Microcrèdit
De Viquipèdia
Els microcrèdits són petits préstecs realitzats a persones massa pobres per poder-ne demanar un a un banc tradicional.
Els microcrèdits possibiliten, sobretot en països en vies de desenvolupament, que moltes persones sense recursos puguin finançar projectes laborals pel seu compte que els donin uns ingressos.
El concepte de microcrèdit nasqué com a proposta del catedràtic d'economia i Premi Nobel de la Pau Muhammad Yunus, que començà a lluitar contra la pobresa el 1974 veient les carències que patia la població de Bangla Desh, el seu país natal i un dels més pobres del món. Yunus descobrí que un petit préstec podia produir un canvi substancial en les possibilitats d'algú sense altres recursos per sobreviure. El primer préstec que donà foren 27 dòlars per una dona que feia mobles de bambú per vendre i dels que vivien ella i la seva família. Un banc tradicional mai li hagués concedit aquest préstec ja que consideraven que el risc de que no fos retornat era molt alt.
El 1976, Yunus fundà el Grameen Bank per donar microcrèdits als més necessitats de Bangla Desh. Des de llavors, aquest banc ha concedit més de tres mil milions de dòlars en préstecs a 2'4 milions de prestataris. Per assegurar-se la devolució dels préstecs, el banc utilitza un sistema de "grups de solidaritat": petits grups sol·liciten préstecs en conjunt i tots ells són responsables de la devolució del capital. Si els diners no són retornats, a cap d'ells li tornarà a ser concedit cap més préstec. A mesura que el banc a anat creixen, ha desenvolupat altres sistemes alternatius de crèdit per als més necessitats, així doncs, ofereix préstecs per l'habitatge, finançament de projectes de risc, projectes tèxtils, de pesca i altres activitats.
L'èxit d'aquest model inspirà esforços similars en altres països en vies de desenvolupament i inclús en països industrialitzats com els Estats Units. Molts d'aquests projectes emulen l'èmfasi de Yunus en que els prestataris siguin dones. Casi el 95 per cent dels préstecs del Grameen Bank són concedits a dones, que pateixen de forma més pronunciada la pobresa i que es considera que és més probable que reverteixin els seus guanys a les necessitats de tota la família.
El Banc Mundial estima que existeixen unes 7.000 institucions microfinanceres donant servei a uns 16 milions de persones en països en desenvolupament.
Tot i això, el moviment dels microcrèdits ha rebut certes crítiques dels qui pensen que alguns programes de préstec tenen interessos massa elevats. A més, hi ha la preocupació de que els fons que s'utilitzen per als microcrèdits es derivin d'altres fons necessaris com ara la sanitat, programes d'abastiment d'aigua o educatius. També s'ha criticat la incapacitat d'ajudar als més pobres entre els pobres o la dependència que es genera cap als microcrèdits.
