Meliana
De Viquipèdia
Localització | |||
|
|||
Municipi de l'Horta Nord | |||
Plaça del Pou de Meliana | |||
Estat • CCAA • Província • Comarca • Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana Província de València Horta Nord Montcada (Horta Nord) |
||
Gentilici | Melianer, melianera | ||
Predom. ling. | Valencià | ||
Superfície | 4,70 km² | ||
Altitud | 12 m | ||
Població (2006) • Densitat |
9,622 hab. 2,05 hab/km² |
||
Coordenades | 39° 31′ 42″ N 0° 20′ 55″ O | ||
Distàncies | 6,6 km de València | ||
Sistema polític Nuclis Ajuntament • Alcalde: |
3 (Meliana, Barri Roca i Barri Noia) 8 PP, 3 BNV, 2 PSPV Blas Devis (PP) |
||
Codi postal | 46133 |
||
Festes majors | De l'11 al 14 de setembre | ||
Patró/Patrons | V. de la Misericòrdia i C. de la Providència | ||
Dies de mercat | dijous | ||
Fira tradicional | FIMEL Setembre |
||
Agermanament | Daira de Bojador, Sàhara Occidental | ||
Web |
Meliana és un municipi de la comarca de l'Horta Nord, al País Valencià.
Taula de continguts |
[edita] Geografia
Un poble proper a la costa, al nord de la ciutat de València, que ha crescut a la vora de l'antiga carretera de Barcelona i del "trenet" que uneix el Cap-i-Casal amb Rafelbunyol, que actualment pertany a Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV). El terme es allargat d'est a oest i limita al nord-est amb el terme de Foios, a l'oest amb els termes de Foios i Les Cases de Bàrcena (pedania al nord de València), a l'est amb la mar Mediterrània, al sud-oest amb el terme de València i al sud amb els termes d'Almàssera i Alboraia.
El nucli urbà de Meliana es troba a l'oest del terme municipal i ocupa una superfície de 75,70 ha. Uns altres dos nuclis urbans a tenir en compte són: Roca (amb 9,30 ha) i Nolla (amb 4,80 ha).
[edita] Història
L'única dada arqueològica que es coneix d'aquest terme és la troballa esporàdica, en les proximitats de la població, d'una destral de pedra polida, de difícil classificació cultural i cronològica, de la qual només es coneix la dada que amidava 12,5 cm. de llarg.
Els àrabs, probables fundadors de la Meliana actual, van anomenar a aquest poble "Miliana". El rei Jaume I conquistaria aquestes terres en 1238 i del succés de la batalla de Puig va quedar memòria a Meliana amb l'erecció de l'ermita de la Misericòrdia, en la porta de la qual existia un retaule de rajoles, traslladat posteriorment al nou ermitori.
En 1646, gairebé mig segle després de l'expulsió dels moriscs, Meliana comptava amb 90 cases (uns 450 habitants). En 1794, segons Cavanilles, tenia 250 cases i uns 1000 habitants. En el segle XIX el creixement va ser molt considerable.
Entre 1834 i 1885 va sofrir diverses vegades la presència de la còlera.
[edita] Demografia
Meliana hi és ara en plena expansió urbanística pel desplegament de les unitats d' ejecució del Pla Urbanístic de 1991, fet que aportarà un creiximent de la població.
1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2005 | 2006 |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
2.696 | 3.199 | 3.392 | 4.002 | 4.530 | 4.659 | 5.173 | 7.122 | 8.847 | 9.122 | 9.051 | 9.512 | 9.622 |
[edita] Economia
Meliana ha sigut tradicionalment un poble agrícola, encara que en els darrers anys a perdut importància donant pas a altres activitats. Els cultius predominants són les hortalisses (creïlles (patates), síndries, carxofes, cebes i tomàques), xufes per a fer orxata i, en menors proporcions, el tabac i alguns fruiters. L'horta es rega amb la Sèquia Reial de Montcada, que es deriva en tres sèquies principals (braços), denominats: De la Plaça, Xinxoler i Botifarra. Existeixen així mateix, diversos pous de reg.
A pesar de tenir costa, Meliana no és un poble de pescadors. L'activitat industrial supera en l'actualitat a l'agrícola, tant pel valor de la seva producció com per la mà d'obra.
