Museros
De Viquipèdia
Localització | |||
|
|||
Municipi de l'Horta Nord | |||
Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana Província de València Horta Nord Mancomunitat l'Horta Nord Massamagrell |
||
Gentilici | Muserenc, muserenca | ||
Predom. ling. | Valencià | ||
Superfície | 12,50 km² | ||
Altitud | 12 m | ||
Població (2007) • Densitat |
4.834 hab. 386,72 hab/km² |
||
Coordenades | 39° 33′ 57″ N 0° 20′ 28″ O | ||
Distàncies | 11,7 km de València | ||
Sistema polític Nuclis Ajuntament • Alcalde: |
1 5 PP, 4 PSPV, 1 BNV i 1 Sí Museros José María Aznar Monferrer (PP) |
||
Codi postal | 46136 |
||
Festes majors | Agost | ||
Web |
Museros és un municipi valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord.
Limita amb Albalat dels Sorells, Albuixec, Emperador, Massalfassar, Massamagrell, Montcada, Rafelbunyol i amb la pedanía valenciana de Mauella i Tauladella (a la mateixa comarca); i amb Nàquera (al Camp de Túria).
Taula de continguts |
[edita] Geografia
El terme municipal es troba a la zona septentrional de l'Horta de València, comptant amb un clima mediterrani. La seua superficie és plana amb lleugera pendent de nord-est a sud-est. Els únics accidents geogràfics es troben a la zona nordoccidental del terme en els límits d'aquest amb els de Rafelbunyol i Nàquera on es troben les llomes que alcancen uns 96 metres d'alçada que són les darreres estribacions del sistema ibèric.
[edita] Història
Corresponents al període de plena romanització es coneixen diversos punts amb importants vestigis que poden atribuir-se a viles rústiques. Al Pla de Montalt de la partida de la Sénia; a Maquives junt al Camí Vell de la Calderona; en un montícul de la Marta, entre el Pont de la Gombalda i la masía de Bernals; en el Pinxo, pròxim al últim lloc citat, entre el Pont de la Gombalda i la Sèquia Reial de Montcada. També s'han trobat restes de la plena romanització a la bassa de Garró al nord-oest de la Marta en la caseta dels Pels, en el Xopar, en la Huitena, en la Lloma de Montalar, en el Mas del Palmiter i en la Pinada del Tort.
L'investigador Nicolau Primitiu Gómez Serrano assenyalà restes de conduccions d'aigua en distints punts d'aquest terme. Els més destacats s'apreciaven junt al Camí Vell de la Calderona.
L'origen de la actual localitat es islàmic éssent conquerida la torre de Museros per Jaume I en juny de 1235, juntament amb la de Montcada. La vila fou donada a l'Orde de Sant Jaume que li va concedir carta pobla a fur de València el 1279. Posteriorment, al 1553, l'Orde de Sant Jaume atorgà nova carta pobla si bé es reservà el castell, els forns i l'església.
Es diu dels muserencs i muserenques "Museros, pocs i punyeteros... i els que queden/venen embusteros".
[edita] Demografia
1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2005 | 2006 | 2007 |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1.576 | 1.771 | 1.948 | 2.119 | 2.249 | 2.277 | 2.524 | 2.907 | 4.165 | 4.097 | 4.210 | 4.567 | 4.728 | 4.834 |
[edita] Economía
La seua riquesa econòmica es troba centrada en l'agricultura, éssent el principal conreu el taronger, amb més de 700 ha de les 1200 en regadiu. Altres conreus són les tomaques (que van ser el conreu predominant fins al 1960, amb el tradicional mercat de les tomaques), les carxofes, dacsa, cebes... L'aigua per al reg prové de la Séquia de Montcada i els pous. Cal agrair la gran tasca y consciència dels llauradors que han invertit en el regadiu localitzat a les seues parcel·les, amb sistema de reg per degoteig, substituint l'antic sistema de "reg a manta".
Al secà trobem garroferes, ametlers i vinya.Compta a més a més amb ramaderia vacuna, porcina i granges avicoles.
La recent construcció de polígons industrials ha fet que la indústria adquirisca una gran importància destacant els sectos de la metalúrgia, l'alimentació, magatzems de fruita i la construcció.
[edita] Administració
Legislatura | Nom de l'alcalde/essa | Partit polític |
---|---|---|
1979-1983 |
José María Simón Gimeno
|
|
1983-1987 |
José María Simón Gimeno
|
|
1987-1991 |
José María Simón Gimeno
|
|
1991-1995 |
José María Aznar Monferrer
|
|
1995-1999 |
José María Aznar Monferrer
|
|
1999-2003 |
Joaquin Albiña Gimeno
|
|
2003-2007 |
José María Aznar Monferrer
|
|
2007-2011 |
José María Aznar Monferrer
|
[edita] Monuments
- Església de Santa Maria o de l'Assumpció. Es claustral i s'acabà al 1734.
- Masia de Sant Onofre. Antic convent dominicà fundat en 1471, del que va ser prior Sant Lluís Bertran. Després de la desamortització va passar a mans privades.
- Ermita de Sant Roc. Fou construïda en 1692 en estil barroc.
- Casa jardí de Teodor Llorente. Lloc de descans del famós poeta on es guarden diversos documents de l'escriptor de la renaixença.
[edita] Llocs d'interés
- Sèquia Reial de Montcada. Construïda l’any 850 pels reis romans Espero i Atles, fou denominada amb aquest nom per Jaume I. Rega les terres de 28 municipis.
- Via Augusta. Antic pas entre Sagunt i València, va ser reconvertida pels romans en immillorable via. El Cid, Jaume I i el mariscal Suchet se’n beneficiaren per als seus plans de conquesta.
- Jaciments arqueològics. A la partida dels Germanells, apareixen troballes arqueològiques centenàries, que ens indiquen l’origen del primer establiment humà a Museros. En l’actualitat, el nucli es troba uns quilòmetres més pròxim al mar Mediterrani.
[edita] Festes locals
Festes Majors en honor de Sant Roc i la Mare de Déu d'Agost (15, 16 i 17 d'agost). Dia del bou (14 d'agost. Altres festes: Sant Vicent, la Purissima, Falles, Sant Antoni, 9 d'octubre.
[edita] Accessos
antiga carretera N-340, de Barcelona; CV 32 o carretera de la Gombalda que comunica la V21 (València - Sagunt) amb l'A7 (bypass). CV300, línia 3 del metro de València.
[edita] Enllaços externs
- Pàgina web de Ajuntament de Museros
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
editar | Municipis de l'Horta Nord | |
---|---|---|
Albalat dels Sorells | Alboraia | Albuixec | Alfara del Patriarca | Almàssera | Bonrepòs i Mirambell | Burjassot | Emperador | Foios | Godella | Massalfassar | Massamagrell | Meliana | Montcada | Museros | la Pobla de Farnals | Puçol | el Puig | Rafelbunyol | Rocafort | Tavernes Blanques | Vinalesa |