Massacre del dia de Sant Bartomeu
De Viquipèdia
La Massacre del dia de Sant Bartomeu (en francès: Massacre de la Saint-Barthélemy) fou l'assassinat en massa d'hugonots francesos durant les Guerres de religió de França del segle XVI. Els fets van començar el 24 d'agost de 1572 a la ciutat de París, estenent-se durant els mesos següents per tota França.
Taula de continguts |
[edita] Context
La massacre de Sant Bartomeu, inscrita en el context general de les Guerres de religió franceses, va estar precedida de diversos esdeveniments que són usats pels historiadors per a la seva explicació:
- La Pau de Saint-Germain que va posar fi a la tercera guerra religiosa el 8 d'agost de 1570.
- El matrimoni de Enric III de Navarra i Margarida de Valois el 18 d'agost de 1572.
- L'atemptat contra l'almirall Gaspard de Coligny el 23 d'agost de 1572
[edita] Una pau i un matrimoni no acceptats
La Pau de Saint-Germain, que va posar fi a la tercera guerra de religió entre catòlics i protestants, va resultar ser molt precària atès que els catòlics més intransigents no van acceptar diversos dels seus termes, com el retorn del partit protestant a la cort i l'administració. Tant la reina mare Caterina de Mèdici, com el seu fill Carles IX, disposats a realitzar concessions perquè no tornés a iniciar-se una guerra entre les dues faccions político-religioses, i conscients de les dificultats financeres del regne, van defensar els termes de la pau i van permetre que Gaspar de Coligny, líder dels protestants, formés part del consell reial.
Per a afermar la pau entre els dos partits religiosos Caterina de Mèdici va concertar el matrimoni de la seva filla Margarida de Valois, catòlica de naixement, amb el príncep protestant Enric III de Navarra, futur rei de França amb el nom d'Enric IV. Les noces, previstes per al 18 d'agost de 1572, no van ser acceptades ni pel papa Pius V ni pel seu successor Gregori XIII, en funcions en el moment en el qual es va produir la matança. Així mateix, el rei Felip II d'Espanya va condemnar de manera rotunda la política de la reina mare.
[edita] Una ciutat en tensió
Les noces va propiciar a la ciutat de París la presència d'un gran nombre de nobles protestants que acudiren en suport del príncep. París és, en aquell moment, una ciutat decididament contrària als hugonots; els catòlics més extremistes no accepten de bon grat la presència dels protestants. Els predicadors catòlics, caputxins principalment, fan palès el seu rebuig frontal cap al matrimoni d'una princesa de França amb un protestant, i fins i tot el Parlament de París decideix mostrar el seu malestar per aquest matrimoni. Les protestes del poble es fan evidents, accentuant-se davant el malbaratament de despeses i luxes que aquest matrimoni comporta.
Amb una cort en tensió, Caterina de Mèdici no assoleix obtenir el permís del papa per a aquest matrimoni excepcional, provocant que el dubte dels prelats francesos, no sabent quina actitud prendre. La reina mare posa en joc totes les seves estratègies a fi de convèncer al cardenal Carles de Borbó, germà d'Antoni de Borbó i del príncep de Condé Lluís I de Borbó, perquè oficiï el casament. La rivalitat latent entre els dos bàndols religiosos reapareix de nou. La Casa de Guisa, una de les principals faccions catòliques franceses juntament amb els Valois, no està disposada a cedir el seu lloc a la casa de Montmorency. Francesc de Montmorency, duc de Montmorency i governador de París, no aconsegueix controlar les revoltes urbanes i tractant d'eludir els problemes que s'apropaven preferí abandonar la ciutat uns dies després de celebrat el matrimoni.
[edita] La temptativa d'assassinat de Coligny
El 22 d'agost es porta a terme un atemptat contra l'almirall Gaspard de Coligny. No s'ha sabut, amb certesa, qui o qui van planificar l'atemptat. Alguns autors destaquen tres possibles responsables directes:
- La Casa de Guisa: el cardenal Carles de Lorena, el duc Enric I de Guisa i Carles II d'Aumale són els sospitosos més probables. Eren dirigents del partit catòlic i desitjaven venjar l'assassinat de Francesc de Guisa que, segons ells, hauria estat ordenat per Coligny deu anys abans.
- Fernando Álvarez de Toledo, duc d'Alba i governador dels Països Baixos en representació de Felip II d'Espanya: Coligny projectava un atac a aquest país amb la finalitat d'alliberar-lo del jou espanyol. Durant l'estiu Coligny va enviar, clandestinament, un gran nombre de tropes a socórrer els protestants de Mons, ciutat assetjada pel duc d'Alba. Coligny esperava poder iniciar després del casament la guerra contra Espanya, per la qual cosa pel duc d'Alba l'almirall constituïa una amenaça real.