El polígon industrial de La Closa, ha permés la instal·lació de xicotetes i mitjanes empreses que ajuden el creiximent i ocupació de la població.
L'activitat económica es completa amb el comerç, un sector consolidat i en creiximent, que ha fet d' alguns carrers de Meliana un centre comercial, i que es dinamitza des de l'Associació de Comerciants i Professionals de Meliana (MAC). Destaquen els 100 anys de funcionament de la Cooperativa Elèctrica. Poc a poc, Meliana s'ha consolidat com un poble de serveis, pròxim a València i ben comunicat.
Des de 1995 es celebra amb gran éxit la FIMEL, Fira Comercial i Agrícola de Meliana i l'Horta Nord. La FIMEL fa de Meliana un centre de referència comercial de la comarca, on dona a conéixer una oferta comercial completa i de qualitat.
[edita] Administració
Legislatura | Nom de l'alcalde/essa | Partit polític |
---|---|---|
1979-1983 |
Vicent Ferrer Cots
|
APIM
|
1983-1987 |
Cristobal Casares Biot
|
|
1987-1991 |
Cristobal Casares Biot
|
|
1991-1995 | <div class="hiddenStructureFrederic Molins Orts Amparo Belmonte Burgos">Frederic Molins Orts Amparo Belmonte Burgos |
|
1995-1999 |
Amparo Belmonte Burgos
|
|
1999-2003 |
Vicent Ahuir Cardells - Antonio Marín Gómez
|
|
2003-2007 | <div class="hiddenStructureBlas Devís Roig Antonio Marín Gómez - Vicent Ahuir Cardells">Blas Devís Roig Antonio Marín Gómez - Vicent Ahuir Cardells |
<div class="hiddenStructurePP BNV-PSPV (acord)">PP BNV-PSPV (acord) |
2007-2011 |
Blas Devís Roig
|
[edita] Monuments
- Església parroquial dels Sants Joans. Va ser construïda a mitjan segle XVI segons els cànons renaixentistes. En el segle XVIII va ser recoberta amb elements xuriguerescos, destacant la sèrie de rajoles que recobrixen el sòcol.
- Palau Nolla. També conegut com "Vila Ivonne" i "Palauet dels Nolla", és una mansió construïda a la fi del segle XVIII com habitatge del director de la fàbrica Rajoles Nolla. Més tard la va habitar una família francesa, d'aquí la seva segona denominació. Posteriorment, amb la desaparició de la fàbrica de Nolla i la seva substitució per la de Gardy va ser usada de magatzem. Finalment va passar a ser propietat de l'Ajuntament de Meliana.
- Ermita de la Verge de la Misericòrdia.
- Ermita del Crist de la Providència.
[edita] Cultura
També destacar la activitat cultural i associativa de Meliana. En l' aspecte cultural, la creació en 1989 del IMC (Institut Municipal de Cultura) permet una oferta cultural extensa (Teatre, plàstica, literatura, investigació, música...) que té una acceptació comarcal important. A més, Meliana compta amb un conservatori de música. Hi ha un alt grau d'associacionisme al voltant de grups juvenils, les falles, las penyes taurines, els esports i entitats de tipus social com l'Agrupament Escolta Jaume I o l'ASID.
[edita] Festes i celebracions
- Festes Majors. Celebra les seves festes entre els dies 11 al 14 de setembre en honor a la Verge de la Misericòrdia i al Crist de la Providència. Una setmana abans se celebren les festes de Moros i cristians en la qual les comparses mores i les cristianes desfilen per alguns carrers de Meliana.
[edita] Fills il·lustres
- Toni Mollà (Meliana, 1957) és un escriptor i filòleg.
[edita] Vegeu també
[edita] Enllaços externs
- Ajuntament de Meliana
- Institut Municipal de Cultura
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment
- Hortanet, LanParty celebrada a Meliana
- Escola de bàsquet Meliana
editar | Municipis de l'Horta Nord | |
---|---|---|
Albalat dels Sorells | Alboraia | Albuixec | Alfara del Patriarca | Almàssera | Bonrepòs i Mirambell | Burjassot | Emperador | Foios | Godella | Massalfassar | Massamagrell | Meliana | Montcada | Museros | la Pobla de Farnals | Puçol | el Puig | Rafelbunyol | Rocafort | Tavernes Blanques | Vinalesa |