Ozó
De Viquipèdia
L'ozó (O3) és una forma al·lotròpica [1] de l'oxigen, les molècules del qual estan formades per tres àtoms d'oxigen. A temperatura i pressió ambientals l'ozó és un gas.
L'ozó té un interessant ús industrial com a precursor en la síntesi d'alguns compostos orgànics, i sobretot, com a desinfectant (en depuradores). La seva principal propietat és que és un fortíssim oxidant. És, no obstant, conegut per l'important paper que exerceix en l'atmosfera. A aquest nivell és necessari distingir entre l'ozó present en la estratosfera i el de la troposfera. En ambdós casos la seva formació i destrucció són fenòmens fotoquímics.
Forma de la molècula d'ozó;
O
/ \
O - O
Taula de continguts |
[edita] Ozó estratosfèric
L'ozó de la terra es troba de forma natural en l'estratosfera, formant la denominada capa d'ozó. L'ozó estratosfèric es forma per acció de la radiació ultraviolada, que dissocia les molècules d'oxigen molecular (O2) en dos àtoms, els quals són altament reactius, podent reaccionar aquests amb una altra molècula de O2 formant-se l'ozó. L'ozó estratosfèric es destrueix al seu torn per acció de la pròpia radiació ultraviolada, ja que la radiació amb longitud d'ona menor de 290 nm fa que es desprenggui un àtom d'oxigen de la molècula d'ozó. Es forma així un equilibri dinàmic en què es forma i destruïx ozó, consumint-se d'aquesta manera la majoria de la radiació de longitud d'ona menor de 290 nm. Així, l'ozó actua com un filtre que no deixa passar la dita radiació perjudicial fins a la superfície de la Terra.
- O2 + radiació ultraviolada --> 2 O(radical)
- O2 + O(radical) --> O3
- O3 + radiació ultraviolada --> O2 + O(radical)
L'equilibri de l'ozó en l'estratosfera es veu afectat per la presència de contaminants, com poden ser els compostos clorofluorocarbonats (CFCs), que reaccionen amb l'ozó i fan que es destrueixi més ràpidament del que es regenera.
[edita] Ozó troposfèric
No obstant, també podem trobar ozó en la troposfera, la zona més baixa de l'atmosfera, convertint-se en un problema, ja que l'ozó, en concentració suficient pot provocar danys en la vegetació (a partir d'uns 60 micrograms per metre cúbic) o en la salut humana (a partir d'uns 150 micrograms per metre cúbic). El mecanisme per mitjà del qual es genera l'ozó en la troposfera és completament diferent, ja que a aquesta altura no arriben les radiacions ultraviolades. L'ozó en este cas, es forma a partir de certs precursors (NOx - òxids de nitrogen; i COVs - compostos orgànics volàtils, com el formaldehid), contaminants provinents de l'activitat humana. Aquests contaminants es dissocien formant radicals amb radiació menys energètica, i dits radicals poden formar ozó amb l'oxigen molecular. El conjunt de l'ozó, NOx i COVs forma una boirina visible en zones molt contaminades denominada boirum fotoquímic.
[edita] L'ozò com a gas hivernacle
Tot i que l'ozò ja era present a nivell de terra abans de la Revolució Industrial, les concentracions que es troben avui dia són molt més grans que a les èpoques preindustrials[1][2]. Aquesta concentració d'ozò actua com un gas hivernacle, absorbint part de la radiació infraroja emesa per la terra. Alguns estudis[3] quantifiquen el forçant radiatiu de l'ozò de la troposfera entorn el 25% del que correspon al diòxid de carboni.
[edita] Referències
- ↑ Tropospheric Ozone in EU - The consolidated report. European Environmental Agency: (1998). Data d'accés: 2006-05-10.
- ↑ Atmospheric Chemistry and Greenhouse Gases. Intergovernmental Panel on Climate Change. Data d'accés: 2006-05-10.
- ↑ Climate Change 2001. Intergovernmental Panel on Climate Change: (2001). Data d'accés: 2006-09-12.