- Caterina de Mèdici: pel que sembla Coligny exercia una gran influència sobre Carles IX de França, per la qual cosa la reina mare el temia. No obstant això, és difícil creure en la seva culpabilitat tenint en compte els esforços realitzats per ella en favor de la pau i la tranquil·litat de l'Estat. Si ella no va ser la inductora de l'atemptat va estar al corrent del que els Guisa i els espanyols preparaven?
[edita] La nit de Sant Bartomeu
L'intent d'assassinat de Coligny és el desencadenant de la crisi que va desembocar en la massacre. L'almirall Coligny era el líder del partit dels hugonots, un home summament respectat. Conscient del perill protestant, el rei es va entrevistar amb Coligny assegurant-li empara. Alhora que la reina mare sopava, els protestants van acudir a demanar justícia, i aquesta mateixa nit Caterina de Mèdici va mantenir una reunió, al palau de les Tulleries, amb els seus consellers italians i el baró de Retz.
La nit del 23 d'agost Caterina s'entrevistà amb el rei i el feu partícip del complot que es preparava. Carles IX decidí eliminar tots els capitosts protestants, exceptuant però Enric de Navarra i el príncep de Condé. Poc després les autoritats municipals de París van ser convocades a palau, on se'ls va ordenar tancar totes les portes de la ciutat i proporcionar armes als burgesos a fi de prevenir qualsevol temptativa de revolta. És difícil, encara, determinar la cronologia dels fets i conèixer el moment exacte en el qual va començar la massacre. Sembla ser que va ser un senyal donat per les campanades de maitines des de l'església de Saint-Germain-l'Auxerrois, pròxima al Louvre i parròquia dels reis de França. Immediatament, els nobles protestants, van ser expulsats del palau del Louvre i massacrats als mateixos carrers. L'almirall Coligny va ser tret per la força del seu llit i llançat al carrer per una finestra de palau. Ja de matinada, el poble va començar a perseguir la resta de protestants per tota la ciutat. La massacre va continuar durant diversos dies malgrat les temptatives del rei per detenir-la.
[edita] Interpretació
La conclusió de l'esdevingut es dirimeix entre les causes i la responsabilitat de la massacre.
- La interpretació tradicional, sostinguda per Janine Garrison, és que Caterina de Mèdici i els seus consellers catòlics, van ser els principals responsables de la massacre. Ells haurien forçat a Carles IX, un rei molt dubitatiu, a prendre una decisió que es va demostrar equivocada.
- En opinió de Denis Crouzet, Carles IX de França temia una insurrecció protestant, que hauria tractat de sufocar per a defensar el seu poder. La responsabilitat de l'ocorregut recau, per tant, sobre Carles IX i no sobre Caterina de Mèdici.
- I, segons Jean-Luis Bourgeon, van ser els ciutadans de París, profundament anti-hugonots, els veritables responsables de la matança. Els Guisa, molt populars entre el poble, van aprofitar aquesta situació per a pressionar tant al rei com a la reina, i Carles IX hauria provocat aquest amotinament obligat pels Guisa, la burgesia i el mateix poble.
[edita] El dia de Sant Bartomeu
Fora com fos, la nit de Sant Bartomeu va resultar profitosa per a alguns. El 26 d'agost el rei, en una sessió solemne de les Corts, els va endossar la responsabilitat de la massacre. Va declarar que ell pretenia:
| « | "prevenir l'execució d'una detestable i desgraciada conspiració tramada per aquest almirall [Gaspard de Coligny], cap i autor de la mateixa i els seus seguidors i còmplices contra el rei i el seu Estat, la reina, la seva mare, MM. els seus germans, el rei de Navarra i quants prínceps i nobles que estiguessin al seu costat." | » |
De totes maneres, a les capitals de província es va secundar la massacre, continuant els assassinats el dia 25 d'agost a Orleans i Meaux; el 26 a Charité-sur-Loire; el 28 i 29 a Angers i Saumur; el 31 d'agost a Lió; l'11 de setembre a Bourges; el 3 d'octubre a Burdeus; etc. En total el nombre de morts s'estima en uns 2.000 a la ciutat de París, i entre 5.000 i 10.000 a la resta de França.
El Papa Gregori XIII, quan va saber la notícia, va organitzar un solemne Te Deum a la basílica de Sant Pere del Vaticà, alhora que Felip II d'Espanya va demostrar la seva satisfacció i Isabel I d'Anglaterra es va negar a rebre l'ambaixador francès fins que va acceptar la tesi del complot.
