que la fes enamorar de l'home més lleig i més vil, però Eros, en veure-la, s'oblidà de l'encàrrec i concebé una passió irresistible per Psique. Per mitjà de l'oracle, Eros li va fer creure que, efectivament, havia d'ésser lliurada en matrimoni a una criatura monstruosa. La donzella, sempre seguint les indicacions de l'oracle, es presentà el dia convingut al cim d'un promontori, on el Zèfir la va raptar per transportar-la a un palau solitari apartat de la resta del món. I allà el seu espòs desconegut la visitava a les fosques. Al cap d'un temps, encuriosida, volgué saber qui era aquell que tant l'estimava. Per això, preparà una llàntia per il·luminar l'estança quan ell s'adormís aquella nit i un punyal per si el seu espòs resultava ser un monstre, però, en fer-ho, no hi trobà cap monstre, sinó el més formós dels déus. Mentre la noia l'admirava, una gota d'oli calent de la llàntia va caure sobre el pit d'Eros, que es despertà i, adonant-se que el seu secret havia estat descobert, fugí corrents i no va tornar mai més. Psique, desesperada, volgué reconciliar-se amb Afrodita, però la deessa només hi accediria si es posava al seu servei i era capaç de superar les proves més dures. Però Psique se'n sortia amb l'ajut dels animals.
Finalment, Afrodita l'envià a l'Hades a cercar la bellesa de Persèfone. També ho aconseguí, però quan en tornava amb una capseta sentí curiositat i l'obrí. Llavors, va caure profundament adormida, i allà hauria quedat si Eros, que encara la desitjava, no l'hagués trobada. El déu la va despertar amb les seues fletxes i la va portar a l'Olimp, on va demanar a Zeus que li concedís la immortalitat per poder-la tindre sempre amb ell com a muller. Zeus ho acceptà de grat.
El mite de Psique, d'elaboració tardana i molt influït per les religions místiques, simbolitza la superació de les proves i els patiments de l'ànima humana per aconseguir la immortalitat.
[edita] Bibliografia
- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 187-188.
